Esquizofrenia

SÍMPTOMES

Comencen a manifestar-se entre entrada l’adolescència i els 30 anys, encara que els homes ho fan abans que les dones. Els símptomes que ens poden alertar que estem davant una persona esquizofrènica poden ser:

Símptomes positius

Es allò que el pacient fa o experimenta però que una persona sana no ho presenta. Alguns d’aquests poden ser:

• Al•lucinacions: Són percepcions interiors que es produeixen sense cap estímul extern. El malalt escolta, veu o olora alguna cosa que no hi és o directament, no existeix. Dos dels tipus més freqüents són:

Al•lucinacions auditives o acústiques: Poden anar des d’escoltar simples sons, fins escoltar veus i també el que diuen els seus propis pensaments. Aquestes veus poden obligar al pacient a actuar d’una manera determinada.

Al•lucinacions corporals: Sensacions del propi cos com: tocs, radiacions, punxades, pessics..

• Deliris: Són idees errònies que apareixen a la ment i de les quals el pacient està convençut que són certes. Percep l’entorn com canviat i està convençut que això està relacionat amb ell. Es veu en el centre de tot el que passa al seu voltant i creu que no pot escapar, és el que s’anomena deliri persecutori.

El malalt es retira molt sovint a un lloc de refugi.

Com a desenvolupament del deliri, es lluita contra les amenaces que experimenta. Molt sovint es pot observar que el deliri i les al•lucinacions es presenten junts.

Dues de les formes més rares de deliri són:

Deliri hipocondríac: Experimenta amenaces en el propi cos.

Deliri amorós: El malalt es crea l’estat d’entusiasme que li falta en la realitat i que ha perdut a causa del canvi del seu món. Té la certesa de que aviat li espera una experiència d’amor feliç. És més habitual en dones.

• Trastorns del pensament: Són maneres inusuals de pensar. Molt sovint els pacients relaten que han perdut el control sobre els seus pensaments; són imposats, dirigits, influïts... Hi ha dos tipus:

Pensament desorganitzat: Presenta dificultat per relacionar els seus pensaments de manera lògica. Fa que sigui difícil entendre’l.

Bloqueig de pensament: Es dóna quan aquesta persona està expressant una idea, però de sobte, deixa de fer-ho. Això els pacients ho relaten com a interrupció del pensament.

• Trastorns de comportament: Hi ha diferents exemples: repetició d’un cert moviment una vegada i una altra, la persona pot deixar de parlar i de moure’s, certa incapacitat per organitzar-se, dificultat per mantenir la higiene personal,

...