Immunologia

IMMUNOLOGIA

La immunologia és la ciència que estudia els mecanismes implicats en la defensa de l’organisme enfront els cossos estranys que l’envaeixen. També estudia les disfuncions d’aquests mecanismes de defensa, com ara les malalties autoimmunes, les al•lèrgies i les immunodeficiències. També estudia els fenòmens de rebuig que es poden produir davant d’un transplantament.

La immunitat és la capacitat de defensa de l’organisme per evitar malalties infeccioses, rebutjant qualsevol cos estrany i perillós que pretengui envair-lo. Aquestes substàncies reconegudes com a “no pròpies”, desencadenen una resposta de defensa o immunitària, i reben el nom d’antígens.

Defenses de l’organisme:

Els humans i d’altres vertebrats, tenen una sèrie de barreres de defensa que impedeixen l’entrada d’agents nocius. Les barreres defensives es poden classificar en:

Atenent a la ubicació Externes Pell, mucoses o secrecions

Internes Es localitzen dins l’organisme, com les cèl•lules sanguínies amb acció fagocitària, les cèl•lules NK, la resposta inflamatòria...

Atenent a l’acció Inespecífiques Lisozim (enzim present a les llàgrimes), saliva i moc

Específiques Com les immunoglobulines (anticossos)

Atenent al moment i la manera d’aparició Innates S’originen durant el desenvolupament embriològic de l’individu, independentment de la presència d’antígens. No necessiten contacte previ amb l’antigen (resposta inflamatòria, barreres físiques i químiques)

Adquirides Només es formen quan apareix un antigen (anticossos)

Línies de protecció i defensa davant d’una invasió microbiana:

1. Primera línia de defensa (externa i inespecífica): protecció inicial donada per les barreres externes. Si es produeix una lesió en les barres externes o no són suficientment efectives s’activaran la segona i la tercera línies de defensa.

2. Segona línia de defensa (interna i inespecífica): resposta immunitària innata (inflamació, cèl•lules fagocitàries i cèl•lules assassines NK)

3. Tercera línia de defensa (interna i específica): resposta immunitària adquirida o adaptativa específica (resposta cel•lular pels limfòcits T i resposta humoral pels anticossos).

El sistema immunitari:

El sistema immunitari és un sistema difós d’òrgans, teixits, cèl•lules i molècules dispersos per tot el cos que treballen per a protegir l’organisme de les infeccions identificant i eliminant els patògens i les cèl•lules tumorals. Funcions:

1. Reconèixer les molècules dels agents infecciosos potencialment perillosos i aliens a l’organisme (antígens), així com molts desordres cèl•lules patològics, com ara els tumors.

2. Respondre davant d’aquests antígens, neutralitzant-los o destruint-los.

3. Generar una memòria que permet respondre de manera més ràpida eficient quan es produeixi un segon contacte amb el mateix agent infecciós, evitant així la malaltia.

Components del sistema immunitari:

- Òrgans limfoides primaris: es formen i maduren les cèl•lules del sistema immune (medul•la òssia vermella, tim).

o Medul•la òssia vermella: es troba a l’interior dels ossos curts i plans, té capacitat hematopoètica i està formada per les cèl•lules mare hematopoètiques, en la medul•la òssia es formen les cèl•lules del sistema immune

o Timus o tim: es troba sota l’estèrnum. En el tim, els limfòcits immadurs que provenen de la medul•la òssia vermella s’emmagatzemen i maduren, transformant-se en limfòcits T madurs o cèl•lules T que migren cap a la sang a través dels vasos limfàtics.

- Òrgans limfoides secundaris: es produeix l’activació i la proliferació dels limfòcits madurs (melsa, ganglis limfàtics, teixit limfoide).

o Melsa: es troba a la zona abdominal superior esquerra. Les seves funcions són eliminar les cèl•lules sanguínies velles i depurar la sang d’elements estranys. A la melsa hi apareixen dos tipus de teixits: la polpa vermella (filtra la sang i captura i destrueix els eritròcits vells) i la polpa blanca (té el teixit limfoide que conté limfòcits T i limfòcits B).

o Ganglis limfàtics: es troben repartits per tot el sistema circulatori limfàtic. Al gangli hi ha una zona rica en limfòcits B i limfòcits T. Els ganglis limfàtics filtren la limfa eliminant els agents patògens que contingui, gràcies a l’acció dels limfòcits i dels macròfags dels seus teixits.

o Teixit limfoide: està constituït per agregats de cèl•lules immunitàries anomenats fol•licles limfoides. Es troben en zones que poden ser porta d’entrada d’agents patògens (coll, aixelles, etc.). Està format per l’anell de Waldeyer (constituït per les amígdades palatines i les amígdales faríngies) i les plaques de Peyer (constitueixen un element estratègic per detectar i destruir els agents patògens que aconsegueixen travessar la barrera externa dels sucs gàstrics).

Hematopoesi: formació de cèl•lules sanguínies. Totes les cèl•lules sanguínies tenen origen a la medul•la òssia vermella a partir de les cèl•lules mare. Les cèl•lules mare es diferencien per tal de produir les diferents cèl•lules sanguínies i del sistema immunitari. Els principals cèl•lules que duen a terme les funcions del sistema immunitari són els leucòcits.

- Cèl•lules immunitàries: leucòcits (neutròfils, eosinòfils, basòfils, monòcits, limfòcits) i els mastòcits, macròfags i les cèl•lules dendrítiques.

Els estirps cel•lulars: la cèl•lula mare pot originar dos estirps cel•lulars diferents:

- Estirp mieloide: genera diferents tipus cel•lulars depenent de les molècules segregades per les cèl•lules de l’entorn.

- Estirp limfoide: origina limfòcits B i T.

Granulòcits:

- Neutròfils (nucli amb 3-5 lòbuls): leucòcits més abundants a la sang. La seva funció és fagocitària(tant als bacteris com a cossos estranys). Tenen una gran importància a l’hora de combatre les infeccions bacterianes.

- Eosinòfils (nucli amb dos lòbuls): es troben en quantitat inferior a la dels neutròfils. Intervenen en la resposta immunitària

...