Analisi pelicula goodbye lenin

Índex

1.-Fitxa Tècnica.        2

2.-Sinopsi        2

3.- Context històric intern        4

4.- Context històric extern        8

5.-CONCLUSIÓN        10

1.-Fitxa Tècnica.

Any: 2003

Gènere: Comèdia dramàtica.

País: [pic 1] Alemanya

Director: Wolfgang Becker

Wolfgang Becker (22 de junio de 1954, Hemer, Westfalia, Alemanya) és un director de cinema alemany.

Va estudiar alemany, Història i Estudis Americans a la Universitat Lliure de Berlín. En el 1980 va iniciar els seus estudis a l’Academia Alemana de Cine i Televisió. Al 1983 va començar a treballar com a càmera independent i es va graduar en la dffb en 1986 amb Schmetterlinge (Mariposas), la qual va guanyar el Student Academy Award en 1988, el Leopaldo de Oro del Festival Internacional de Cine de Locomo i el premi del primer ministre de Saarlanden el Ophus Festival Saarbruecken de 1988.

Al 1994, es va unir a la productora X Filme Creative Pool fundada per Tom Tykwer, junt amb Stefan Arndt i Dani Levy. Des de allà va treballar la seva creació més famosa, Good Bye, Lenin!

2.-Sinopsi.

La pel·lícula comença a l’octubre de 1989, quan la primera República Democràtica alemanya celebra el seu quarantè aniversari. Ens trobem a l’Alemanya oriental.

A la nit del 7 d’octubre surten al carrer centenars de persones a manifestar-se en defensa del seu dret a passejar sense ser detinguts per el mur, cridant Violència NO! Entre els manifestants trobem l’Alexander Kerner, fill de la Christiane, membre del Partit Unificat d’Alemanya. Al veure al seu fill en una manifestació en contra de la política que ella tant s’estimava i sent agafat per la policia, sofreix un infart que li fa estar en coma vuit mesos. Com a conseqüència del coma que pateix la mare, la policia deixa en llibertat al fill.

Durant aquests vuits mesos s’enderroca el mur de Berlín i es produeix la Reunificació alemanya sota el comandament de el Règim Capitalista de l’Alemanya Occidental. Mentrestant Alex acudeix amb gran frequencia al metge per cuidar de la seva mare i s’enamora de Lara, la doctora que la cuida, una noia jove soviètica que havia conegut a la manifestació.

Christiane surt del coma i el seu fill pensa que la millor opció per a la salut de la seva mare és ocultar els canvis que ha patit Alemanya durant aquests vuit mesos, ja que el metge recomana no donar-li ensurts. Per portar-lo a terme, l’Alex, amb l’ajut del seu amic cineasta Denis, muntaran una sèrie de falses telenotícies on descriuran la seva pròpia història del país. En aquestes gravacions expliquen les contradiccions entre el que comença a veure amb el que el fill vol que vegi. Coca-Cola es converteix en una “invenció socialista” robada per el capitalisme; els milers de cotxes occidentals es converteixen en propietat dels refugiats dels països capitalistes que van escollir viure a Alemanya de l’est i la pròpia caiguda del Mur pren una nova visió segon la qual els alemanys occidentals son els responsables de la caiguda, perquè el seu objectiu es viure sota el “socialisme”, amb l’opinió favorable de el nou cap d’Estat, Sigmund Jähn, el primer astronauta germànic-oriental i ídol de Alex durant la seva infància. En definitiva, construeix la RDA dels somnis de la seva mare.  

L’habitació de la seva mare es converteix en una illa ancorada en el passat, on la vestimenta no ha evolucionat. A més la mare demana als seus fills per menjar productes que abans proporcionava l’Alemanya socialista i per aquest moment estaven extints.

Mentrestant hi han fets que fan dubtar a Christiane com quan veu un cartell publicitari de Coca-Cola i més tard veu que una estàtua de Lenin es transportada amb un globus aerostàtic publicitari. La mare aconsegueix sortir sense que el seu fill s’adoni i pot veure els mobles dels seus veïns diferents.

Passa el temps i Christiane pateix un nou infart i es ingressada a l’hospital. L’Alex prepara unes noves telenotícies en las que apareix el suposat nou president, Sigmund Jähn que el trobem treballant com a taxista i que en el seu discurs proclami “la necessitat d’unir-se amb l’Alemanya Occidental” per “acabar” amb les mentires.

No obstant, durant la instancia a l’hospital, la Lara, li revela totes les transformacions polítiques dels últims mesos, ja que no suportava les mentides en les que es veia involucrada. Poc abans de morir, l’Alex li mostra el telediari que ha fet, sent Christiane conscient de la mentida, però veu que és un acte bonic per part del seu fill i no diu res.

La família es reuneix amb el seu pare i la mare finalment mor.

3.- Context històric intern

Per poder comprendre la caiguda del Mur de Berlin, hem de remuntar-nos al final de la Segona Guerra Mundial, després de la divisió d’Alemanya, Berlin també va quedar dividida en quatre sectors d’ocupació: soviètic, estatunidenc, francès i angles. Les males relacions entre els comunistes i els aliats van anar creixent fins al punt de que sorgissin dues monedes, dos ideals polítics, i finalment, dues Alemanyes.

En 1948 es va portar a terme la Conferencia de Londres, en la qual, Estats Units, Anglaterra i França van acordar la unificació creant la República Federal de Alemanya (RFA). Així mateix, la Unió Soviètica va crear un estat independent, la República Democràtica de Alemanya (RDA). Els aliats es reparteixen la nació per jurisdiccions. Per una banda, Alemanya Occidental amb tres zones d’ocupació: Estats Units, Gran Bretanya i França. D’altra banda, Alemanya Oriental controlada per la Unió Soviètica. Berlin va quedar dividida i es van crear 81 punts de pas entre les dues zones de la ciutat

La mala economia soviètica i la florescent Berlin occidental van fer que fins l’any  1961 quasi 3 milions de persones deixessin darrere la Alemanya Oriental per endinsar-se en el capitalisme.

La RDA va començar a adonar-se de la pèrdua de població que patia i, la nit del 12 d’agost de 1961, va decidir aixecar un mur provisional i tancar 69 punts de control, deixant oberts només 12. Al matí següent, s’havia col•locat una filat provisional de 155 quilometres que separava les dues parts de Berlin. Els mitjans de transport es van veure interromputs i cap podia creuar d’una part a l’altra. [pic 2]

Durant els següents dies, es va començar la construcció de un mur de maó i les persones que tenien cases en les línies de construcció van ser desallotjades. Erich Honecker va ser el responsable d'executar la construcció del Mur de Berlín el 1961 i va ser líder de l'Alemanya socialista fins a l'any de 1989.

Amb el pas dels anys, hi va haver molts intents de fuga, alguns amb èxit, de manera que el mur va ser ampliant-se fins a límits insospitats per augmentar la seva seguretat.

El Mur de Berlín va acabar per convertir-se en una paret de formigó d'entre 3,5 i 4 metres d'altura, amb un interior format per cables d'acer per augmentar la seva resistència. A la part superior van col•locar una superfície semiesfèrica perquè ningú pogués agafar-se a ella.

Acompanyant al mur, es va crear l'anomenada "franja de la mort", formada per un fossat, un filat, una carretera per la qual circulaven constantment vehicles militars, sistemes d'alarma, armes automàtiques, torres de vigilància i patrulles acompanyades per gossos 24 hores del dia. Era gairebé impossible accedir d'un cantó a un altre però encara així havien persones que ho intentaven. En cas que t’enxampessin estaves castigat amb pena de mort.

Egon Krenz va ser cap d'Estat de la República Democràtica d'Alemanya. Durant el seu mandat va ser enderrocat el Mur de Berlín, símbol del col•lapse de la República Democràtica Alemanya. El 1997, va ser processat per ser responsable, entre d'altres, de l'ordre de disparar en contra de les persones que van intentar creuar la barrera. La caiguda del mur va venir motivada per l'obertura de fronteres entre Àustria i Hongria al maig de 1989, ja que cada vegada més alemanys viatjaven a Hongria per demanar asil a les diferents ambaixades de la República Federal Alemanya. Aquest fet, va motivar enormes manifestacions a Alexanderplatz que van portar al fet que, el 9 de novembre de 1989 el govern de la RDA afirmés que el pas cap a l'oest estava permès.[pic 3]

Aquest mateix dia, milers de persones es van amuntegar en els punts de control per poder creuar a l'altra banda i ningú va poder detenir-los, de manera que es va produir un èxode massiu.

El 8 de novembre de 1989 el canceller de la RFA Helmut Kohl havia suggerit un ajut econòmic al govern de la RDA per millorar la situació dels seus habitants i disminuir la immigració a la RFA. Així, va proposar en el seu Programa dels Deu Punts la reunificació d'Alemanya i que una economia de mercat substituís l'economia planificada de la RDA. El 18 de març de 1990 es van celebrar les primeres eleccions lliures (pluripartidaries) de la RDA. La victòria va ser per als demòcrata cristians de Köhl, sota la promesa de la reunificació. Lothar de Mazière es faria càrrec del govern.

...