El mecanisme de la imaginació.

El mecanisme de la imaginació:

Es pot tractar de casos de multiplicació de coses o de persones, de la presència de fantasmes, de l’alteració del pas del temps, de casos de màgia poderosa o d’una nova teoria científica que ho altera tot, o potser, simplement, que totes les desgràcies que poden passar en una escala de veïns al llarg de la vida s’esdevinguin el mateix dia. Altres vegades se separen l’ànima del cos. Els contes de Calders presenten totes possibilitats de la imaginació i de la fantasia.

Es tracta en tots els casos d’un fet inexplicable, de vegades sobrenatural, que trenca els esquemes de la lògica i del que és previsible.

La narrativa de Calders pertany, al que sol ser anomenat el gènere fantàstic. No és la intenció principal dels seus contes fer-nos entrar en un “reialme” on ocorren meravelles per fer volar la fantasia o per fer por.

Calders va defensar sempre que convivim diàriament amb coses absurdes i no em fem cabal. En definitiva, els contes de Calders són també una manera de fer-nos reflexionar sobre allò que considerem “normal”.

La polèmica sobre el realisme:

Els anys seixanta, a Catalunya. Es tracta d’imposar el realisme com a mitjà més eficaç per “ captar la realitat” per tal de mostrar al lector, un món sense herois individuals, que permetés una reflexió social. D’aquí que els elements fantàstics, i psicològics passessin a segon terme i el conte tendís a ser objectiu i testimonial.

Dues novel•les en que no apareixen els recursos de la fantasia: l’obra de l’atzavara i Aquí descansa Nevares.

La singularitat de les narracions protagonitzades per indígenes mexicans ha estat explicada en el sentit que l’exotisme de l’escenari i dels fets mateixos ja constitueixen un distanciament respecte de la realitat del lector, equivalent en certa manera al que es produeix amb els recursos habituals de la fantasia.

Calders no estalvia les ocasions per vessar-hi el seu humor més negre, on el culte de la mort és molt remarcable.

És veu una reflexió amarga sobre el que es va esdevenir a la nostre guerra, el fracàs.

En definitiva tota la novel•la es basa en el contrast continu entre el tarannà diguem-ne català del protagonista i el dels mexicans.

Els personatges:

Normalment el lector acostuma a donar la seva confiança al narrador, fins i tot en el cas que ens expliqui fets o circumstàncies difícils d’acceptar. En altres casos, gairebé obliga el lector a acceptar la realitat sense permetre-li de defensar-se amb les lògiques prevencions. Altres vegades el narrador no és el protagonista dels fets principals, sinó que fa de segon personatge. En l’obra de Calders podem observar com els seus herois van canviant al llarg del temps, en les primeres obres apareix un jove vanitós i poca-solta, més endavant apareix el tímid i el desconfiat. La sorpresa, és molt relativa. La presència del meravellós obliga a reaccionar, a plantejar-se la manera de viure. El personatge pot actuar amb crueltat o pot ser un poca-solta. Calders els seus personatges no són presentats ben bé com a ninots; hi ha un procés de caricatura, però conserven la aparença humana amb els petits defectes. El tracta amb simpatia i els salva per l’humor. No és que sigui gaire optimista.

El mecanisme de l’humor:

Si hi ha una constant invariable en la narrativa de Calders, és la presència de l’humor.

El humor de Calders ni es basa mai en la grolleria, sinó que es basa en primer lloca en un innegable talent lingüístic. En segon lloc, trobem una gran quantitat de detalls inútils. En tercer lloc, hi ha un pessimisme, habitual en els humoristes. El fet meravellós, solen ser una desgràcia per als seus beneficiaris. Tot plegat no desemboca en una catàstrofe de grans proporcions. Calders ens fa reflexionar del somriure, de

...