Bulgaria

Bulgaria

El 1941, Bulgària va entrar a la Segona Guerra Mundial com a membre de les Potencies de l’Eix. Tot i això mai va declarar la guerra a la unió Soviètica, a més de salvar de la deportació a la seva població jueva cap als camps de concentració. L’estiu del 1943, Boris III, penúltim tsar búlgar, va morir, cosa que va portar al país a l’agitació política, al mateix temps que la guerra es va posar en contra de l’Alemanya Nazi.

El setembre de 1944, el moviment comunista del Front de la Pàtria va prendre el poder, i va posar fi a l’aliança amb l’Alemanya Nazi i es va unir als Aliats fins al final de la guerra. L’aixecament comunista del 9 de setembre del 1944, on es van alliberar al presos politics, va dur a l’abolició del estat monàrquic, però fins el 1946 no es va establir una República Popular, sota influencia soviètica, amb Georgi Dimitrov (1946–1949) com a líder polític.

Quan Todor Zhivkov va estar al poder (1954–1989), el país va esdevenir una economia planificada com la dels soviètics. Amb això les condicions de vida van millorar considerablement. El 10 de novembre de 1989, el partit comunista búlgar va abandonar el seu monopoli polític, ja que la població es va rebel•lar i van començar les manifestacions contra el seu govern consegüentment Zhivkov va renunciar i Bulgària va deixar de ser una república unipartidista per passar a ser una democràcia parlamentaria.

El juny de 1990 van ser les primeres eleccions lliures, guanyades pel Partit Socialista Búlgar, de ideologia comunista però moderada amb Zhelyu Zhelev al capdavant.

El juliol de 1991, es va fer una nova constitució que reduïa els poders al president i deixava al primer ministre sota inspecció de l’assemblea legislativa. L’economia planificada es va substituir per la iniciativa privada. El nou sistema no va millorar qualitat de vida ni accelerar el creixement econòmic, inclús eren inferiors en comparació a l’època comunista.

Va entrar a la Unió Europea el 2007.

...