Rosselló-Pòrcel

Rosselló-Pòrcel neix el 13 d'agost de 1913 a Ciutat de Mallorca. D'origen humil, fa estudis primaris al col·legi dels pares teatins i l'any 1923 ingressa a l'Institut de Palma, on és alumne de Gabriel Alomar, el qual li encomana l'interès per la literatura i l'anima a col·laborar a la premsa local. Estudia la carrera de Filosofia i Lletres, de la qual es llicencia amb premi extraordinari. El 1930 publica, a Madrid, una Antología de poetas mallorquines que prologa i, en part, tradueix.

Becat per la Diputació de les Illes, es trasllada a Barcelona per estudiar Filosofia i Lletres i viu a la Residència dels Estudiants de Catalunya, on organitza la biblioteca i la dirigeix. L'any 1931 és delegat de la Federació Nacional d'Estudiants de Catalunya al Congrés d'Estudiants Hispànics de Madrid.

A la Universitat fa dues amistats decisives: Carles Riba, del qual és deixeble, i Salvador Espriu. L'any 1933 participa en un creuer pel Mediterrani amb el grup d'universitaris, organitzat pel govern de la República. Alguns dels seus poemes són fruit d'aquesta experiència per terres d'Egipte, Palestina i Grècia. Els reculls Nou poemes (1935) i Quadern de sonets (1934) poden considerar-se primeres provatures i revelen les influències rebudes d'una banda de l'anomenada Escola Mallorquina, pel que fa a la contenció del sentiment i la forma treballada, i, de l'altra, la influència rebuda del seu mestre de jove, Gabriel Alomar, pel que fa a la recerca de la sonoritat de les paraules i per la tria temàtica.

L'any 1935 es trasllada a Madrid per preparar el doctorat sobre l'estil de Gracián, i l'any 1936 hi torna per enllestir oposicions a una adjuntia de càtedra d'institut. Exerceix a l'Escola Plurilingüe i manté contactes amb editors madrilenys. S'autoanomena "català de Mallorca" i es preocupa de la incorporació de la literatura illenca als corrents peninsulars.

Quan comença la Guerra Civil espanyola, torna a Barcelona i col·labora en diverses tasques culturals a la rereguarda fins que ha d'incorporar-se a l'exèrcit, però, llavors, sobtadament, pateix una tuberculosi i és traslladat al sanatori del Brull, al Montseny (Osona) on mor al cap de pocs dies, el dia 5 de gener de 1938.

Pòstumament es publica el tercer recull poètic, Imitació del foc (1938), amb pròlegs de Gabriel Alomar, Carles Riba i Antoni Maria Sbert, a qui havia conegut a la universitat. Aquest recull representa la culminació de la seva trajectòria poètica i s'hi es troben ressons del seu interès per la literatura castellana, un neopopularisme semblant al de García Lorca o Rafael Alberti i també la forma acurada de Jorge Guillén. No hi falten tampoc repercussions del surrealisme europeu i de l'avantguardisme introduït a Mallorca pel seu amic M. A. Colomar. Aquesta obra era dedicada al

...