El pensament d’Aristòtil

Filosofia 2n trimestre

El pensament d’Aristòtil

1- La crítica de l’idealisme

Plató: idealista Aristòtil: realista

Segons Plató, existeixen entitats/realitats perfectes

⇒Són les Idees, que transcendeixen al món senzill,

van més enllà, fora d’aquest món.

Aristòtil no comparteix l’idealisme de Plató segons

ell, ja que creu en un sol món.

“Sóc amic de Plató però més encara de la veritat”

→és deixeble de Plató, i aprecia al seu mestre. Però

discrepa amb les seves idees, i doncs rebutja amb la

teoria de les Idees.

idealisme: consisteix en una teoria que creu en l’existència d’entitats perfectes que són les Idees. Aquestes

Idees transcendeixen al món senzill, és a dir que es troben més enllà i no en aquest món. Ademés les Idees

tenen el grau de realitat molt elevat. Aquest plantejament va ser defensat per Plató, un filòsof idealista.

CRÍTICA A L’IDEALISME:

- no comparteix el dualisme metafísic

- va proposar un pensament/una filosofia més realista basada en l’empirisme. Diu que només existeix

el món que trepitgem, en el qual estem.

- la realitat es troba al món sensible

- no hi ha un món separat o món de les Idees: la realitat autèntica són els individus que ens envolten

Proposta alternativa a la concepció del món:

Teoria hilemòrfica, sustenta el pensament que la realitat és allò que ens envolta; tant amb la seva forma i

matèria, no fa la diferenciació entre la substància segona i la matèria fora d’aquest món.

Substància primera: tot allò que ens envolta; individus, coses, cada un dels individus en particular. La realitat

autèntica és la que tenim aquí formada per individus. (forma + materia)

Substància segona: és l’essència, la forma, la definició dels individus, el que fa que allò sigui el que és i no un

altre. Ens permet conèixer el que són les coses.

forma: és la definició, allò que fa que això sigui el que és i no una altra cosa. ës el més semblant a les Idees de

Plató, però es troben aquí i no a un altra món. És la mateixa substància segona.

matèria: allò de què està fet l’individu (material, color)

2- La concepció de l’ésser

“l’ésser es diu de moltes maneres”, per a Aristòtil el concepte de ser no és unívoc és anàleg, aleshores té

diferents maneres de ser. Aquest concepte anàleg és molt diferent del de Plató.

Maneres de demostrar-ho (les dues formes de ser):

Substància: allò que existeix en sí mateix, l’essència de l'individu, i sempre és igual.

accidents: són allò que existeix en uns altres, són les maneres de ser que es donen en la substància. Si canvia la

substància no es veu afectada.

3- El canvi

El canvi per a Aristòtil forma part de la realitat i no és una característica negativa. Es defineix com el pas del

ser en acte al ser en potencia, és a dir, es la transformació del que és al que potencialmente ha sigut i per tant,

ara és.

Estableix dos tipus de canvi. El canvi accidental que e quan es manté la forma del individu però canvia alguns

del seus accidents i el substancial que és quan l'individu canvia completament, és a dir, canvia la seva forma.

4- L’ésser humà: la sociabilitat natural

Aristòtil estableix que cada ser té vida; ànima i els que no tenen vida no tenen ánima. Va establir tres tipus

d’ànima:

➔ Vegetativa (plantes)

➔ Sensitiva (animals).

➔ RACIONAL (els humans)

L’ànima racional és pròpia i específica del ser humà i ens permet pensar, raonar i reflexionar. Aquest fet ens

permet saber i aprender per el tant ens proporciona la felicitat. Encara així necessitem comunicar

(coneixements, alegries, penes) el que sabem a partir del llenguatge (verbal o no verbal) per tant la sociabilitat

ens neix de manera natural. Sense comunicarnos no arribaríem a conèixer tant o prosperar.

5-El coneixement

Com que Aristòtil és un autor empirista, la informació del món neix i acaba

...