Locke intenta der una anàlisi crítica de l’origen, les possibilitats i dels límits del coneixement, per així poder verificar la seva certesa. Ell intenta trobar el punt de connexió entre l’objecte del coneixement

Filosofia                                06/02/2017

Teoria del coneixement (John Locke)

Locke intenta der una anàlisi crítica de l’origen, les possibilitats i dels límits del coneixement, per així poder verificar la seva certesa. Ell intenta trobar el punt de connexió entre l’objecte del coneixement (realitat) i el subjecte que coneix (percepció), ho intenta fer sempre a partir de l’experiència sensible. Locke diu que el coneixement és una construcció mental a partir de l’experiència. No accedim directament a la realitat en si sinó que accedim a partir d’un conjunt d’experiències. Aquesta teoria del coneixement està influïda pel pensament preempirista renaixentista. Locke recull de Bacon la centralitat en l’experiència i el mètode inductiu, això fa dir-li que qualsevol teoria que no concordi amb l’experiència és falsa. També recull la necessitat de fer una crítica de les fonts del error, això li fa pensar que la filosofia ha de donar eines per a pensar adequadament, clarificar els problemes i no necessàriament solucionar-los. També influeix el racionalisme modern (Descartes). Comparteixen la preocupació pel coneixement i considera que només coneixem idees que es troben en la ment del subjecte tot i que es contraposen a l’innatisme de Descartes i l’empirisme de Locke. També comparteixen la cerca d’un criteri de veritat correcte. Amb aquestes influencies, Locke començarà la seva teoria del coneixement rebutjant les idees innates (platòniques).

Locke considera que les idees innates no existeixen, totes les idees amb que treballa la ment venen de l’experiència, totes són adquirides. Tot el coneixement humà deriva i es fonamenta en l’experiència. Locke diu que l’experiència és la suma de l’experiència externa (sensació) i de l’interna (reflexió).

Diu que la sensació és l’efecte que produeixen en la nostra ment les coses externes al subjecte, captades pels sentits.

 La reflexió és l’observació dels estats en que es troba la nostra ment. Locke defensa que no hi ha estats en els sentits. La nostra ment és un full en blanc en el que els sentits hi escriuen el coneixement.

Una idea és una representació que fa la ment d’alguna cosa experimentada o pensada, per això no hi poden haver idees innates (idees sense experiència prèvia).

...