La Reproduccion De La Vinya

Multiplicació. Les oliveres són pol·linitzades pel vent i la majoria són varietats autofèrtils, però

en climes més freds pot ser necessari plantar-ne dues o més per millorar-ne la pol·linització i la

fructificació.

Habitualment es propaguen per esqueixos de tija. Cal tallar els esqueixos de fusta dura d’un o

dos anys, a l’hivern, en trossos d’uns 30 cm de llarg., i inserir-los fins a la meitat en un recipient

preparat amb un substrat adequat. L’arrelament hauria de durar uns 30 dies, a una temperatura

entre 13 i 21º C, que seria el moment de trasplantar-los a recipients més grans.

A l’estiu es poden fer esqueixos semimadurs, de 10 a 15 cm de longitud.

Es poden utilitzar empelts en “T” per empeltar determinades varietats sobre patrons vigorosos

d’olivera franca, o per obtenir un efecte nanitzant sobre un portaempelts Osmanthus.

La separació de plantació entre ells ha de ser de 7 a 12 metres. En recipient, que aquest sigui

d’un diàmetre de mínim 30-35 cm de diàmetre, ple de compost franc i fèrtil.

Poda i formació:

Cal fer-la a principis de primavera i eliminar-ne el tronc principal vertical quan hagi assolit una

alçada d’1,5 m, i triar 3 o 4 branques sòlides, per sota del brot, per tal de formar l’estructura

permanent. S’ha de mantenir la part inferior del tronc lliure de brots.

La poda habitual consisteix a eliminar les branques més velles per promoure un nou creixement

(els fruits apareixen en la fruita d’un any) i per mantenir obert el centre de l’arbre.

En un recipient, voldrem mantenir limitat el creixement de l’olivera, per aconseguir-ho podarem

els extrems de les branques principals, retallant-les a un bon brot de reposició cada any.

...