El primer correspon a les fonts independents

El primer correspon a les fonts independents, reduïdes a breus citacions, com les de Flavi Josep, Tàcit i Suetoni i les del Talmud rabínic, que es limita a qualificar-lo de fetiller i amb voluntat de confondre al poble hebreu.

El segon tipus de testimonis corresponen als mateixos escrits del cristianisme agrupats d'una banda en els evangelis canònics i oficialment acceptats pel catolicisme (datats entre 15 a 75 anys després de la mort de Jesús) i els anomenats evangelis apòcrifs que són qüestionats per tots els corrents del cristianisme. Tot i això provenen dels evangelis apòcrifs la menció dels noms dels tres Reis d'Orient Melcior, Gaspar i Baltasar o els noms dels pares de Maria, Joaquim i Anna.

Cal esmentar que els evangelis canònics no són ni pretenen ser una biografia de Jesús, sinó que pretenen explicar-ne el seu missatge que predica. No segueixen un ordre estrictament cronològic. Tots el fets que esmenten ho fan atenent al valor que poden tenir com a doctrina.

Vida i ensenyaments, basat en els evangelis [modifica]

L'adoració dels pastors, per Bronzino

Cronologia [modifica]

Els relats més detallats del naixement de Jesús es troben als evangelis de Mateu i de Lluc. D'acord als evangelistes, Jesús nasqué a Betlem . La data més acceptada (segons els càlculs actuals) resulta paradoxalment de 4 anys abans de Crist. El lloc de naixement a Betlem correspon a una profecia de l'Antic Testament i no es pot comprovar històricament.

Alguns creuen que d'acord als relats dels evangelis i de les activitats dels pastors, Jesús pot haver nascut durant la primavera o l'estiu. No obstant això, des de l'any 354, els cristians romans celebren el naixement de Jesús després del solstici de desembre, reemplaçant la festivitat romana de la Saturnàlia. Abans d'aquest segle, els cristians el celebraven el 6 de gener, com a part de la festa de la Teofania, també coneguda com a Epifania, la qual no només commemorava el naixement de Jesús, sinó també el seu baptisme per Joan el baptista al riu Jordà.

L'any 248 de l'era Diocleciana (és a dir, basat en l'ascens de l'emperador Dioclecià al tron de Roma), Dionís l'Exigu estimà que el naixement de Jesús va ocórrer 753 anys després de la fundació de Roma. Dionís, per tant, establí la data del naixement de Jesús el 25 de desembre, 1 ACN (Ante Christum Natum, que en llatí significa, "Abans del naixement de Jesús"), i després va assignar l'any següent com a any 1 AD (Anno Domini, que en llatí significa "Any del Senyor"). Aquest sistema feia de l'any del càlcul de Dionís l'any 532. Dos segles després aquest càlcul va guanyar acceptació i es va convertir en el calendari establert de la civilització occidental, gràcies a la promoció de Sant Beda el venerable.

No obstant això, basat en un eclipsi lunar que l'historiador Josep registra poc abans de la mort d'Herodes, el naixement de Jesús probablement ocorregué poc abans de l'any 4 aC. Aquest estimació es basa en la historicitat del relat de l'evangeli de Mateu [3] sobre la massacre dels innocents sota les ordres d'Herodes, un esdeveniment, però, que no s'esmenta a cap altre registre històric. Per contra l'l'evangeli de Lluc[4] utilitza el Cens de Quirí per datar el naixement de Jesús.

Vegeu també: Publi Sulpici Quirí

Vida familiar [modifica]

D'acord als evangelis Jesús nasqué a Betlem, fill de Maria, una verge que va concebre per l'Esperit Sant. L'evangeli de Lluc conté un relat de la visitació de l'àngel Gabriel a Maria, per dir-li que havia estat escollida per a portar al món al fill de Déu. Els catòlics anomenen aquest esdeveniment "L'Anunciació". Josep, el promès de Maria, només és esmentat durant les històries de la infantesa de Jesús, i es creu, a partir dels relats, que va morir abans del començament del ministeri de Jesús. Jesús va ser circumcidat com qualsevol altre nadó jueu.

Marc 6:3 (i altres passatges de Mateu i Lluc) diu que Jesús era "fill de Maria i germà de Jaume, Josep, Judes i Simó", i també diu que tenia germanes. Flavi Josep, l'historiador jueu, i Eusebi l'historiador cristià es refereixen a Jaume el Just com a germà de Jesús. No obstant això, Sant Jeroni va argumentar que eren cosins de Jesús, la qual cosa pot ser possible per la traducció del mot grec per a "germà". Aquesta interpretació, però, està basada en la tradició catòlica i ortodoxa de la virginitat perpètua de Maria, la qual no tindria cap altre fill biològic després de Jesús. L'evangeli de Lluc diu que Maria era parenta d'Elisabet, mare de Joan el baptista (Lluc 1:36), però no diu de quina manera estaven emparentades.

La llar de la infantesa de Jesús fou la ciutat de Natzaret de la regió de la Galilea. Després de la fugida cap a Egipte per escapar de la massacre dels nens innocents d'Herodes, Jesús va viure a Israel. Només hi ha un esdeveniment de la seva infantesa registrat als evangelis canònics: el viatge cap a Jerusalem quan tenia dotze anys, que es refereix a la seva precocitat i autoritat intel·lectual davant les autoritats religioses jueves.

Per la majoria dels cristians només el naixement virginal i l'encarnació són les doctrines més importants de la fe del període de la infantesa de Jesús fins al començament del seu ministeri. Els musulmans també creuen en el naixement virginal, encara que no creuen en el seu propòsit com a messies o redemptor de la humanitat. Els no cristians no accepten aquestes doctrines, considerant-les mitològiques o fins i tot que són un indicador de què va ser concebut fora del matrimoni.

Vida adulta [modifica]

El baptisme, per Leonardo da Vinci

L'activitat de Jesús es va concentrar principalment a la regió de Galilea, sobretot a Cafarnaüm. D'acord a les creences cristianes, després d'haver estat batejat pel seu parent Joan el baptista Jesús va retirar-se al desert, on el va visitar el dimoni (temptació de Crist). Després va començar el seu ministeri públic. D'acord a l'evangeli de Lluc, tenia 30 anys d'edat. Jesús va utilitzar diversos mètodes en els seus ensenyaments, com ara les paràboles i les metàfores. Sovint, ensenyava "Penediu-vos, que el regne de Déu s'ha apropat". Un dels seus ensenyaments més importants va ser el Sermó de la Muntanya, el qual conté les Benaurances i la història

...