Conclusió

Conclusió

El món de la cultura no és un mer agregat de fets. El món de la cultura ha de ser comprès com un sistema, com un tot orgànic.

Però les dades de la cultura no són suficients en funció d'una filosofia de la cultura, de manera que, el que a nosaltres ens interessa és l'alè de la vida humana. El que no vol dir d'altra banda, que tots els fenòmens de la cultura i els fenòmens humans siguin un fet de disparitats, ells han de tenir la convicció que l'aparent disparitat pot concentrar i concentrar-se en un focus comú. Els fets són reduïts a formes, i se suposa que aquestes formes tenen una unitat interna. Encara que, no cal mostrar aquesta unitat en funció d'una “substancialitat de l'home” que coexisteix per si mateixa perquè, abans que això, la unitat de l'home es concep com una unitat funcional. “No només admet sinó que requereix una multiplicitat i multiformitat dels seus components, ja que es tracta d'una unitat dialèctica, d'una coexistència de contraris”. Això no vol dir res més que la diversitat de les formes de la cultura concorden per una conformitat en la seva missió fonamental. Això vol dir que la cultura és un equilibri dinàmic (entre contraris).

En l'home, trobem una societat de pensament i sentiment on les formes simbòliques (llenguatge, mite, art, religió i ciència) són els elements representatius i, a més, les condicions constitutives d'aquesta forma superior de societat. “Són els mitjans amb els quals les formes de la vida social que advertim en la naturalesa orgànica es desenvolupen en un nou estat, el de a consciència social”. La consciència social depèn d'un doble acte, d'identificació i discriminació:

• L'home només s'adona de la seva individualitat a través del medi social

• Aquest mitjà, per a l'home, és una cosa més que alguna cosa merament donat externament a ell. L'home té participació activa en aquest mitjà tenint el poder actiu per canviar les formes de la vida social.

L'home ha descobert un nou camí per estabilitzar i propagar les seves obres, l'home ha de viure expressant les seves obres. Per aquestes raons, la cultura humana en el seu conjunt es descriu com el procés del progressiu autoalliberament on les formes simbòliques constitueixen les fases d'aquest procés. “En totes elles -les fases constitutives del procés- l'home descobreix i prova un nou poder, el d'edificar un món seu propi, un món ideal. La filosofia no pot renunciar a la recerca d'una unitat fonamental en aquest món ideal”. Totes les funcions (de les formes simbòliques) es completen i complementen, però cadascuna d'elles li mostra i obre a l'home un horitzó nou de comprensió.

...