El Conde De Montecristo

El fantasma de canterville i altres contes

Arguments

El gegant egoista

Cada dia, tornant de l’escola, els nens anaven a jugar al jardí del gegant que era un jardí molt bonic. Però al gegant que era molt egoista, un dia els va fer fora i va aixecar un mur per que no pesessin. Però sense nens el jardí mai tornava ser alegre. Les flors no floreixen i sempre feia fred. Així que un dia m’entres uns nens jugaven d’amagat al seu jardí, el gegant va veure un noiet petit que no podia pujar a un arbre, el gegant el va ajudar i va deixar que els nens tornessin a jugar al seu jardí per que estava fart del fred.

Així que els nens al tornar de l’escola anaven a jugar al jardí del gegant. Però ei sempre volia saber on estava el noiet que va ajudar a pujar a l’arbre. Però ningú el coneixia.

Fins que un dia, va veure al noi que estava assegut als peus d’un arbre, i li va preguntar que qui era. El noi li va dir que vingués amb ell al seu jardí que és el paradís. Era déu.

El rossinyol i la rosa

Un jove enamorat necessitava una rosa per poder ballar amb la noia que li agrada, però ell buscava i buscava però en el seu jardí no hi havia cap rosa vermella. Un rossinyol que el va sentir, li va fer pena, per tant va anar a buscar la rosa vermella. Després de una estona va trobar un roser de roses vermelles i li va dir que si li donava una. Ell va dir que no podia, que el gel havia gelat la seva sang, i les seves roses no sortien. Així doncs que el rossinyol, va ajuntar el seu pit amb una de les seves espines i va cantar tota la nit. Quan el rossinyol va caure mort, la rosa ve créixer. I quan el estudiant es va aixecar , va veure la rosa però quan se la va entregar a la noia , ella li va dir que preferia al nebot del rector perquè li havia portat joies.

El pobre jove sen va anar a casa seva molt trist.

El princep feliç

La estatua del princep feliç no era feliç, per la pobresa que hi havia a la seva ciutat, així que un dia que una oreneta va parar sobre d’ell per descansar, el princep li va dir que li portes un robí que tenia a l’espasa a la brodadora que tenia les mans vermelles i rasposes de tant cosir per la reina.

Al tornar, el princep li va demanar que li portes un ull de safir, a un jove que estava escribint una obra per el director del teatre que tenia gana. Després li va demanar que li portes l’altre ull a una nena petita que venia mistos al carrer.

Tot seguit li va demanar que li anes retiran la pell d’or i se la dones a tots els pobres de la ciutat. Pero no van durar una nit mes perque feia masa fred.

El

...