Hasamir

inc la sensació que el cafè de la granota no va ser pensat des de un principi per ser un recull de contes, i al final l’autor els va ajuntar. M’ha agradat molt el toc d’humor i de critica social de l’autor. Comparteixo amb l’autor la poca simpatia que sent cap a la religió i els seus seguidors.

El llibre no es fa gaire llarg perquè al ser historietes curtes és molt més agradable i fluida la lectura, però costa una mica d’entendre, algun que altre capítol le hagut de rellegir amb més atenció.

SINOPSI

El llibre és un recull de catorze contes diferents però alhora molts acaben tenint una certa relació entre ells (lloc, temps, tema, etc.). Com per exemple els contes 13 i 14 es relacionen pel tema de l’adulteri. Respecte el lloc dels contes, la majoria són inspirats a la vida popular a la Mequinensa.

RESUM (de cada conte):

1.Un barril de sabó moll: Explica una escena al port, on el patró d’un vaixell que portava sabó moll, esbronca a un dels seus peons que portaven caixes a les botigues (Florenci). El llaüter havia de portar el barril fent-lo rodar pel terra. Es va posar a ploure i el barril baixant es va esclafar a un cafè. Tothom va sortir, tot el carrer es va omplir d’escuma. La història va fer parlar molt als cafès.

2. La Plaga de la Ribera: La Plaga de la Ribera, és la carta d’un agutzil que, demana a un policia ajuda per a un delinqüent frustrat que viu a casa seva des de fa un cert temps. El sobrenom del delinqüent és La Plaga de la Ribera i viu a casa d’en Jeroni (narrador) perquè va haver un accident a l’ajuntament de la seva vila i a cada funcionari i consellers els va tocar un lot diferent. En el seu hi venien uns arxius, vuit capgrossos i el delinqüent.

3. Absoltes i sepeli de Nicolau Vilaplana: El vell Cristòfo

Leer Ensayo Completo

Suscríbase

l explica a l’escriptor la mort i l’enterrament de l’oncle Nicolau que fa vint anys que va morir i encara el recordaven, per coincidir amb un dels partits mes importants de la lliga de futbol. El rector, hauria intentat fixar una hora per poder assistir al partit, no hi era, van tenir que acceptar l’horari del rector suplent, que era la mateixa que la del partit.

4. Paraules des d’un oliver: Està fet com un monòleg d’un home que està intentant robar les olives del seu veí (Isidre). El veí el veu i intenta excusar-se dient que li està fent un favor i que li portaria les olives a casa, (ja que l’Isidre no té temps amb la botiga). Però aquest no se’n fia per la seva reputació al poble i pel que acaba de veure i intenta fer-lo fora amb un pal. El lladre intenta tocar-li la fibra sensible dient que van anar junts a la

...