Fairy Tales

FAIRY TALES

"Fairy Tales" és una exposició col·lectiva que parteix d'un encàrrec que es va fer a Mataró el qual havia d'acompanyar una programació al voltant del llibre. És una exposició clara i entenedora en cap moment és una exposició per a gent que hi entén amb el tema. Fairy Tales és un projecte itinerant el qual recull obres de Verónica Aguilera, Toni Amengual, Carles Congost, Marla Jacarilla, Marc Larré, Job Ramos i Xevi Solà, són obres que primerament tenen una lectura fàcil i però al mateix temps porten al darrere una sèrie de memòries ocultes, d'històries per completar i moments d'una intensitat narrativa.

El títol de l'exposició “Fairy Tales”, és a dir, contes de fades, d'una manera implícita els treballs porten al darrere una mirada irònica i alhora en molts casos tenen un cert punt de perversió que acompanyen a molts dels contes de fades. L'exposició es desplega en les dues seus del Bòlit, en el Bòlit Rambla i en el Bòlit Sant Nicolau, en el Bòlit la rambla hi trobem les obres de tres autors Toni Amengual, Job Ramos i Marla Jacarilla i en el Bòlit Sant Nicolau hi ha les obres de Veronica Aguilera, Xevi Solà , Marc Larré i Carles Congost. Entre ells on tenen moltes afinitats electives, són artistes que responen a la doble lectura comentada anteriorment. El fet que l'exposició es trobi en dos locals diferents fa que es perdi una mica el fil conductor ja que sinó saps que es tracta de la mateixa exposició l'espectador pot pensar que són dues exposicions totalment diferents. A més a més, si no fos pel comissariat, David Santaeulària, el públic no entendria l'objectiu de l'exposició.

En el cas de l'obra de Toni Amengual ens presenta l'obra “La sombra del valle”, està centrada en el Valle de los Caídos, Amengual camina per aquest espai i busca enquadraments que no són els habituals, fuig de la monumentalitat, fuig de les coses una mica més previsibles, i el que fa és que anem trobant tota un sèrie de personatges i record que li acaben donant una lectura molt diferent del lloc. El resultat del fris d'aquestes fotografies si a priori no sabéssim què és el Valle de los Caídos difícilment entendríem la història.

La peça de Job Ramos parteix d'una premissa de treball molt habitual en els seus projectes: presentar una història centrada en lloc que ha estat investigant a fons, en aquest cas un estadi d'atletisme posat al mig de, bocs i ell un cop està allà intenta provocar tota una sèrie de coses, tota una sèrie d'incidents sense saber cap on el portarà, tot això fa que sorgeixin una sèrie de successos imprevistos que donen una lectura molt diferent del lloc. Ramos a patir del vídeo intenta trastocar la nostra visió com a espectadors.

L'obra de Marla Jacarilla, “26 variaciones sobre la ínfima posibilidad”, utilitza un recurs que ha fet servir molt durant la seva trajectòria artística: a partir de la biografia d'un artista famós intenta buscar elements que puguin ser o bé contradictoris, o els posa en dubte o en nosaltres encara que coneixem la biografia de l'artista ens fa dubtar. En aquest cas Jacarilla ha utilitzat la figura de Johann Sebastian Bach i el que ha fet en el vídeo és fer 26 preguntes, algunes són molt transcendents, i algunes molt banals... des de preguntes més banals a preguntes més serioses es planteja temes com autoria,

...