Nombredor

Acabant aquest treball, només ens falta resumir com es presenta des del nostre

punt de vista la realitat del nombre d’or. Certs fenòmens naturals que hem intentat

relacionar amb la secció auria podrien ser objecte d’una llarga discussió. Però la situació

és diferent quan es tracta de l’art, on l’home ha fet un ús conscient i reflexiu de les

propietats que caracteritzen el nombre F. Aquesta recerca, més que una simple

observació d’experiències relatives a la psicologia estètica, es pot considerar com un

estudi que pretén demostrar, encara que sigui mínimament, l’ús de F a l’arquitectura

religiosa del gòtic català. L’estudi de les proporcions incommensurables constituïa el

gran secret matemàtic reservat pels pitagòrics, que va ser transmès íntegrament a les

corporacions de constructors de l’edat mitjana. Pel que fa a la seva aplicació pràctica en

l’ajustament proporcional dels plans arquitectònics, especialment per als edificis

religiosos, aquest secret sembla haver format part de l’ensenyament confidencial que es

transmetien les famílies d’arquitectes i les corporacions d’artesans de la construcció.

Sense la invenció de la impremta, l’arquitectura romandria esotèrica, ja que en absència

de textos impresos accessibles a tots, l’ensenyança professional, com la religiosa i la

filosòfica, hauria de ser transmesa per necessitat, si no es volien perdre tots els

coneixements, tant a l’arquitecte com a l’esculptor i al metge.

Ens hem estès en la psicofísica en un intent de demostrar un cop més la

influència que té el nombre d’or en la nostra concepció estètica. He realitzat una petita

experiència estadística demanant a diverses persones que escollissin entre diferents

rectangles dinàmics (comprenent també el quadrat) aquell la forma del qual agradés

més, i el rectangle F ha tingut una accentuada majoria de sufragis. Certament, la

utilització d’aquest rectangle deu estar molt integrada en nosaltres, ja que els formats de

molts llibres, rajoles, finestres, mobles, etc., són rectangles F. Per no abusar de l’espai

que ens és permès en aquest treball, hem exposat en una última làmina els resultats

obtinguts de l’enquesta. Aquesta experiència, tot i que no segueix pròpiament l’objectiu

de la recerca, ens ha servit per donar proves fefaents del caràcter un tant exclusiu que té

la secció auria pel que fa a la nostra psicologia estètica.

Amb aquesta recerca, hem obert una gran varietat de possibilitats que mereixen

ser estudiades. Amb una petita mostra d’esglésies gòtiques en les quals hem trobat la

secció auria podriem estendre’ns no només dins l’arquitectura gòtica, sinó també en la

del Renaixement, la del Barroc, la del Neoclassicisme, fins i tot en l’arquitectura

contemporània. Sigui quin sigui l’estil, la repetició de la forma fonamental serà la clau

de l’harmonia arquitectònica, i, tenint en compte aquest principi, el nombre d’or hi

tindrà un paper decisiu.

...