La Reencarnacio

La reencarnació

Hi ha vida més enllà de la mort? Si existeix l’ànima, sobreviu al cos? Si és així, quan va sorgir per primera vegada la idea de que l’ànima es pot reencarnar en un altre cos físic? Fa milers d’anys els antics egipcis creien que l’ànima continuava existint desprès de la mort, que tornava a la Terra i es reencarnava en un nou cos físic. És l’actual Dalai Lama la evidència de la reencarnació? Per què va ser ell l’escollit per ser el líder de una de les grans filosofies religioses del món? Tot i que la idea de la reencarnació va estar present tant en el cristianisme com en el judaisme, la idea ha anat desapareixent tant per l’església com per la sinagoga. Desprès de segles d’abolició, el descobriment d’un esquelet enterrat en la planta de Nova York va encendre la flama de la creença generalitzada sobre la reencarnació a occident. En un temps més recent, una mestressa de casa de Colorado va afirmar haver viscut en unes terres remotes fa segles. Quina evidència hi ha per afirmar la teoria de la reencarnació? La gran pregunta sobre tot això és: la mort és el final o tornem a viure en un nou cos físic?

Provablement ens hagi passat a tots, aquella sensació de “el ja vist”, més conegut per deja vu. De cop, en un lloc on mai hem estat sentim una estranya sensació de familiaritat, de manera misteriosa sentim que ja hem estat abans en aquell lloc. Podria ser això possible? Què passa amb la persona amb la que decidim passar la nostra vida? La escollim perquè, com creuen alguns, la coneixem d’una vida anterior?

La ment humana s’ha aferrat a la idea de la reencarnació durant milers d’anys; en algunes cultures, tal teoria fou contemplada com una amenaça, anunciant tremendes conseqüències a una vida injusta i deshonesta. Podrien els actes que cometem en la nostra vida condicionar el nivell de la nostra reencarnació, convertint-nos en animals o insectes per exemple? Per conseqüència, una vida meritòria podria ser recompensada amb una reencarnació?

La creença en la reencarnació és una convicció tan vella com la fe de la humanitat en una força divina que crea i jutja al món? La gran majoria dels humans a la terra creuen en la vida desprès de la mort. Però també hi ha una part que s’inclina cap a la idea de que l’ànima no només està destinada a anar al cel o a l’infern sinó que pot reencarnar en un altre cos físic. Quina evidència hi ha per a aquesta teoria quan la majoria de persones no recorden res de la seva anterior vida? Molta gent té la sensació de que no pot existir la reencarnació perquè no recorden el seu passat. Una resposta afirmativa justificada seria que si que ho recordem, però en petits detalls: com som, la música que ens agrada, la gent que ens atrau, certes èpoques històriques amb les quals ens identifiquem; són senyals d’on hem estat anteriorment, així que la nostra vida present és una combinació de totes les experiències per les quals hem passat en una altra vida.

Quines van ser les primeres arrels sobre la reencarnació? Per a descobrir el misteri ens hem d’embarcar en una recerca per l’antiguitat , perquè el món arcaic ens dóna unes pistes molt interessants sobre que la vida certament transcendeix a la mort. Aquestes es troben en l’Edat de Pedra, on moltes societats primitives enterraven als seus difunts en posició fetal. Podria això suggerir la creença en la reencarnació? Preparaven als morts per a un possible retorn a la vida?

En l’actualitat la Índia continua sent un dels vincles més vitals amb el passat. Allí l’hinduisme és el camí predominant de la fe. Amb una antiguitat de més de 5000 anys gran part dels seus orígens continuen sent un misteri. És la religió en pràctica més antiga del món. L’acceptació de la reencarnació és fonamental en l’hinduisme. Creuen que la reencarnació de la persona en un nou cos és el resultat del seu comportament i actes, de com va viure en l’altra vida. Per als seguidors de la fe és fonamental escapar-se de l’interminable cicle de la reencarnació, aquest procés s’anomena karma. L’últim objectiu de la fe és trencar la cadena i alliberar l’ànima per a que torni al seu cos original, d’aquesta manera s’eviten noves reencarnacions. Segons la fe, han d’oblidar els seus desitjos, tornar-se compassius, alliberar completament el seu karma, sinó s’aconsegueix l’objectiu el cicle continuarà eternament. Entre els hindús les vaques són sagrades, per què? Existeix la convicció de que els animals tenen ànima? Si és així , també estan els animals atrapats en el cicle de la reencarnació? Segons l’hinduisme, la reencarnació pot portar l’ànima a nivells més alts o més baixos, podent tornar a la vida com un insecte o com una divinitat.

De totes les religions existents al món no hi ha cap més arrelada a la creença de la reencarnació que el judaisme. En el judaisme ens trobem a la idea de que l’ànima no només existeix al cos humà, sinó també en els animals, les plantes, els microorganismes i fins i tot els minerals. L’ànima pot anar progressant: de la roca a la planta, de la planta a l’animal fins arribar a l’ésser humà, però per això el cos humà és l’únic lloc on l’ànima pot ser alliberada. Els creients en el judaisme estan tant aferrats a la creença que porten màscares per evitar respirar o tragar qualsevol tipus d’insecte; insectes que segons ells han pogut ser alguna vegada éssers humans, creuen que si treuen la vida a algun insecte ells reencarnaran per pagar el deute pel seu pecat.

En el Tibet el budisme, originalment de l’Índia, ha sigut la religió nacional durant 1400 anys. Un dels textos fonamentals del budisme és “El Llibre dels Morts”, un cop morta la persona, un sacerdot o lama llegeix el llibre per ajudar a l’ànima de la persona a trobar uns nous pares i un ambient adequat per a la seva reencarnació. Les oracions són formulades per ajudar i guiar a l’ànima a preparar-se per a la seva nova vida física que està determinada per les accions i fets de la vida que acaba de concloure. La creença acapara la seva màxima importància en l’elecció del seu líder espiritual budista tibetà, el Dalai Lama. En el 1959 quan la Xina comunista va envair el Tibet i va imposar el seu règim militar, el Dalai Lama actual va fugir i es va refugiar en l’Índia. En l’exili continua exercint el paper de líder espiritual de milions de budistes asiàtics. Però com va arribar a ocupar ell aquest paper tan reverencial i sagrat? Quan el 13e Dalai Lama va morir el 1933 els líders religiosos immediatament van començar la recerca d’un successor, però tenia que ser la reencarnació dels que l’havien precedit. Com anava a ser identificat? El Dalai Lama abans de la seva mort la qual sol saber la data aproximada, redacta un testament on escriu els seus gustos com objectes especials, zones o paisatges, etc. Aquest escrit serveix de pista per als buscadors del nou Dalai Lama. Aquests buscadors són psicòlegs i astròlegs professionals del Tibet, que seguint els escrits, intenten donar una zona exacta sobre la localització del nou líder espiritual. El 1935, en una remota zona situada a la Xina occidental va néixer un nen de família pobre, Lamo Dondrup; però aquest nen no era igual als altres, moltes vegades assegurava que algun dia viatjaria al temple de Lhasa. Ràpidament la noticia va arribar a Lhasa i alts membres espirituals del govern del Tibet es van mobilitzar disfressats per anar a investigar al nen de dos anys i mig. Podia ser aquest la reencarnació del Dalai Lama? Els Lamas van sotmetre al nen a una prova on havien objectes espirituals del Dalai Lama anterior entre d’altres casi idèntics, el nen sense dubtar-ho va escollir els originals i correctes. En un moment donat va agafar el rosari del Dalai anterior i va afirmar que antany havia sigut seu. El nen va ser sotmès a diferents proves del seu cos per detectar diferents detalls comuns en tots els Dalai Lama; les orelles, les celles, els lunars, tot concordava. En aquell moment sense dubte havien trobat al 14e Dalai Lama. Actualment el Dalai Lama és reverenciat per tots els budistes del món, no només per ser el líder d’una de les filosofies religioses més importants sinó que també és acceptat com la reencarnació dels tretze Dalai Lama anteriors.

La creença en la reencarnació en occident pot haver estat ben establerta en l’època dels antics egipcis. El faraó Amonemak I va governar el país fa uns 4500 anys, segons alguns experts se’l coneixia com “aquells que repeteix els seus naixements”, la qual cosa ens dóna una idea de l’acceptació generalitzada de que el faraó seguia vivint desprès de la mort.

Els grecs i romans van atribuir la creença en la reencarnació a un místic egipci conegut com Thot Hermes. Hermes segueix sent una de les figures més misterioses de la antiguitat, era humà o un Déu llegendari? A vegades se’l troba representat en les pintures egípcies com el Déu de la saviesa, de la justícia i l’escriptura. Sigui qui sigui va deixar una marca important en la cultura occidental. Alguns experts creuen que si certament Hermes va ser humà possiblement sigui l’autor del “Llibre egipci dels morts”. Aquest es troba en moltes tombes i criptes, els jeroglífics i l’art que constitueixen aquest misteriós document amb freqüència representa a un ocell amb cap humà conegut com “el Va”; desprès de 3000 anys de reencarnacions en forma vegetal o animal creien que l’ànima obtindria el dret de tornar a reencarnar en un cos humà.

En l’antiguitat al llarg del Mediterrani fou en Grècia on amb el pas dels anys es va generalitzar la creença en les reencarnacions i se arrelar

...