Descartes Y Hume

Comparant el paper de la raó i dels sentits en el coneixement de Descartes amb els de Hume observem moltes contradiccions entre ells, tenen i defensen idees totalment oposades. Segons Descartes, la raó és el concepte fonamental de tot el coneixement, a partir del qual arribem a obtenir veritats absolutes. És a dir, gràcies a la nostra ànima racional (ment) podem entendre la realitat. En canvi, els sentits els hem de posar en dubte ja que són enganyosos pel fet de que no ens donen una informació clara i distinta, tal i com ens ho demostra en el seu anàlisi del tros de cera. Per tant, Descartes és partidari del dogmatisme i es posiciona en contra dels escèptics. En canvi, segons Hume, l’origen i el límit del nostre coneixement és l’experiència, la raó mai pot engendrar per si sola ni una idea original, per tant, tot el nostre coneixement l’adquirim gràcies als nostres sentits i és per això que no hi pot haver veritats absolutes ja que cada persona percep les coses de manera diferent, té una experiència de les coses diferents. Per tant, Hume defensa l’escepticisme el qual ens indica que no hi ha veritats absolutes.

A més a més, Descartes defensa la postura innatista a partir de la qual ens vol fer veure que l’home arriba al món dotat d’uns certs coneixements, sense la necessitat d’una experiència prèvia, en canvi, Hume és totalment empirista i anti-innatista, ja que opina que naixem amb la ment buida i és a partir de l’experiència que anem aconseguint tot el nostre coneixement.

...