Les Misions Pedagògiques

Introducció.

Al llarg de tota la història, la concepció de l'"altre" i sobretot, la consideració d'aquest "altre" com a possible font d' influència negativa (potser més aviat por), han estat aspectes decisius en la construcció social de l'alteritat, així com també en els diferents tractaments que se n'ha fet de la mateixa. Així, i entre les respostes que van des del rebuig fins a l'acollida, i fins i tot a un rebuig amagat sota el concepte d'acolliment (recordem que fins i tot la Bíblia empara a aquests altres alhora que considera la seva diferència la conseqüència pròpia d'alguna falta, pecat,...) ,és important que destaquem el tancament (en les seves diferents vessants) com a una de les opcions més reincidents pel que fa al tractament de l"altre"al llarg de la història de la humanitat. Un mètode que s' ha considerat com el més efectiu en qüestions de control i aïllament de tots aquells considerats al marge de la volguda normalitat, i que s'ha dut a terme des de diferents instàncies, altrament, amb un prisma semblant. I d'entre aquests sistemes, pararem especial atenció, a un dels sistemes que tot i no ésser considerat com a un sistema de reclusió propiament dit ,o tant evident com els auspicis, els convents, els hospitals o d'altres, és paradoxalment evident que guardaren amb aquests algunes semblances i fins i tot, alguns objectius comuns. Analitzarem doncs el tarannà de les colònies industrials, per ésser un fet d'importància rellevant i pròxim a Catalunya, i els trets característics que posen en relació el que s'anomenà un nou sistema de treball, amb un nou sistema de reclusió i control de l'alteritat (protagonitzada ara pel sorgiment d'una nova classe "marginal" sorgida durant la revolució industrial: els obrers).

El com i el per què de les colònies industrials.

Durant l'antic règim les institucions de contingència de tot tipus de marginats eren de caràcter passiu. Així, convents, auspicis, hospitals, etc, acollien en el seu si a totes aquestes persones, considerades improductives, i que suposaven per tant, uns costos econòmics de manteniment per a la resta de la societat, sense cap tipus de prestació a canvi.

Però és amb l'arribada de la Revolució Industrial, i la necessitat de mà d'obra que generà, que es produiran canvis i que sorgirà la introducció del treball en aquestes institucions en nom del que anomenarem la força de treball ,com a mètode bidireccional. Una doble dimensió que considera la idea del treball com una activitat regeneradora de la moral i l'ètica dels marginats per una banda, alhora que es considera una activitat que dóna la possibilitat de sustent de les institucions de tancament d'aquests marginats, i que per tant, les dota de certa independència econòmica, restant uns costos a la societat alhora que li brinda treball gratuït.

També l'arribada de la Revolució Industrial afavorí l'aparició d'una nova estructura de classes amb una burgesia enriquida i poderosa que s'establia al capdavant de l'economia i la política i el sorgiment de la classe obrera, (representada sobretot per gent pobre procedent d'indrets rurals). D'altra banda, sorgeix, paral·lelament, una massificació considerable d'aquesta gent procedent del camp, que donades les condicions precàries de la vida rural, cerca noves oportunitats a les emergents fàbriques del les gran àrees metropolitanes. . És així com , tot i els grans esforços per ubicar, dominar i pacificar als obrers per part dels grans empresaris industrials amb diferents estratègies de control i repressió, la concentració d'obrers, esdevingué a la fi incontrolable. Aquest descontrol, va suposar l'aparició d'una por social entre la classe acomodada, sobretot, arrel del sorgiment del moviment obrer, i de la conscienciació de classe d'aquests com a ciutadans de drets, que ara trencaven el silenci i denunciaven les llargues jornades laborals, els baixos salaris i les dures condicions de vida entre d'altres injustícies. I és possiblement arrel de la intranquil·litat que generaven els conflictes obrers , que s'estudia la possibilitat de crear indústries escampades per tot arreu, però distants entre si, i, sobretot, distants a la influència de les idees del moviment obrer tant present i arrelat a les ciutats (veiem com a exemple la deslocalització de Sants cap a Santa Coloma de Cervelló de la colònia Güell com un clar exemple de deslocalització industrial des d'un nucli urbà cap a una zona rural). En aquest sentit, els entorns rurals oferien un allunyament prou considerable de la influència urbana, i una mà d'obra que desconeixent e ignorant el fet reivindicatiu, i esdevé pacífica i sotmesa.

Heus aquí la controvèrsia entre els qui consideren que la creació i localització de les colònies, responia a qüestions d'aprofitament de energètic de la força de l'iaugua dels cabdals dels rius, , i els qui qüestionen que els veritables motius fossin d'aquest caire i emfatitzen en els objectius d'aïllament i control que perseguia la construcció de les colònies en indrets allunyats dels grans nuclis urbans.

Així, i analitzant una mica la qüestió, malgrat que pot estar cert que hi havia un aprofitament d'energia, no podem descuidar que, segons molts estudis, l'energia bàsica de la indústria de finals dels s. XVIII i principis del s. XIX era (tot i estar al costat del riu), el carbó. Per tant, els costos de transports tant de primeres matèries com de transport de manufactures des dels nuclis urbans

fins als indrets on es situaven les colònies i viceversa, així com l'interès general per rebre les subvencions i exempcions fiscals que es concedien a aquestes indústries, contraresten fins a punts sospitosos els suposats atributs dels beneficis de l'aprofitament de la força de l'aigua com a motiu principal de la seva situació geogràfica.

Considerant doncs que existien finalitats de control i aïllament, és necessari un petit anàlisis de l'exercici del biopoder que suposava la política empresarial a fi d'aconseguir l'hegemoniai reproducció de l'ordre social volgut.

La política empresa per les colònies, era una política de caire paternalista, que basada en la concessió de certa protecció civil (treball estable, vivenda i alimentació) establia pràctiques que anaven més enllà de l'àmbit laboral, intervenint en la vida pública, i fins i tot privada de cada treballador. L'empresari, dotava a la colònia de tot tipus de

...