Combinaction Acts: Llei antiassociativa anglesa que impedia qualsevol mena d’associació de treballadors per a defensar els seus interessos

Combinaction Acts: Llei antiassociativa anglesa que impedia qualsevol mena d’associació de treballadors per a defensar els seus interessos.

Llei de Chapelier: Llei antiassociativa francesa.

Luddisme: Primera forma d’organització i resistència de treballadors que anava contra les màquines, que creien que eren responsables de l’atur i la reducció dels salaris. Va néixer a Anglaterra entre 1811 i 1816.

Socialisme Utòpic: Primera generació de socialistes, pensadors hereus de la tradició il·lustrada i del corrent radical jacobí. Criticaven la propietat privada, l'explotació dels treballadors i la concentració de propietat i riquesa.  Buscaven un nou model social. Proposaven la substitució de la propietat privada per la propietat col·lectiva, la garantia de la igualtat dels drets bàsics i sistemes polítics democràtics amb sufragi universal i sobirania popular.

Marxisme: Va ser un corrent socialista que tindria un impacte profund en l'obrerisme i en la cultura Mundial. Defensava la necessitat de destruir l’ordre liberal i el sistema econòmic capitalista per a crear una nova societat més igualitària. Creien que la fi del capitalisme no es produiria de manera espontània i voluntària com els utòpics sinó que havia de ser ell proletariat, organitzat políticament qui fera una revolució.

Anarquisme: Corrent de pensament que va enfrontar la liberalisme. Criticava la societat capitalista i proposaven un model alternatiu basat en absència d'autoritat. S'implicaven les organitzacions obreres i participaven en vagues i manifestacions. Criticaven la propietat privada i defensaven la propietat col·lectiva, s'oposaven a l'existència de l'estat al que consideraven un instrument d'opressió, i volia substituir-lo per formes comunes de lliure associació com l'apoliticisme i el rebuig de partits polítics.

Plusvàlua: Valor que genera el treball assalariat, del qual s'apropia el capitalista i constitueix la seva autèntica font de beneficis.

Lluita de Classes: El procés de revolució industrial i d'implantació del liberalisme polític i econòmic van transformar les relacions socials. La burgesia es va convertir en els nous privilegiats, ja que tenien propietat i podien establir les condicions salarials i laborals, influien en les decisions econòmiques i polítiques.  El proletariat industrial o agrari era el nou grup social desafavorit que depenia de burgesia pel que fa a supervivència i acceptava les condicions que els imposaven. Així va eixir de conflicte de classes, ja que volien la igualtat i la llibertat legals i una lluita per reduir les desigualtats socials i econòmiques.

Dictadura del Proletariat: Forma de govern postulada pel marxisme on els governants són els obrers.

Socors Mutus: Al veure que el ludisme no seria la manera com millorarien les seves condicions de vida de treball, van crear organitzacions per a defensar els seus drets i plantejar alternatives al capitalisme industrial. aquest primer tipus de validació de socors mutus que de vegades eren clandestines. Tenien l'origen en antigues formes de protecció dels artesans i ajudaven al treballador o a la seua família en cas de malaltia, atur, defunció…

...