Commemoratiu

- CATALOGACIÓ DE L’OBRA I DESCRIPCIÓ

• Nom de l’obra: Ara Pacis Augustae o

Altar de la Pau d’August

• Autor: Desconegut

• Comitent: El Senat de Roma

• Cronologia: 13 - 9 a.C.

• Tipologia: Altar

• Material constructiu i decoratiu:

Marbre de Carrara

• Mides: 3,68m x 11,60m x 10,65m

• Estil: Romà imperial

• Tema: Commemoratiu

• Localització: Museo dell’Ara Pacis

(Roma) Originàriament en el Camp de Mart

2 - CONTEXT HISTÒRIC: Cronologia – 13-9 aC

L’Ara Pacis es va construir al Camp de Mart per ordre del Senat romà l’any 13 aC, en acció de gràcies pel retorn victoriós de l'emperador August de les terres d’Hispània i de la Gàl·lia. El seu retorn a Roma, desprès d’una absència de tres anys, serveix per imposar la pau. L’altar fou consagrat l’any 9.a.C.

Amb l’emperador August (30 aC-14 dC) va començar l’etapa política coneguda com Imperi, moment de màxim període de l’expansió de l’Imperi Romà, amb una sòlida estructura social, jurídica (Dret romà), política i comercial. L’anomenada “Pax Romana”: època durant la qual es van aturar les campanyes militars i es disposava de diners per fer obres públiques i romanitzar els territoris conquerits.

Atesa la impossibilitat de governar un territori tan extens, es dividí el territori en províncies. Aquestes divisions van organitzar l’imperi en una àmplia xarxa de ciutats comunicades entre sí que seguien el model de la capital: Roma.

El poder va fomentar una cultura oficial que tothom havia de respectar. Es va exigir als artistes l’elaboració d’un art propagandístic que glorifiqués i unifiqués un imperi tan divers. Aquest afany propagandístic va fer que s’elaboressin obres d’una gran magnitud. Per tant, va ser l’estat el principal client i impulsor d’obres artístiques que se servia de l’art per a objectius propagandístics. L’oligarquia de les ciutats i els ciutadans rics també demanaven obres artístiques per decorar les seves luxoses mansions (com la Casa del poeta tràgic).

Roma es va mostrar com una ciutat monumental que garantia la unió de l’Imperi, representava l’orgull dels ciutadans i es presentava com el model a seguir per als pobles conquerits. Aquesta etapa coincidirà amb el naixement de Jesucrist. En l’àmbit literari trobem a escriptors tant importants com Ovidi amb Les Metamorfosis i a Virgili amb L’Eneida.

L’any 1902, l’arqueòleg austríac Petersen va ser autoritzat per excavar sota el Palazzo di Fiano, antiga ubicació de l’altar, i va recuperar part dels relleus. L’any 1938, l’altar fou reconstruït pel govern de Mussolini, canviant-lo de lloc i d’orientació. L’any 2006, l’arquitecte Richard Meier va dissenyar un edifici per protegir el monument de la contaminació urbana.

3 – ESTIL: Romà imperial

L'estil al qual pertany és el romà imperial. L’art imperial és un art eclèctic perquè rep influències dels diversos pobles conquerits (etrusc, grec clàssic i hel·lenístic), però alhora molt personalitzat.

A diferència de l’idealisme de l’art grec, els romans prefereixen allò que és específic, concret i actual. Per això s’interessen pels retrats, els relleus històrics i els relleus per a particulars en els sarcòfags.

L’art té un caràcter utilitari i pragmàtic i dóna prioritat als aspectes funcionals i tècnics davant dels estètics (gran desenvolupament de l’enginyeria). L’escultura i la pintura sovint se subordinen a l’arquitectura, la principal manifestació artística en l’Imperi. L’escultura es consolidarà en aquesta etapa amb les imatges dels emperadors.

Aquest art es troba al servei dels interessos de l’Estat, s’utilitza com un mitjà de manifestació de poder i de propaganda dels interessos polítics de l’emperador; té una gran influència de l’art grec, l’aristocràcia romana col·lecciona obres, contracta artistes grecs i aquests copien obres romanes i adopten moltes formes de la Grècia clàssica i hel·lenística.

Es destaca la pèrdua d’importància de l’artista. Si els grecs eren artistes pel plaer de la contemplació, els romans seran enginyers que fan obres de valor artístic. La creació artística és considerada una activitat servil, pròpia d’esclaus i pobles conquerits. Per això el paper de l’artista és força irrellevant.

Desapareix la concepció antropocèntrica del classicisme grec i els artistes s’inclinen cap un art monumental. L’arquitectura romana és colossal i grandiosa, no només per l’espai que ocupa sinó també pel seu significat. Una idea de grandesa relacionada amb el concepte d’immortalitat de l’imperi.

La importància de la família en la societat romana deriva en un interès pels espais interiors: importància

...