Aminoàcids

Aminoàcids

1.

2. El radical, la cadena lateral, caracteritza l’aminoàcid. L’aminoàcid es distingeix segons la forma i les propietats químiques de la cadena lateral.

3. Habitualment, es poden trobar 20 aminoàcids a les proteïnes. Hi ha nou

que són essencials per a nosaltres, ja que participen en la nostra dieta.

Els aminoàcids essencials són: valina, leucina, isoleucina, treonina, metionina, fenilalanina, tirosina, triptòfan, lisina, arginina, histolina, aspàrtic i glutami.

Que un aminoàcid sigui essencial, vol dir que l’organisme no el pot generar per si mateix, sinó que en aquest cas els ha de ingerir a través de la dieta.

Si aquests aminoàcids no estan, malgrat que nomes falti un, impedeix la formació de la proteïna que el conté ui per tant, el teixit que necessitava aquesta proteïna, es deteriora.

4.

- Arginina -Aspàrtic -Glutamina

-Glicina -Prolina -Fenilalanina

-Tirosina -Triptòfan

-Enllaç simple: Enllaç doble:

-La glicina és l’aminoàcid més simple. També es pot anomenar com àcid aminoetanòic o àcid aminoacètic.

L’asparagina és un aminoàcid que conté un grup amida. L’asparagina és àcid aspàrtic amb –OH en la seva cadena àcida lateral reemplaçat per un grup amí extra. També es coneix com 2-amino3-carbomoilpropanoic àcid. .

-Prolina -Arginina -Cisteïna

-Aspàrtic -Tirosina

-Prolina: aminoàcid no polar. Perquè la prolina és un aminoàcid on el radical és una cadena hidrocarbonada.

Arginina: Aminoàcid bàsic. Té càrrega positiva. Es bàsic perquè dins del radical presenta un grup amino (-NH2)

Cisteïna: aminoàcid polar i neutre. Ja que no té càrrega. Els radicals formen enllaços amb les molècules d’aigua.

Aspàrtic: aminoàcid àcid. Té càrrega negativa. És àcid perquè dins del radical presenta un grup carboxil (-COOH), apareix completament ionitzat.

Tirosina: aminoàcid del mateix grup que la cisteïna, polar i neutre. Ja que no té càrrega. Els radicals formen enllaços amb les molècules d’aigua.

-Les característiques que venen determinades pels radicals com per exemple la polaritat, que determina el grup al que pertany l’aminoàcid. La forma i les propietats químiques

5-

6- Aquesta reacció de l’enllaç peptidic s’anomena reacció de condensació. Desprèn una molècula d’aigua cada unió de dos aminoàcids.

Aquest enllaç rep el nom d’enllaç peptídic. El grup àcid i el grup amí s’uneixen alliberant una molècula d’aigua.

La molècula obtinguda s’anomena depèn del numero de aminoàcids units. Si son dos, dipèptid, si en son tres tripèptid… Així fins arribar a deu, si en canvi, ell número d’aminoàcids units son més de deu s’anomenen polipèptids.

Trencament de l’enllaç peptídic.

7.

8. -L’enllaç peptídic es trencat a causa d’un enzim anomenat proteasa. La molècula d’aigua es separa en H i OH. L’OH va al grup alcohol de l’aminoàcid i l’H al grup amí de l’altre aminoàcid.

- Aquesta reacció s’anomena hidròlisi. Si el dipèptid s’escalfa en un àcid, s’anomenaria hidròlisi àcida.

- La molècula inicial es un dipèptid. Quan es produeix la hidròlisi, l’enllaç es trenca i es formen dos aminoàcids.

Fabricant una proteïna

9. Els polímers estan compostos per proteïnes, cal dir que els polímers estan compostos per una successió de fragments menors, com els aminoàcids

10.

•Glicina-Alanina-Cisteïna

•Cïsteina-Alanina-Glicina

•Alanina-Cisteïna-Glicina

•Alanina-Glicina-Cisteïna

•Cïsteina-Glicina-Alanina

•Glicina-Cïsteina-Alanina

•Glicina-Glicina-Glicina

•Cisteïna-Cisteïna-Cisteïna

•Alanina-Alanina-Alanina

11. Per calcular quants pèptids diferents de quatre aminoàcids es poden formar amb els 20 aminoàcids que formen les proteïnes, s’ha de fer una operació matemàtica anomenada combinatòria.

...