El Café De La Marina

GLOSSARI I EXPRESSIONS DEL CAFÈ DE LA MARINA

PARAULES I EXPRESSIONS COL·LOQUIALS

En el llibre hi ha moltes expressions col·loquials que s’entenen en un context narratiu en què els protagonistes són mariners. Entre parèntesis en teniu el significat.

Acte I

• Callaràs? Quin gòbit? (Expressió metafòrica que qualifica la Rufina de xerraire i insuportable. L’autor al·ludeix a la gran boca d’aquest peix de cos cilíndric i cap rodó.)

• Doncs au, amolla (Vés.)

• Les nits primes de lluna. (Nits fosques.)

• Quin esguerrat que parla (Quin un que parla.)

• Tu també saps cantar aquesta música? / Te l’ha ensenyada algú de casa teva. (En saps d’aquest tema.)

• Poc que em creia que això et ‘nés a reprendre. (Et ferís.)

• Per’xò s’ha dit que s’ha de fer beguda, / i se’n farà, que el rom és dels que pesquen (L’autor juga amb el doble sentit de la paraula “rom”. El peix de cos quasi circular i amb ulls al cantó esquerre, i la beguda o aiguardent d’origen antillà.)

• El grop també s’atura. (La mala sort també s’acaba.)

• Qui ho ha dut, pare? / La vaca dels rosencs, tot peix de sopa.

(Vaca: embarcació de pesca equipada amb bou-vaca, un art d’arrossegament...)

(Rosencs: habitants de la vila de Roses.)

• Però tu ets un franquet. (Esmunyedissa, bellugadissa)

• Aquest verat té el bull a la misèria. (És una expressió que podem considerar com un sinònim de “faltar-li un bull”: ésser ximple. El verat, un peix blau, és un mot que té, aquí, un sentit metafòric, perquè es refereix a Monsieur Bernat.)

Acte II

• I si em topen a mi coent de llengua, / els cantaré el mateix, perquè no es pensin. (Amb ganes de parlar clar i sense embuts.)

• Mussiú Bernat se’n du la Caterina / cap a Banyuls, que és un país de banyes.

(Joc de paraules amb els mots “Banyuls” i “banyes”.)

• Orsa i deixeu estar. (L’orsa és un peça metàl·lica o de fusta que es col·loca al fons de l’embarcació i que en millora l’estabilitat. En sentit figurat orsa i deixeu estar significa “canvieu de tema”.)

• Tenia aquella boca de gatvaire. (El gatvaire és un peix anomenat també gat. Aquí Sagarra fa ús d’aquest mot amb un doble sentit, perquè gatvaire és, també, en sentit figurat, un home informal que no mereix estimació.)

Acte III

• ... vés a saber si has amagat el déntol / al nas d’algun burot. (El burot era un funcionari municipal encarregat de vigilar a l’entrada dels pobles i cobrar el dret d’entrada de certs articles. L’expressió metafòrica “amagar el déntol al nas d’algun burot” indica el fet de burlar la vigilància d’aquest funcionari. Però aquí indica, a més, la possibilitat que la Rufina hagi amagat una història personal fosca.)

• ... amb un fill teu també hi faries bresques? (T’hi relacionaries? La coldries per jove//Les bresques són les cel·les que formen l’estructura de cera del rusc de les abelles.)

• I perquè té més seny i més tendresa / que les que van fent ais i fent bocades (Van queixant-se i lloant-se excessivament.)

• I la mare és al llit i ens bull la feina. (Hi ha molta feina.)

• Si s’ensorra el Cafè de la Marina / tu i el rufí bellugareu més grassos? (Sereu més rics.)

• Avui s’ha acabat l’oli. (S’han acabat els diners) (escena VII acte III)

• Malaguanyada / per ell i pel dentat de la Rufina. (Per la mala llengua de la Rufina.)

• Ara pots riure, ara rai, que no pica la morena. (Expressió metafòrica que indica que ja li ha passat l’època de casar-se. La morena és un peix negre amb dents molt fines. La seva mossegada és molt dolenta.)

• Elles no fan com tu, van per la colla i mosseguen el pop. (Anar per la colla: buscar parella / mosseguen el pop: atrapen un noi.)

• Et van amb suca-mulla (T’alaben, t’afalaguen.)

• Que amb aquest tall jo li guindava el ventre... (fig. tall: ganivet //// guindava: foradava)

CARACTERITZACIÓ DEL DIALECTE ROSSELLONÈS

Els dialectalismes més freqüents en l’obra són aquells que provenen del rossellonès. Sagarra, en boca de Monsieur Bernat, introdueix en l’obra les formes dialectals més característiques.

a) La terminació verbal en “-i” a la primera persona del singular del present d’indicatiu (cansi, pensi...).

b) L’ús de l’auxiliar ser

...