Submarí

ÍNDEX

1. INTRODUCCIÓ.......................................................................... 2

2. HISTÒRIA DEL SUBMARÍ........................................................... 3

2.1. Coneixement general.................................................. 3

2.2. Tipus XXIII.................................................................... 5

3. PROJECTE TECNOLÒGIC........................................................... 8

3.1. Requeriment............................................................... 8

3.2. Recerca d’informació.................................................. 8

3.3. Proposta de solucions................................................. 8

3.4. Selecció de la millor solució........................................ 9

3.5. Procés de construcció............................................... 10

3.5.1. Obtenció de les matèries................................. 10

3.5.2. Planificació....................................................... 14

3.5.3. Construcció...................................................... 15

3.6. Avaluació................................................................... 23

3.6.1. Prova final........................................................ 23

3.6.2. Avaluació.......................................................... 23

4. CONCLUSIÓ............................................................................ 24

5. WEBGRAFIA........................................................................... 25

1. Introducció

El tema escollit és la construcció d’una maqueta militar controlat per un comandament de distancia.

La decisió d’escollir aquest tema és l’interès personal sobre aquestes mecanismes militars. L’objectiu del qual es conèixer la història del mecanisme, saber els possibles mètodes de funcionament i construir una maqueta del mateix mecanisme des del plantejament.

Després d’escollir el tema he decidit en concretar el mecanisme en un submarí, ja que és un dels menys conegut per la gent i també per curiositat sobre el seu funcionament.

Tot el procés de la construcció ha trigat 2 mesos de temps i 150 euros, amb ajuda de moltes persones.

El submarí serà una reforma d’una reforma d’un model decoratiu d’un submarí, col•locant mecanismes a dins per que pugui ser controlat per un comandament de distància.

El següent treball explicarà una descripció general dels submarins i tot el procés de la construcció.

2. Història del submarí

2.1. Coneixement general:

El submarí és un vaixell de guerra concebut i construït per a poder submergir-se i navegar i combatre sota l’aigua.

El primer tractat sobre el funcionament d’un submarí no fou escrit fins el 1580 per William Bourne, que utilitzava bàsicament el principi d’Arquímedes per controlar el moviment d’immersió. Aquest tractat parlava molt clarament sobre el sistema a utilitzar per fer pujar o baixar el submarí, això que avui en diuen submersió. Aquest sistema, anomenat sistema de llast, permetia l’entrada i sortida d’aigua dins d’uns compartiments de l’aparell, incrementant el seu pes fins que se submergís: si s’expulsava l’aigua continguda es produïa l’efecte contrari: el submarí pujava de nou a la superfície.

D’acord amb això, el mecànic holandès Cornelius Drebbel va construir una embarcació que es creu que fou la primera que no només se submergia, sinó que, un cop dins l’aigua, era capaç de tornar a la superfície.

-William Bourne

Durant els segles XVII i XVIII hi van haver vàries temptatives per construir submarins; així, en el 1653, el francès De Son va construir un submergible, que no va tenir gaire èxit, amb rodes de paletes mogudes per un mecanisme de rellotgeria.

En general cada projecte es distingia dels altre per la forma particular de resoldre el problema de llastrat. Mostres d’aquests intents fallits són per exemple el submarí de l’anglès Symons, que portava recipients de pell plens d’aigua, de manera que quan els deixava anar sortia a la superfície, o també del de Day, que va navegar el 1773 per la riba del Plymouth amb un llast exterior de pedres; aquest, per emergir, tenia que deixar-les anar, però el sistema no va funcionar i Day ha passat a la història per ser la primera víctima de la navegació submarina.

Tres anys després, i durant la guerra de la Independència d’Estats Units, el nord-americà David Bushnell va construir el Turtle per atacar les tropes enemigues angleses. Amb forma d’ou i un sol tripulant, anava propulsat per un hèlix mogut a mà, i portava una càrrega de pólvora de 65 kg lligada a un mecanisme de rellotgeria per fer-la esclatar. En 1776 va efectuar la seva primera missió però fou un fracàs perquè l’hèlix amb que volia perforar el casc de ferro del vaixell enemic no fou prou resistent i no va poder inserir la bomba.

En 1800 un americà, Robert Fulton, va construir el Nautilus un projecte molt més ambiciós; en les proves realitzades per provar el submergible, en va enfonsar dos.

En el 1859, l’espanyol Narcés Montoriol va aplicar el l’Ictineo un sistema d’aire comprimit per expulsar l’aigua dels tancs de llast, i les proves d’aquest submarí es van fer en aigües de Barcelona, en les que va restar unes dues hores submergit abans de desaparèixer.

Posteriorment, en el 1864, Montoriol va posar en les mateixes aigües un nou Ictineo, que es desplaçava 65 tones en comptes de les 8 tones del primer projecte. En un principi es desplaçaven manualment però dos anys més tard hi va adaptar dos motors, un per la navegació de superfície i un altre per la navegació submergida.

2.2. Submarí tipus XXIII

Els submarins alemanys Tipus XXIII van ser els primers submarins dels anomenats Elektroboot a entrar en servei al final de la Segona Guerra Mundial. Eren petits submarins costaners dissenyats per operar en les aigües poc profundes del Mar del Nord, el Mar Negre i el Mediterrani, les quals eren aigües perilloses per als grans submarins del tipus XXI. Eren tan petits que només podia transportar dos torpedes, que havien de ser carregats externament. Igual que amb els seus germans molt més gran del tipus XXI, eren capaços de romandre submergits gairebé tot el temps i eren més ràpids que tots els dissenys anteriors a nivell mundial, a causa de la racionalització de la millora de les seves formes hidrodinàmiques, les bateries amb major capacitat i el snorkel, la qual cosa permetia utilitzar els motors diésel en immersió. Els submarins Tipus XXI i XXIII van revolucionar el disseny de submarins de la postguerra.

Descripció:

Els submarins Tipus XXIII tenien un disseny monocasc totalment soldat, va anar el primer submarí d'utilitzar un sol casc. Tenia una carcassa exterior totalment racional i a part de la relativament petita torre de comandament i una crestallera que albergava el silenciador de fuita diésel, tenia la coberta superior buidada. D'acord amb la pràctica del disseny de Walter, no disposava de hidrestabilizadors davanters, encara que aquests es van afegir més tard.

El submarí estava impulsat per una sola hèlix de tres pales i dirigit per un únic timó. A causa de la seva petita grandària no disposava d'artilleria antiaèria, només un periscopi, una versió en miniatura del dispositiu d'escolta, amb 2 × 11 receptors de membrana, sense sonar actiu, ni radar. Igual que en el tipus XXI, la secció inferior del casc en forma de vuit s'utilitzava per albergar una gran bateria de 62 cel•les.

Amb la fi que el buc pogués transportar-se per ferrocarril, les seccions del casc havien de ser limitada en grandària per adaptar-se al gàlib. Per al transport, el casc es dividia en quatre seccions i el pont era retirat. A causa de les restriccions d'espai, la secció de proa cap a endavant havia de ser el més curt possible, la qual cosa significa que només podia disposar de dos tubs llenzatorpet sense torpedes de recarrega. Els torpedes es carregaven llastrant els tancs d'immersió de popa de manera que la proa s'aixecava fora de l'aigua i els torpedes es podria carregar directament en els seus tubs des d'una barcassa. No estava condicionat per disparar els torpedes acústics Wren.

Els submarins del tipus XXIII van demostrar tenir excel•lents característiques de maneig, eren altament maniobrables tant en superfície com sota l'aigua. El seu temps d'immersió d'emergència era de 9 segons, i la seva profunditat màxima d'immersió era de 180 m. La velocitat màxima en immersió era de 12,5 nusos (23,2 km/h), mentre que la velocitat de superfície era de 9 nusos (17 km / h). Podia mantenir en immersió una velocitat de 10,5 nusos (19,4 km / h,).

Història:

Cap dels sis submarins del tipus XXIII que van entrar en combat - O-2321 , O-2322 , O-2324 , O-2326 , O-2329 i O-2336 - van ser enfonsades per bucs aliats, i no obstant això, van aconseguir enfonsar o van danyar cinc bucs amb un total de 14 601 tones.

La primera patrulla de guerra d'un tipus XXIII va començar a la fi de la guerra, quan l'O-2324 va salpar de Kiel el 18 de gener de 1945. Aquest buc, va sobreviure a la contesa, encara que no va aconseguir enfonsar cap buc enemic. El primer tipus XXIII a aconseguir un èxit en combat va ser l'O-2322 , sota el comandament del Oberleutnant zur See Fridtjof Heckel. Va navegar

...