Formació orgànica del petroli

Formació orgànica del petroli

El petroli es forma en ambients sedimentats marins, en els que s’acumulen restes d’éssers vius (sobretot plàncton). Quan aquest mescla queda enterrada entre les roques, al cap del temps després d’estar sotmesa a grans pressions i temperatures es forma el petroli.

Formació inorgànica del petroli

En l’interior del mantell, el carboni només pot existir com a hidrocarburs principalment metà. La teoria explica que els hidrocarburs que es troben atrapats en el mantell es desplacen cap a la superfície. Però alguns es queden atrapats entre estrats impermeables, formant d’aquesta manera jaciments de petroli.

Peak Oil

El peak oil (o zenit del petroli) es el moment en el qual s'arriba a la taxa màxima de retorn energètic del petroli global i això comporta el descens imminent de la producció de petroli. El concepte es basa en les tasses de producció en pous petrolers individuals i en la tassa de producció d'un sistema de pous petrolers relacionats. Segons aquest concepte, la tassa de producció d'un jaciment de petroli creix exponencialment fins que assoleix el anomenat ‘peak oil’, moment en el qual decreix fins que arriba al esgotament.

Aquest concepte es deriva de la corba de Hubbert i s'ha demostrat que es aplicable tant a la tassa de producció domèstica d'un país determinada, com a la tasa de producció petrolera mundial. Sovint es confon el peak oil amb l'esgotament del petroli. En realitat, el peak oil es el punt de màxima producció, mentre que l'esgotament correspon a la fi de les reserves i els subministres.

Corba de Hubbert

El peak oil sorgeix a partir de la teoria del pic de M. King Hubbert (geofísic del s.XX) que prediu el pic total de la producció del petroli, i que després descendirà tant ràpid com ha pujat. Aquesta teoria es basa en una formula, per calcular la reserva i la producció d’un pou. En la qual la reserva (en funció del temps) és igual a la reserva màxima dividit per 1+ el radi de probabilitat per e elevat l’eficiència d’extracció pel temps.

La teoria neix al 1956 quan Hubbert (que llavors treballava per la Shell) va analitzar el cicle de vida dels jaciments petrolífers i va arribar a la següent conclusió: cada pou té un rendiment creixent d’explotació fins que (aproximadament) arriba a la meitat de les seves reserves, a partir d’aquí la capacitat d’extracció del pou descendeix fins que s’exhaureix completament. En aquell mateix any Hubbert va predir el pic de petroli dels E.U.A i predeia que s’assoliria entre el 1969 i el 1970. Només es va equivocar per uns mesos ja que el 1970 la producció de petroli va començar a descendir lleugerament i encara descendeix fins que s’esgoti (en 40 anys ha declinat més del 50% la producció dels E.U.A des del seu pic).

Segons Hubbert si es millora l’eficiència d’extracció i per tant el creixement es més exponencial el descens serà també més pronunciat. Si s’empitjora l’eficiència no es produeix una corba sinó que es produeix un “altiplà” per aconseguir un descens més lleu, però es renuncia a una part de la producció.

...