El Conductisme
Enviado por punkaoi • 20 de Enero de 2014 • 3.795 Palabras (16 Páginas) • 246 Visitas
INTRODUCCIÓ
El conductisme és una escola psicològica que pretén conèixer, predir i controlar la conducta humana a partir de l'observació de la conducta, sense donar importància a allò no observable del psiquisme. Es basen ens els actes per definir la conducta i en els processos i interaccions que precedeixen al comportament, en els canvis dins d'aquest, les interaccions posteriors, els efectes de les recompenses i els càstigs.
Per tal d'aconseguir aquests objectius fan experiments amb persones, analitzant la seva conducta i com reaccionen als estímuls, per tal d'establir una relació de causa-efecte en tots els comportaments. No prenen en compte l'herència genètica i només veu important l'ambient.
Creu que el coneixement humà pot ser molt més productiu si els reforcem amb estímuls a través del condicionament. No hi ha tendències innates sinó que venen determinades per l'entorn i, si aquest canvia, la conducta també ho farà.
El conductisme volia modelar l'aprenentatge de l'ésser humà i, així, la conducta. Aplica la recompensa i el càstig com a base per a qualsevol aprenentatge, donant importància a la repetició dels comportaments per tal d'aprendre'ls.
També explicarem en quin moment va sorgir el conductisme i quins foren els principals antecedents en el camp de la psicologia, a més dels psicòlegs conductistes més importants com Skinner o Pavlov.
A més, sabrem com aquestes teories s'utilitzen en l'actualitat i quines innovacions s'han produït en aquesta corrent psicològica així com la seva funció dins de diversos àmbits de la societat actual: l'educació, la psicologia jurídica, la publicitat, les teràpies psicològiques, la salut o la gerontologia.
CONTEXT HISTORIC
El conductisme va sorgir a principis del segle XX en un moment de crisis intel•lectual i de canvi de pensament. Aquest moment va començar al segle XIX, però va tenir el seu màxim auge al s. XX.
En aquest moment van aparèixer moltes respostes a les qüestions plantejades al segle XIX sobre els principis de la societat occidental. Aquestes respostes van aparèixer en art i psicologia principalment, intentant percebre els antics problemes de forma nova.
Els Estats units van néixer al bell mig d’una revolució amb un nou concepte d’Estat, aspirant a la societat perfecta. El conductisme fou producte del progressisme, que pretenia substituir als antics cacics i polítics corruptes per una elit que gestionaria científicament la societat.
El conductisme va recolzar els fonaments pràctics davant els teòrics va introduir la pràctica educativa empresarial, afirmant que la consciència no era útil i negant d’intel•lecte reduint-lo a respostes musculars.
El conductisme va sorgir a partir de tres marcs psicològics que son:
EL FUNCIONALISME:
El funcionalisme és un corrent que sorgeix de nombrosos estudis a Anglaterra (a meitat la dècada de 1930) en les ciències socials, especialment en sociologia i també d'antropologia social.
La seva principal influència és el sociòleg francès Émile Durkheim, que pensa que els fets socials determinen els fets culturals estudia la societat sense tenir en compte la seva història, sinó tal com la hi troba; intentant comprendre, com cada element de la societat s'articula amb els altres formant un tot, i exercint una funció dins d'aquesta societat.
PSICOLOGIA ANIMAL:
La etologia sorgeix de les ciències naturals. Estudia les pautes de comportament de les espècies en el seu ambient natural establint hipòtesi sobre els seus orígens evolutius.
La seva tècnica mes utilitzada és el ecograma, catalog de les conductes d'un organisme.
La psicologia animal es desenvolupa gràcies a psicòlegs experimentals com Skinner, que va realitzar experiments de laboratori agafant animals en els quals va ressaltar que la conducta s'adquireix mitjançant l'aprenentatge i es modifica mitjançant els factors ambientals.
Els psicòlegs actuals investiguen tant els processos d'aprenentatge animal com la percepció i la cognició.
PSICOLOGIA SOCIAL:
El conductisme és un dels principals marcs teòrics dins de la psicologia social, el seu objectiu principal és la predicció i control de la conducta humana. Es basa en l'estudi de la conducta observable, deixant a un costat tot estudi relacionat amb la formació de la consciència.
Watson pot ser considerat com el fundador d'aquesta orientació, això és a causa que el sorgiment del conductisme s'atribueix al seu experiment de “little Albert”, en el qual tractava de demostrar que la conducta emocional podia ser condicionada en nens.
EXPLICACIÓ TEÒRICA DEL CONDUCTISME
El conductisme és un corrent psicològic el qual enfoca la psicologia com una ciència empírica que ha de centrar-se en l’estudi de la conducta observable empíricament, és a dir, per l’experiència, més que no pas en l’estudi d’una entitat tan intangible com la ment, que és objecte d’estudi de les escoles estructuralistes i psicoanalítiques. Pels conductistes, el que passi dins la ment els hi és irrellevant, només tenen en compte l’entramat d’estímuls ambientals i les respostes conductuals.
El conductisme, en una visió més amplia, és un corrent psicològic format per diferents escoles:
• La reflexologia russa d’Ivan Pavlov, també anomenada teoria del condicionament reflex.
• El connexionisme estímul-resposta de Thordike i la seva llei de l’efecte.
• El conductisme clàssic de J.B. Watson o teoria del condicionament clàssic.
• El neoconductisme de F.B. Skinner o teoria del condicionament operant.
En una visió més estricte, s’entén que els seus precursors són Pavlov (1849-1936) i Thorndike (1874-1949), i el conductisme més estricte el representa Watson (1878-1958) i Skinner (1904-1990).
Cal dir que el conductisme neix gràcies als experiments de Pavlov i la seva reflexologia russa a la primera dècada del segle XX. Als anys 30 de la mateixa dècada sorgeix el conductisme, pròpiament dit, de Watson (o teoria del condicionament
...