Aculturació/assimilació

ACULTURACIÓ/ASSIMILACIÓ

Aculturació: possiblement sigui un dels conceptes més coneguts importants de l’antropologia social, el seu us va destinat a l’estudi dels processos de acomodació, influencias, interaxio i cambi en el marc del contacte cultural. Aquest concepte te els seus orígens en l’antropologia cultural pròpia dels estatus units, concretament en a l’Escola de cultura i personalitat i en els primers estudis de comunitats camperoles. El primer en fer servir aquest terme en el estudi de la mitologia dels indis del nord est dels estats units va ser el conegut Franz Boas, tot i això no serà fins la dècada dels trente (1930) que el concepte agafara la seva forma definitiva, que tindra aplicacions en relació amb el estudi dels canvis socials i culturals així com també de les qüestions de desorientació social i decadència cultural.

Una de les obres per excel•lència sobre l’aculturació es la obra de la famosa antropòloga nord americana Margaret Mead, TheChanging culture of and IndianTtribe (1932). A posteriori de la publicació d’aquesta obra, va sorgir un gran interès per aquella noció de aculturació i que va portar com a conseqüència que l’any 1936 la revista American Antropologist va publicar un memoràndum sobre l’estudi de l’aculturació, redactat per tres dels mes influents teòrics de l’antropologia cultural americana (Redfield, Lintom i Herakowitz).

Aixi doncs podem concluir afirman que l’aculturacio fa referencia al canvi cultural resultat dels contactes intensos i de primera ma entre dos o mes grups prèviament autònoms que provoca l’adopció o integració de sertes practiques pertanyents a una cultura en un altre sigui de forma voluntària o no.

Al identificar els diferents processos de aculturació, alguns autors diferencian el pla individual i el social. Un altre distinció semblan però plantejada amb conceptes diferents, es la realitzada entre aculturació intragrupal (equivalent a lo que es denomina endoculturacio , socialització i la aculturació intergrupal que es sobra la que tractem.

Alguns dels principals punts d’intares en els estudis de aculturació son:

1- Tractar de compendre els mecanismes del canvi fen servir una extensa bibliografia sobre la suposada resistència al canvi de “primitius” i “camperols”

2- El estudi de la natura, las seves manifestacions i les causes del conflicte cultural i de les identitats modificades

3- La elaboració i producció de tipologies sobre els resultats del canvi: assimilació (amb la pèrdua de la cultura pròpia), reinterpretació, fusió, sincretisme, mestissatge i moviments de revitalització (que implicant un intent de reconversió o de involució en el procés aculturatiu.

Assimilació:dins del mon de la antropologia social , s’enten per asimilacio a tot el proces sociologic de caracter formal de les diferents relacions interhumanas , que pot dividir-se en diferentes clases :

1) La asimilacio dels inmigrants dins de la cultura del pais al que han inmigrat

2) La asimilacio de las minorias nacionals al grup o estat majoritari

3) La asimilacio dels pobles invasors a la cultura de la nacio sotmesa

4) La asimilacio de les cultures inferiors a les superiors

Aixi doncs , a mode de sintesi , podem dir que la asimilacio es defineix a si mateixa , com la acceptacio dels elements culturals de la societat que envolta als individuus i als grups menys localitzats en la esfera cultural . De totes maneres,han hagut diverses prespectives enfocades al estudi de la migracio , que han considerat que la asimilacio te un eix generacional, que suposa que cada generacio vingi a ser mes semblantt a la cultura principal o al mainstream america . Aquet fet comporta , un increment del exit economic .No obstan aixo , aquesta capacitat de triunf o de fracas esta

...