Malaties Neurodegeneratives

Malalties Neurodegeneratives

Què són les malalties Neurodegeneratives?

Neurodegeneració és un terme molt ampli que abasta els termes relacionats amb la pèrdua progressiva de l'estructura o la funció de les neurones, incloent-hi la mort de la neurona. Moltes malalties neurodegeneratives incloent les malalties de Parkinson, Alzheimer, i Huntington ocorren com a resultat de processos neurodegeneratius.

Malalties neurodegeneratives més comuns

Les malalties neurodegeneratives més comuns són:

• Malaltia d’Alzheimer.

• Malaltia de Parkinson.

• Esclerosis lateral amiotròfia.

• Atàxia de Friedreich.

• Malaltia de Huntington.

• Demència amb cossos de Lewy.

• Atrofia muscular espinal.

Factors de risc

Els principals factors de risc són:

• El principal factor de risc en les malalties neurodegeneratives és l'envelliment.

• Les situacions d'estrès emocional en persones d’avançada edat poden augmentar encara més el risc de patir aquet tipus de malaltia.

• Algunes substàncies tòxiques com els pesticides augmenten el risc de patir algunes malalties neurodegeneratives.

Prevenció

L'entrenament cognitiu té un efecte beneficiós i es veu que respecte al nivell basal quan s'exerceix una intervenció que pot ser de memòria, raonament o velocitat els subjectes als dos anys mantenien el benefici obtingut per aquest entrenament, encara que aquest sigui previ a la malaltia. El més interessant és que quan es va valorar posteriorment als cinc anys l'efecte sobre les activitats de la vida diària, que és el que el cuidador nota més, la independència del subjecte, existia un efecte beneficiós amb l'entrenament raonament.

L'activitat física moderada que ajuda a la neurogeneració i s'ha demostrat que protegeix en un 30 per cent en homes i un 50 per cent en dones davant les malalties neurodegeneratives.

La dieta mediterrània s'ha demostrat que segons va baixant l'adhesió a la dieta mediterrània i la activitat física augmenta la incidència de malaltia d'Alzheimer.

Tractament

Encara no s’ha descobert una cura per a les malalties neurodegeneratives tot i que comences a haver-hi estudis que ofereixen possibles solucions:

• Hi ha medicaments encara en fase experimental com és el Dimebon (Medivation).

• Altres camps terapèutics els ofereix evitar la síntesi i degradació de les proteïnes irregulars.

• Regulació de l'autofàgia per evitar l'agregació de les proteïnes que ocorre en diverses malalties degeneratives.

Actualment el que es fa és pal•liar els efectes de la malaltia en el pacient.

La malaltia de l’Alzheimer

Què és l’Alzheimer?

La malaltia d'Alzheimer, o simplement Alzheimer, és la demència més comuna. És incurable, degenerativa i terminal. Va ser descrita per primer cop pel psiquiatre i neuròleg alemany Alois Alzheimer durant l'any 1906, per la qual cosa se li va donar el seu nom. En general es diagnostica en persones majors de 65 anys, malgrat que hi ha casos d'aparició precoç, els quals, tot i que amb menor prevalença, es poden donar força abans. Aproximadament, es calcula que al setembre de 2009 al món hi havia més de 35 milions de casos registrats.

Segons sembla, la prevalença d'aquesta malaltia podria assolir els 107 milions de persones el 2050.

L'Alzheimer es caracteritza per la pèrdua de neurones i les seves sinapsis en el còrtex cerebral i en algunes regions subcorticals, causant greus atròfies com la degeneració del lòbul temporal, el lòbul parietal, i parts del còrtex frontal i del cíngula gyrus. Mitjançant estudis fets amb ressonàncies magnètiques i amb tomografies d'emissió de positrons; comparant els resultats de pacients de l'Alzheimer i persones adultes sanes, s'han observat reduccions de regions específiques del cervell característiques dels individus que presenten la malaltia, les quals incrementen progressivament a mesura que aquesta avança.

Causes de l’Alzheimer

Actualment, coexisteixen principalment tres hipòtesis competitives per explicar la causa d'aquesta malaltia:

• Hipòtesi colinèrgica: és la més antiga i en la que es basen la majoria dels fàrmacs que podem trobar actualment. Proposa que l'Alzheimer ve causat per un baix nivell de síntesi del neurotransmissor d'acetilcolina. Malgrat tot, no ha pogut mantenir un ampli suport, ja que els fàrmacs que procuraven tractar els nivells d'acetilcolina no van ser gaire efectius. També s'han proposat altres efectes colinèrgics, com la iniciació de l'agregació a gran escala d'amiloide, que produiria una inflamació neuronal generalitzada.

• Hipòtesi de l'amiloide: el 1991, es va postular que els dipòsits d'amiloide beta són la causa fonamental de la malaltia. Es basava en el fet que el gen de la proteïna precursora de l'amiloide beta es troba al cromosoma 21, que coincideix amb el de la trisomia que provoca el síndrome de Down, i gairebé la totalitat de les persones amb aquest síndrome desenvolupen Alzheimer al voltant dels 40 anys. Durant el 2009 aquesta teoria ha estat actualitzada; i suggereix que hi podria haver una variant força pròxima de la proteïna beta-amiloide que fos la principal culpable de l'Alzheimer. A més, sosté que el mecanisme relacionat amb les amiloides que, en la fase de creixement ràpid del cervell (és a dir, en edats infantils), talla les connexions neuronals podria ser re-activat per processos relacionats amb l'edat i l'envelliment durant les últimes etapes de la vida, causant la fulminació de les neurones característica de l'Alzheimer.

• Hipòtesi tau: el 2004 un estudi va trobar que els dipòsits de plaques d'amiloide no es correlacionen del tot amb la pèrdua de neurones actives.

...