El Behaviorisme

Behaviorisme

El behaviorisme, nascut a començaments de segle als EE.UU amb els treballs de J.B.Watson, esdevingué el corrent dominant de la psicologia científica fins als anys 50. Aquesta tendència psicològica està estretament relacionada amb l’afirmació de la gran importància de la fisiologia i, al mateix temps, de la influència fonamental dels factors ambientals més que no pas dels innats. En aquest nivell, el behaviorisme estableix com a centre de les seves recerques els problemes de l’aprenentatge, sovint en les seves formes més elementals, com el condicionament. Però també ha manifestat un gran interès pels fenòmens de la motivació. Ha contribuït a la renovació de problemàtiques no només en els dominis de la psicologia, que comprèn la psicologia social, sinó en les ciències socials, en la lingüística, en la sociologia, etc. Fins a l’actualitat, el seu primer principi, basar-se en l’observació dels comportaments, no ha estat encara contestat o contradit per cap psicòleg que es consideri amb esperit científic. A causa del seu segon principi, que rebutja considerar les activitats internes, aquest corrent es converteix en una teoria essencialment positivista, cada vegada menys acceptada. En el camp del comportament animal (etologia), les tesis behavioristes s’oposen a les de l’escola objectivista que, amb K.Lorenz i N.Tinberger, defensen el caràcter innat dels comportaments

...