L'Assaig sobre l'enteniment humà

L’Assaig sobre l’enteniment humà se’l considera el primer tractat del que avui s’anomena “ teoria del coneixement”: es tracta d’una obra que investiga la naturalesa ,el valor i els límits del coneixement humà. Locke arriba a la conclusió que ,abans de discutir sobre certs temes, “ cal examinar les nostres capacitats i veure quins objectes estan al nostre abast i quins altres estan més enllà del nostre enteniment”

Locke no és un escèptic ,sinó un crític exigent en teoria del coneixement que no admet altre punt de partença que la mateixa experiència: l’experiència és l’origen del coneixement i l’experiència en marca els límits.

Per tan l’empirisme de Locke-l’experiència és l’origen i el límit del coneixement-suggereix,a diferència de l’optimisme intel•lectual dels racionalistes de l’època,valorar amb una certa moderació i prudència la capacitat de l’enteniment humà,que “s’enlaira més enllà de les estrelles”

1.La ment ,abans de tota experiència,no conté cap idea ni principi innats.La ment és una tabula rasa.

2.Tot el que hi ha a la ment(idea) ha de venir de l’experiència.Suposem que la ment és com un paper en blanc.S’arriba a tenir idees a partir de la sensació o de la reflexió.

3.Les percepcions procedents dels sentits o de la reflexió formen les idees simples,són signes.Perquè a una idea en la ment hi correspon una qualitat en la cosa.Qualsevol percepció que es troba en la ment s’anomena idea i ell poder de produir una idea s’anomena qualitat.

4.Les qualitats poden ser primàries(inseparables de l’objecte,del cos en qualsevol estat.Depenen de les experiències i de les sensacions (mesurables).També poden ser secundàries,aquestes són subjectives depenen de la percepció humana i provenen de les qualitats primàries (objectives).

...