Extinció Holocé

Índex

INTRODUCCIÓ: 2

L’EXTINCIÓ 4

ORIGEN 4

EXTINCIÓ MASSIVA 7

EXTINCIÓ MASSIVA ACTUAL (HOLOCÈ) 10

CAUSES 10

CONSEQÜÈNCIES: 14

DIFERÈNCIES ENTRE LES EXTINCIONS 17

ESTEM A TEMPS DE FER-HI ALGUNA COSA? 18

QUE ES POT FER? 19

FETS A CATALUNYA 20

CONCLUSIÓ 21

INTRODUCCIÓ:

Diàriament rebem continus estímuls sobre problemes relacionats amb el medi ambient, com ara l’escalfament global, que comporten canvis als hàbitats i a altres aspectes de la vida de molts éssers vius.

Cada dia veiem programes o documentals a la televisió que tracten per exemple de la desglaciació dels casquets polars, cosa que afecta directament a l’ós blanc i a altres éssers vius. També hi ha revistes en les quals podem llegir articles sobre la desforestació de l’Amazònia que pot acabar amb l’extinció d’algunes espècies, tant de vegetals com d’animals. I a la televisió, anuncis publicitaris sovint ens recorden el mal comerç de la industria marítima explicant-nos com canviar els nostres hàbits abans de comprar peix, com per exemple, controlar la seva mida.

Tots aquests fets estan provocant una pèrdua de la biodiversitat molt gran. Hi ha científics que afirmen que aproximadament unes cent espècies s’extingeixen al dia, es a dir que a finals de segle entre un 15 i un 25% de les espècies actuals hauran desaparegut. Aquest procés s’ha començat a descriure com a una nova extinció massiva, l’extinció de l’Holocè.

El cas és: què hi ha de diferent en la situació actual respecte als processos anteriors que van derivar també en extincions massives? És tot a causa de l’ésser humà o, com en els fenòmens anteriors, també hi actuen causes naturals? I finalment, i el més important, estem a temps de fer-hi alguna cosa per aturar-ho?

Aquestes són algunes de les preguntes que em van sorgir a l’hora de plantejar-me de nou aquest treball.

És clar que l’ésser humà ha contribuït de forma important a l’actual procés d’extinció massiva: el constant creixement de la població ha portat el continu increment de l’ús d’energies fòssils, la destrucció directa de boscos per la fusta o per convertir-los en camps de cultiu, la desaparició de fauna i flora marina que redueix la pesca, les millors comunicacions faciliten canvis en els hàbitats, etc.

Al treball també tracto què estem fent nosaltres, els homes. Som conscients de la situació i de les seves repercussions si no actuem? Estem invertint ingents recursos per controlar els problemes? Inverteixen més els països més rics?

Aquestes preguntes també tracto de respondre-les en el meu treball, explicant diversos casos d’èxit que s’estan donant al nostre país.

En definitiva, amb aquestes treball miro de respondre preguntes que amb el temps m’he anat plantejant sobre el medi ambient, cosa que cada cop sento que és més propera a mi i que ens afecta més del que tots ens pensem.

L’EXTINCIÓ

L’extinció d’una espècie es produeix quan desapareixen la totalitat d’individus d’aquesta, o només queden individus del mateix sexe i per tant no poden reproduir-se.

L’extinció d’una espècie és força difícil de determinar, ja que hi ha espècies que estan distribuïdes en diferents regions i força extenses. Normalment s’afirma l’extinció d’una espècie una anys després de que es produeixi. Hi ha hagut casos d’espècies que es donaven per extingides i que anys després han tornat a aparèixer.

Aquest factor s’ha anat produint al llarg de la història dels essers vius i es dona per suposat que és un procés irreversible, tot i que últimament s’han fet diversos intents de clonació per tal de recuperar algunes espècies ja extingides.

Normalment una espècie s’extingeix uns 10 milions d’anys després de la seva primera aparició i es calcula que el 99,9% de les espècies que han existit al llarg de la història de la vida s’han extingit.

ORIGEN

Les causes que porten a l’extinció d’una espècie poden ser molt diverses. Les més freqüents són:

- Fenòmens demogràfics i genètics:

La genètica de les poblacions i els fenòmens demogràfics afecten a l’evolució, i en conseqüència al risc d’extinció d’una espècie. Les espècies amb poblacions més petites solen ser les més susceptibles de desaparèixer.

Una variabilitat genètica més gran dona a una població una possibilitat més gran de sobreviure a canvis adversos, per tant la pèrdua de variabilitat genètica incrementa les possibilitats d’extinció d’una espècie.

- Contaminació genètica:

En aquest cas, espècies no natives poden donar lloc a l’extinció d’animals o plantes natius. Això es podria produir posant en contacte a espècies que es trobaven anteriorment aïllades amb altres més abundants. Aquest fet podria provocar l’encreuament d’aquestes espècies i la modificació de la seva reserva energètica, creant híbrids i conduint l’espècie nativa original a una completa extinció.

- Degradació de l’hàbitat

La degradació de l’hàbitat d’una espècie pot alterar el paisatge adaptatiu fins al punt que una espècie ja no estigui en condicions de sobreviure i s’extingeixi. Això pot succeir per efectes directes, com ara que l’entorn es torni tòxic, o indirectes, limitant la capacitat de l’espècie de competir contra nous competidors o per poca quantitat de recursos.

- Predació, competició i malalties

Els homes hem transportat sovint animals d’un lloc a un altre. Aquest fet pot ser força perillós, ja que sovint algunes de les espècies que transportem poden ser especies invasores, que poden acabar amb les espècies endèmiques. Ho podem fer de diverses maneres: la primera és depredant-les; la segona és en la competició de recursos; i la tercera és transportant malalties que no afecten a la espècie invasora però si a l’endèmica.

- Coextinció

La coextinció es refereix a la pèrdua d’una espècie degut a la extinció d’una altra. Un exemple seria la desaparició d’una espècia paràsit en cas de que s’extingís el seu amfitrió. La coextinció també pot passar quan una espècie perd els seus pol•linitzadors, o en el cas dels predadors d’una cadena tròfica, si s’extingissin les seves preses.

- Escalfament global:

Existeix una discussió respecte a com afecta l’escalfament global a llarg termini sobre la desaparició de diferents espècies. Alguns estudis mostren que podria conduir a l’extinció de fins i tot la quarta part de tots els animals y plantes l’any 2050.

EXTINCIÓ MASSIVA

Tot i que s’estima que en períodes normals les espècies desapareixen a un ritme d’entre dues i cinc famílies biològiques d’invertebrats marins i vertebrats cada cinc milions d’anys, en el cas d’una extinció massiva es produeix un nombre més elevat d’extincions en un període de temps més curt.

En aquestes extincions desapareixen un gran nombre de grups taxonòmics (espècies, generes, famílies i inclús ordres). El fenomen és de tal proporció que fins i tot podríem dir que desapareixen milions de plantes, animals i petits organismes, de manera que el planeta queda casi despoblat (quadre 1).

Quadre 1: Eres geològiques i extincions en massa.

Des que la vida va començar a la Terra, s’han detectat sis successos d’extinció greus dintre de l’eó Fanerozoic (deriva del grec, i vol dir “vida visible”), que és el període de temps que compren des que els essers vius van començar a formar organismes més complexos i van començar a diversificar-se i a evolucionar més àmpliament.

La magnitud amb que succeeixen les extincions en massa no han estat igual a través del temps; de fet en alguns períodes geològics els seus efectes van ser més catastròfics que en altres.

Sens dubte, l’extinció més gran de tots els temps es va produir en el període Pèrmic, fa més de 250 milions d’anys (Il•lustració 1), on es va perdre el 90% de totes les espècies de fauna marítima, plantes, insectes i vertebrats terrestres.

Una de les extincions menys crítiques en quant a percentatge de pèrdua, però la més recordada i investigada, tan per biòlegs i paleontòlegs com pel públic en general, va ser la de finals del període Cretàcic fa 65 milions d’anys.

En aquest període la fauna va desenvolupar mides molt grans, les formes reptilianes van dominar i han estat la font d’inspiració per a documentals científics, novel•les i cinematografia, entre altres, principalment per la pèrdua dels grans dinosaures i altres formes de vida terrestre i marina excepcionals.

Il•lustració 1: Extinció en massa de la fauna marina en diferents períodes geològics.

Encara que es podria pensar que les extincions massives són només processos destructius de grans proporcions, es pot dir, raonablement, que a partir d’aquestes la natura genera processos similars de creació.

Des d’un punt de vista evolutiu, la quantitat d’espècies que aconsegueixen sobreviure a una catàstrofe d’extinció massiva són les responsables de renovar les poblacions i ocupar els nous hàbitats disponibles. Això s’aconsegueix mitjançant complexos processos d’especiació, adaptació i especialització, aconseguint que la història de la vida escrigui un nou capítol sobre l’escenari ambiental,

...