Prostitució

PROSTITUCIÓ

Introducció:

A priori, la definició que ens oferta el Diccionari de la Real Acadèmia de la Llengua la prostitució és el següent : “l'activitat a la qual es dedica la persona que manté relacions sexuals amb altres a canvi de diners”. Per tant, la prostitució presenta tres aspectes fonamentals: una prestació de caràcter sexual, la percepció d'un preu a manera de contraprestació, i una certa habitualitat.

Així doncs, podem afirmar que la prostitució no és pas una expressió de la llibertat sexual de la dona, sinó que més aviat té a veure amb la marginació, la dificultat econòmica, una deficiència mental, sentiments d’inferioritat, i la falta de formació professional en què està submergida la persona que la desenvolupa.

Habitualment és tracta de prostitució femenina, ara bé, també existeix la prostitució del sexe masculí. Aquesta prostitució masculina és tan antiga com la com la femenina, ja que s’ha dut a terme des de l’època Romana. L’única diferència que existeix entre l’exercici femení és que els homes, per norma general, entren en aquest món de la prostitució per pròpia voluntat i són coneixedors des d’un bon principi del seu ofici; té un caràcter temporal i els motius que els duen a realitzar aquest ofici són purament econòmic. Lamentablement, també existeix la prostitució infantil. Evidentment és un delicte que una persona de major edat desenvolupi actes sexuals amb un menor d’edat a canvi de béns materials, econòmics o qualsevol altre benefici.

Havent fet al•lusió a la prostitució femenina, masculina i infantil cal esmentar que la prostitució també es pot classificar segons els tipus; d’aquesta manera podem diferenciar la prostitució obligada, resignada o acceptada i voluntària.

Primerament, l’obligada consisteix en què les prostitutes que la practiquen estan obligades per altres a exercir aquest ofici, normalment màfies. Totes elles es troben en condicions de comerç o esclavitud i pateixen atacs constants contra la seva dignitat i integritat; sent així víctimes de vexacions, maltractament i humiliacions. En definitiva, exerceixen la prostitució contra la seva voluntat i s’involucren també a menors. De manera que la prostitució forçosa o obligada suposa un manifest que atempta contra la llibertat sexual i contra la dignitat de qualsevol ésser humà, una violació que impossibilita un desenvolupament sa de l'afectivitat i la formació, potser desitjada, d'una família

Llavors, la prostitució qualificada com acceptada o resignada fa referència a aquelles persones dutes a aquest ofici per diferents raons, com ara econòmiques o familiars, entre d’altres. Tanmateix això, van començar a prostituir-se en un moment de necessitat però a causa de la falta de recursos o de suport familiar no poden abandonar l’ofici. A més a més, de vegades es troben immersos en el consum de l’alcohol o drogues i, per tant, ja no poden sortir d’aquest cercle viciós.

El tercer tipus és la voluntària, tal com diu el nom és una prostitució sense cap mena de pressió ni tampoc es duu a terme per cap de les raons abans citades a la prostitució resignada. En aquest cas, les persones que exerceixen la prostitució voluntària no es consideren víctimes i reivindiquen la seva consideració com treballadores del sexe, i en conseqüència demanen uns drets; incloent la llibertat d’elegir la prostitució com professió.

Pel que fa a la comparació de les regulacions, sabem que la prostitució apareix com una activitat que ha sigut contemplada per normes jurídiques que han prohibit, regulat o tolerat el seu exercici.

El sistema abolicionista es produeix quan l’ordenament jurídic despenalitza l’exercici de la prostitució i la persona que es prostitueix perquè passa a ser considerada víctima de la pròpia activitat. Les normes penals tipifiquen exclusivament la conducta de qui es beneficien de la prostitució aliena. La finalitat d’aquest sistema és eliminar l’esclavitud en el sentit d’acabar la reglamentació relativa a la prostitució mitjançant el tancament d’espais on es practica i a la vegada suprimint les inscripcions de les prostitutes en els registres tant policials com sanitaris. No obstant això, el sistema abolicionista té una deficiència; la conseqüència immediata de l’abolició de la prostitució provocaria que aquesta s’exercís de manera clandestina i tan sols es beneficiarien il•legalment proxenetes o explotadors en detriment de la salut de les persones que l’exercissin.

Entre els exemples de països on s’estableix aquest sistema podem trobar Noruega, Islàndia i Suècia. Concretament, a Suècia es persegueix als clients de les prostitutes i no pas a qui exerceix, ja que són considerades víctimes d’aquesta. Fins i tot, en aquest país es considera la prostitució una mena de violència masculina vers a les dones i nens, i es reconeix oficialment aquesta com una forma d’explotació. A part d’això, hem de prendre nota sobre la llei de Suècia en la qual han establert un mecanisme essencial a destinar provisió de fons específics per serveis socials que afavoreixen la integració social de tota persona que desitgi deixar aquesta ocupació. Alhora es preveuen provisions per tal d’educar al ciutadà i d’aquesta manera abordar el consum com problema.

Llavors, el sistema reglamentarista consisteix en pensar en el fenomen de la prostitució com un fet inevitable, cosa que la millor opció és que la prostitució ha de ser acceptada per la societat. Per tant, en un sistema reglamentarista la prostitució es considera una activitat laboral i les persones són valorades com a treballadores sexuals. A la vegada, els individus que duen la prostitució com a ofici hauran de sotmetre’s a controls públics, especialment de caràcter sanitari. Això, donarà peu a poder castigar i prohibir tota prostitució clandestina que estigué al marge del control.

Aquest sistema podria dur un control sanitari exhaustiu perquè d’aquesta manera no hi hauria o es reduiria la propagació de malalties de transmissió sexual. Això si, els que s’oposen a aquest sistema argumenten que la seva reglamentació provocaria l’establiment de xarxes il•legals de prostitució i la consolidicació efectiva de la prostitució com a ofici professional; en aquest àmbit les dones es veurien obligades a prostituir-se perquè semblaria que oferissin un servei social necessari i seria executat principalment per persones “marginades”.

Entre els països en què podem trobar que està permesa la prostitució seria Holanda, Dinamarca, Àustria, Alemanya i Grècia. En aquests països l’Estat regula la prostitució i per consegüent totes les persones que l’exerceixen es troben registrades i a vegades es veuen obligades a passar revisions sanitàries. La reglamentació de la prostitució en aquest països també duen aspectes negatius; com ara un increment en l’associació amb el crim organitzat en la indústria del sexe, un augment considerable de la prostitució infantil, un augment del tràfic de dones i noies estrangeres, així com la violència exercida a les dones.

Quan al sistema prohibicionista, l’Estat sanciona penalment a la persona que exerceix la prostitució, al client i al proxeneta. Entre aquest sistema i l’abolicionista la diferència radica en el fet que aquesta no considera pas a la prostituta com a víctima. La prostitució per aquest sistema prohibicionista és considerada com un mal social que cal eliminar. Tot aquell que defensa la prohibició de la prostitució entén la necessitat de l’Estat per implicar-se en la solució del problema de corrupció i comercialització sexual. Ara bé, tal com passaria en el sistema abolicionista, aquest sistema també podria donar peu a que es realitzi la prostitució de manera clandestina.

L’únic país que aplica i acata aquest model és Irlanda, perquè castiga a tots i cadascun dels agents que intervenen en el negoci del comerç sexual. Per contra, hi ha països com ara Espanya, Itàlia, Polònia, Finlàndia i França en què existeix una mera tolerància. És a dir, no hi ha cap regulació expressa de la prostitució ni tampoc s’especifica una prohibició expressa d’aquesta. Per tant, es tolera la prostitució, sempre i quan no comporti cap violència, coacció, abús d’autoritat, entre d’altres. La qual cosa se n’aprofiten i es beneficien els agents implicats en el negoci per mitjà de les llacunes legals.

Finalment, cal tenir present l’existència o l’aparició d’un nou sistema que seria un vessant de l’abolicionisme. Aquest nou sistema estaria basada en la prohibició de l’existència de bordells però no pas de la prostitució.

En conclusió, ens trobem en què a la Unió Europea cadascun dels estats membres regula a la seva manera la prostitució, és a dir, cadascun elegeix els sistema que més els ha convençuts. Per aquesta raó, la conseqüència d’aquesta disparitat d’eleccions provoca que la prostitució sigui un tema polèmic i la seva regularització de manera unificada causa debats recurrent en la societat.

A més a més, això ocasiona una legislació ambigua i contradictòria en tota la UE perquè no hi ha un acord a nivell europeu per aborda el problema de la prostitució. No obstant això, en cadascun d’aquests estats membres es distingeix entre treball sexual voluntari i forçat, a la vegada que compten amb lleis estrictes vers al tràfic de persones per a l’explotació i treball sexual de menors.

...