ClubEnsayos.com - Ensayos de Calidad, Tareas y Monografias
Buscar

Antropologia Pedagogica

Ensayos de Calidad : Antropologia Pedagogica. Ensayos de Calidad, Tareas, Monografias - busque más de 2.324.000+ documentos.

Enviado por   •  1 de Octubre de 2013  •  3.965 Palabras (16 Páginas)  •  234 Visitas

Página 1 de 16

PAC 2.El significat de la família des del punt de vista antropològic.

Cristòfol Jaume Tugores, Antropologia Pedagògica, Roser Nin Blanco.

Per reflexionar sobre el significat de família des del punt de vist antropològic, hem de tenir especial esment amb el que el significat d’aquest terme i d’altres va canviant amb així com evoluciona la percepció que una determinada societat té sobre el concepte a explicar. El significat de família consultat en un diccionari o en una revista especialitzada de principis, mitjans o finals del segle XX, ens deixaria veure com aquest canvia.

Si avui dia intentem donar significat i ho consultem a diferents sectors de la societat actual, alguns admetrien un significat més tradicional on família es la unió de dues persones que s’estimen i volen compartir entre si coses, mentre que alguns altres sectors més progressistes de la societat defensaran que la família té un sentit molt més ampli i complex. El tema del temps en l’evolució del significat de família no és rellevant perquè si en ple segle XXI, consultem el significat que dóna a la família a una tribu de l’Africà Central on el paper de la família no s’ha alterat massa amb el pas dels segles. O de Àsia Tibetana on algunes societats són matriarcals i inclús poligàmiques. Per no parlar del paper de la família en algunes societats de la cultura musulmana on tot volta a l’entorn a l’home i la dona té molts poques coses a dir a dintre de la societat on viu, només a dins la casa i amb la cura dels fills.

Per tant per donar un significat antropològic al mot família em veig amb la necessitat de recorre al terme antropològic de “normalitat”. Ens podem remuntar a principis del segle XX amb el corrent antropològic dirigit per Margaret Mead,”Cultura i personalitat” va establir que cada cultura constituirà la personalitat bàsica dels individus que la formen. Hi ha individus representatius del tipus dominant, i d'altres que no s'hi adapten, que constitueixen la minoria (inadaptats), sovint anomenats anormals. Segons això, els criteris de normalitat i d'anormalitat els dóna cada cultura. La normalitat a dins de cada societat la marca la mateixa societat d’acord a les seves pròpies normes, trets, personalitat i pensaments més comuns en els individus que formen aquesta societat.

Evidentment estem davant un tema complicat i molt extens, en un text tan reduït no podríem englobar el terme família a dins el conjunt de cultures que formen la tota la humanitat. Per tant el meu assaig intentarà relacionar els canvis que hi ha hagut entre les famílies actuals i les famílies de temps enrere en la societat del nostre país. De com l’aparició de nous models de família o “Famílies Noves” com anomenen alguns autors ha fet canviar la percepció de la unitat familiar i les complexes i noves relacions entre els membres que formen aquests nous models de família i perquè no la relació entre les famílies i l’estat. La forma en que l’estat ha d’atendre les necessitats sorgides arrel de que les noves formes i problemàtiques familiars van canviant així com evoluciona la societat. L’estat es l’encarregat de legislar tot aquest entramat de relacions i sens dubte influir sobre el terme de normalitat del que entén la societat. També es podem afirmar a partir de la teoria de Mead que com millora l’educació d’una determinada societat, està estrictament lligat amb la evolució de la pròpia societat.

Primer intentarem descriure l’evolució del model familiar de la societat i més concretament el model de familiar en els darrers 50 o 60 anys en el nostre país i el que ha suposat el canvi de família nuclear, tradicional i extensa, de finals dels anys cinquanta a la gran diversitat de formes familiars que coneixem avui en dia. Terme que està en procés de reconstitució i debat continu del que entén la societat per família.

Des de feia segles en el nostre país convivien en el mateix nucli familiar diferents generacions de la mateixa família i normalment vivien totes juntes. Es repartien les tasques del camp i del lloc de residència, es preocupaven d’atendre les necessitats bàsiques de la família com l’aliment, la llar, i també la cura dels nens i dels ancians. En aquets tipus de família tot voltava entorn d’una figura patriarcal, que repartia les tasques i portava el pes econòmic de la família, fins i tot ens molts de casos decidia el destí amorós de la seva descendència pactant matrimonis de conveniència o de pacte amb altres nuclis familiars. La família donava protecció i seguretat a tots els seus membres i tenia cura dels seus fills i ancians. El nombre de fills que tenien eren tots els possibles que el matrimoni pogués donar, ja que tenir molta descendència era la forma procurar-se mà d’obra a dins la família sense haver de contractar-la. La intervenció de l’estat en aquesta societat en quant a normalitat o moralitat era quasi nul•la els qui portaven a terme aquestes tasques eren institucions com l’església catòlica.

En els anys 60 a Espanya va tenir lloc un fenomen d’emigració massiva dels pobles i zones rurals espanyoles. El destí foren les ciutats industrials d’Espanya com Barcelona, Madrid i el País Basc es conegut com a Èxode Rural . Gràcies en aquest procés la població espanyola passa de ser majoritàriament rural a ser plenament urbana (més del 70%), el país es va industrialitzar ja que les rentes del camp no poden mantenir les famílies que en vivien.

En primer terme la mà d’obra que es necessitava a les grans zones industrialitzades eren homes. Això va propiciar el pas de les famílies plurifamiliars de les zones rurals a la família nuclear, on la dona no treballava però vivia juntament amb el seu marit i fills a una llar pròpia diferent de la casa dels pares d’un o altre membre de la parella, geogràficament allunyada de la casa dels avis per qüestions de treball. Va significar l’aparició del terme de residencia neolocal, entès com a canvi del lloc de residencia per la demanda en el mercat de treball regulat. Aquestes famílies eren nuclears, al estar allunyats de la resta de la família va provocar que ja no es tenien tan de fills, ja no es necessitaven per treballar el camp, a més a dins les grans ciutats ja era molt més complicat tenir famílies nombroses. A pesar de l’augment de la població espanyola es va passar dels més de 640 mil naixements registrats al 1900 significaven un promig de 4,7 fills per dona i els més de 360 mil naixements produïts al 1998, rebaixava aquest promig a 1,16 fills per dona.

També la societat de consum amb el consumisme insaciable arribava al nostre país, no sent suficient el sou d’un sol membre de la família per a mantenir les comoditats

...

Descargar como (para miembros actualizados)  txt (23.9 Kb)  
Leer 15 páginas más »
Generador de citas

(2013, 10). Antropologia Pedagogica. ClubEnsayos.com. Recuperado 10, 2013, de https://www.clubensayos.com/Español/Antropologia-Pedagogica/1091499.html

"Antropologia Pedagogica" ClubEnsayos.com. 10 2013. 2013. 10 2013 <https://www.clubensayos.com/Español/Antropologia-Pedagogica/1091499.html>.

"Antropologia Pedagogica." ClubEnsayos.com. ClubEnsayos.com, 10 2013. Web. 10 2013. <https://www.clubensayos.com/Español/Antropologia-Pedagogica/1091499.html>.

"Antropologia Pedagogica." ClubEnsayos.com. 10, 2013. consultado el 10, 2013. https://www.clubensayos.com/Español/Antropologia-Pedagogica/1091499.html.