Empedocles

EMPEDOCLES

Empedocles considera que hi ha quatre principis elementals: aigua, aire, terra i foc. Aquests elements es combinen seguint proporcions matemàtiques i segons les forces contràries de l’Amor (força d’atracció) i de l’Odi (forces de repulsió). Això dóna lloc a múltiples combinacions, però només les adequades resisteixen i perduren (planteja una mena de selecció natural).

ANNAXÀGROES

Primer filòsof conegut que va filosofar a Atenes. Va ser expulsat d’Atenes acusat d’ateisme (afirmava que el sol no era un déu sinó una pedra incandescent=.

Va inventar el concepte d’homeomeria. Les homeomeries són els elements originals i n’hi ha una infinitud. En cada objecte hi són presents en proporcions diverses totes les homeomeries, de tal manera que tot es pot transformar en tot. De tota manera, en cada cosa hi predominen determinats elements, i així cada objecte manifesta la seva naturalesa particular. Això ho regeix la força del nous (intel•lecte o ment de la naturalesa).

L’ATOMISME DE DEMÒCRIT

Demòcrit va aportar a la història del pensament el concepte d’àtom. Proposa un nou concepte de relació entre matemàtica i realitat a partir de la distinció entre divisibilitat matemàtica i divisibilitat física:

- La divisibilitat matemàtica es pot portar fins a l’infinit. Pot ser usada per a calcular àrees i volums, però no té correspondència immediata amb la realitat.

- La divisibilitat física està condicionada per la naturalesa. Té un límit: l’àtom, a partir del qual ja no es pot fer cap més tall. No hi ha res més petit que un àtom.

D’aquesta manera els nombres ja no representen punts de matèria. La matèria ja no és divisible fins a l’infinit, però una línia matemàtica sí, perquè és un concepte purament teòric.

Característiques àtoms:

1. L’àtom és un cos simple, sense parts i per tant, indivisible.

2. Els àtoms es mouen en el buit. El buit no és el “no-ser” sinó simplement espai sense matèria. Sempre hi ha una porció buida entre dos àtoms (sinó ja no serien dos). En el buit els àtoms es mouen, xoquen, s’apropen, s’allunyen i es combinen.

3. Els àtoms només tenen tres propietats quantitatives: magnitud, forma i moviment. No són propietats qualitatives. Els àtoms tenen la seva pròpia energia.

4. L’àtom no es pot observar empíricament. Un cos observable és sempre un conjunt d’àtoms.

5. Dos grups d’àtoms poden diferenciar-se per:

a) La magnitud i la forma dels àtoms

b) El nombre d’àtoms

c) Les posicions relatives dels àtoms

Això ens fa pensar en la formulació estructural de la química actual.

Finalment, tot succeeix per atzar. Les combinacions entre els àtoms es produeixen per una pura mecànica de xocs. Aquesta manera de plantejar l’explicació de la naturalesa es coneix com mecanicisme, i es contraposa al finalisme.

ÈTICA I POLÍTICA. L’ARETÉ I LA POLIS

ELS SOFISTES

Els sofistes eren mestres que educaven els joves de les classes polítiques dirigents. Van desenvolupar el concepte de paideia que es pot traduir per cultura o educació.

Els filòsofs anteriors s’havien esforçat per entendre el funcionament i el fonament de la physis (naturalesa). Però els resultats obtinguts no satisfeien als sofistes. El seu tema d’estudi deixarà de banda la natura i es centrarà en l’home i la societat. El que els interessa és la formació de l’home en tant que membre d’una societat concreta. I aquesta formació ha de tenir uns resultats pràctics (ja que cobraven). Els resultats esperats eren l’èxit polític dels joves deixebles.

No pretenien ensenyar veritats absolutes. Els sofistes normalment coneixien diverses polis i s’adonaven que cada societat té uns valors culturals propis, unes peculiaritats que no són aplicables a les ciutats veïnes. Això els portà a un relativisme moral.

L’areté (virtut) més necessària per a un polític grec era la de saber convèncer, persuadir als que l’havien de recolzar en l’Àgora. Per això l’ensenyament més apreciat era l’art de fer discursos, és a dir la retòrica i l’oratòria.

Un dels temes preferents dels sofistes era la qüestió sobre el fonament dels costums i les lleis: natural (phyisis) o convencional (nomos)? La resposta dels sofistes, coherentment amb la seva posició relativista, es decanta pel convencionalisme social. Sòcrates i Plató optaran per un fonament no convencional (no exactament natural, però tampoc convencional).

Destaquen els sofistes Protàgores i Gòrgies.

PROTÀGORES D’ABDERA

Protàgores era amic de Pèricles, però va haver de fugir d’Atenes acusat d’ateisme. La seva afirmació més cèlebre fou:

“L’home és la mesura de totes les coses; de les que són com a mesura del seu ésser, i de les que no són com a mesura del seu no-ser.”

Plató explicava al Teet que això ho afirmava pels següents motius:

1. La sensació és el contacte entre el subjecte i l’objecte.

2. El subjecte es mou constantment

3. L’objecte també es mou constantment.

4. Per tant, la sensació és el contacte de dos moviments.

...