Acaraguasins

Preludi de traspàs

És una narració del nét de l' àvia que és a punt de morir. Aquest ens explica la curiosa anècdota de la figuera, que generà conflicte entre els avis. L’avi va tornar un dia de treballar amb la intenció de plantar una figuera, però l’àvia es va negar i va posar un munt d’excuses com que taparia el sol, no la deixaria lloc per estendre la bugada... L’avi enfadat, va decidir ignorar-la i el dia següent plantar-la. La seva cunyada la va tallar. Llavors l’avia no vol morir-se perquè sap que el seu marit l’espera, per demanar-li comptes.

Vocabulari:

Esfereïda: Colpir d’espant.

Embogida: Fer tornar com boig.

Esbatanat: Obrir de bat a bat.

Afitora: Ferir amb la fitora. Forca que s’empra per a pescar.

Feredat: Horror, por terrible.

Bugada: Operació de netejar la roba.

Galindaines: Raó frívola, sense cap importància.

Els delfins

Parla d'un noi que es dedica a anar per els enterraments a donar el sentiment a las parents del mort. Ens explica que ell sempre és la primera persona de donar el sentiment, que sempre aconsegueix posar-se el primer donant espentes i la gent també li dona espentes a ell. Al final del capítol, intentar trobar un candidat per a quan ell ja no hi sigui, però no l'acaba trobant, perquè creu que no ho podrien fer tant bé com ell.

Vocabulari:

Túmul: monument en forma de turó.

Atorrollar: confondre a algú.

Gallejar: fer veure que ets important.

Cofoi: Satisfet i envanit alhora.

Albirar: Formar judici (sobre una cosa), imaginar com és, com pot executar-se, etc.

Un enigma i set tricornis

En els anys seixanta, després que els guàrdies civils controlessin tot el poble, hi va haver un fet que ningú sabia però en parlava tot el poble. Hi havia algú que als partits de futbol feia com si pites l'àrbitre i així es podia aturar el partit. Aquest home, preocupat perquè els guàrdies, sobretot en Broca, no l’agafessin li va anar a demanar ajut al mossèn del poble, i com que el mossèn era molt aficionat al futbol i no volia que el seu equip perdés, li va dir que els remordiments que tenia solament eren perquè havia sopat massa fort.

Finalment, el narrador ens explica com ell i el mossèn, van estabornir a en Broca perquè no anés al partit i així, que el àrbitre fantasma pogués fer la seua feina. El títol capítol es diu així pels guàrdies civils, interpretats pels seu tricorni, que intenten trobar l' àrbitre fantasma.

Vocabulari

Recules: Colla d’animals de càrrega.

Remugar: Dir entre dents en senyal d’enuig, de desgrat o desaprovació.

Lúgubre: Que suscita una pregona tristesa.

Inquisitorials: Relatiu o pertanyent a la inquisició, a l’inquisidor.

Blasfèmies: Paraula o expressió injuriosa contra Déu o els sants.

Avinentesa: Circumstància adequada, a propòsit, per a alguna cosa.

Furibund: Ple de fúria.

Engarjolat: Ficar (algú) a la garjola, a la presó.

Amarga reflexió sobre un manat de cebes

Manuel de Lloca, el protagonista d’aquesta historia va robar unes cebes i altres coses pel poble, això li va provocar molts problemes i rebre moltes pallisses. Durant la seva narració explica al seu amic els problemes que té, no para de maleir les cebes i la seva mala sort de tenir l’impuls de robar-les.

L’Horaci Campells, el sereno de la vila, des d’un portal, va veure una figura que apareixia de la casa del costat de la ferreteria. Aquesta figura era Manuel de Lloca, que després d’esperar a que tot fos en silenci, va desaparèixer per un carreró. Un instant després, tres figures amagades en un racó de la plaça, es van posar en marxa pel mateix

...