El Diari de Barcelona

El Diari de Barcelona

Dos segles d'un dels diaris més antics d'Europa i reflex de la vida ciutadana al llarg de l'edat contemporània

El Diari de Barcelona va ser publicat per primera vegada al segle XVII, concretament l'any 1792. La iniciativa va ser de Pere Pau Usson de Lepazarán, un tipogràfic nascut a Nàpols el 1756. Gràcies a les seva experiència prèvia com a oficial major del Diario de Madrid, va aconseguir l'anhelat privilegi de poder editar un diari a Barcelona a semblança dels existents a València i Madrid. Aquest règim d'excepció concedit pel Rei el 6 d'abril de 1792, va permetre a Usson ser el propietari i editor de l'únic diari autoritzat de la ciutat de Barcelona. Amb la deguda aprovació de l'Ajuntament el va titular "Diari de Barcelona" i va obtenir la llicència per utilitzar l'escut de la ciutat.

El primer número va aparèixer el dilluns 1 d'octubre de 1792, després de 6 mesos de preparatius. El diari tenia les característiques típiques de la primera premsa, les gasetes del segle XVI: quatre pàgines impreses a una sola columna, format de 160 x 221 mil·límetres en quart, i a la capçalera l'escut de Barcelona. Es venia per dos quarts el número, i pel preu avançat de dues pessetes al mes el diari era servit a domicili.

El seu contingut era semblant al dels diaris de la època, res a veure amb els diaris moderns. La noticia, doncs, tal i com l'entenem avui en dia, no era prioritària ja que el redactor no considerava necessari informar al públic sobre el que se suposava que ja sabien.

El Diari de Barcelona es va convertir aviat en el difusor dels nombrosos i successius avisos i edictes que van anar emetent primer les autoritats espanyoles i, després, exclusivament les franceses, les quals, adonant-se del valor d'aquest mitjà com instrument de propaganda política, no van trigar en controlar-lo. L'agost de 1810 Usson va ser cessat del càrrec de director, passant la redacció a mans franceses, fet que va provocar un descens molt gran de subscriptors.

Després de la fi de la Guerra d'Independència, el rei Ferran VII li va concedir a Antoni Brusi i Mirabent el privilegi d'editar el diari. Això passava el 6 de juny de 1814. A la seva mort, el diari va passar als seus familiars, i es va mantenir durant 4 generacions. El diari va estar gairebé un segle en mans de la Casa Brusi, fins el punt que es coneixia popularment com "El Brusi". Durant aquest període, que compren tot el segle XIX, el diari va adoptar una ideologia monàrquica i lliberal-conservadora, una posició que li va garantir una llarga continuïtat però amb pèrdua d'influència. Destaquen els articles publicats pel periodista i escriptor català Joan Mañé i Flaquer, i els del poeta i escriptor

...