Tapis Bayeux

El tapis de Bayeux és una de les obres artístiques més importants de la historia. Els setanta metres de tapis ens ofereix una esplèndida representació de lo succeït a la conquista normanda a Anglaterra l’any 1066.

Arturo Pérez-Reverte, diu que aquest tapís (creat al segle XI) d’alguna manera es pot llegir, de fet sembla fet per llegir, però no per a persones del segle XXI si no per a gent del segle XI. Al llarg de la historia el simple fet de escriure i saber llegir era un fet elitista i la immensa majoria de gent era analfabeta però entenia els missatges visuals-simbòlics, el tapís conté molt poca informació alfabètica, dona una informació que pretén, i ho assoleix, tancar el circuit que es crea entre emissor, missatge i receptor.

Com diu Walter Ong al seu llibre Oralidad y escritura.Tecnologías de la palabra, la escriptura és una tecnologia que ha impulsat l’activitat intel•lectual de l’home modern, la primera grafia va aparèixer l’any 3500 a. De C, però llavors aquesta tecnologia només era coneguda als sectors restringits i es considerava com un instrument d’un poder secret i màgic. L’escriptura només era possible per aquells individus amb un cert poder, es a dir, el fet de tenir poder implicava poder saber escriure o llegir.

Es possible considerar com escriptura tota aquella marca visible que un individu fa i li atribueix un significat, en el cas del tapis de Bayeux es veu clarament aquest fet, com un seguit de dibuixos creen una historia i aquesta historia és captada per els individus que observaven el tapís, molts d’aquests sense saber llegir, aquesta manera de comunicar-se molts cops resultava un tan confosa. Al segle XI l’escriptura era un ofici, es a dir, no hi havia la necessitat de que un individu tingués coneixements de lectura o d’escriptura.

El tapis de Bayeux està confeccionat en una tela i es que els primers material per escriure eren superfícies com pells d’animals, fulles seques o papir entre moltes altres, no hi havia paper.

A Europa a començament de l’edat mitja, eren els monges qui escrivien els llibres destinats a altre religiosos o per els governants del moment. La major part dels escrits contenien fragments de la Bíblia, aquests monges medievals es van interessar per

l’elaboració de nous components químics per perfeccionar la fabricació de tintes. Molts d’aquests llibres medievals contenien dibuixos realitzats amb tintes daurades o altre classe de colors, servien per indicar els inicis de secció, per il•lustrar els textos o per decorar els marges dels manuscrits, els llibres medievals tenien la portada de fusta, reforçada de peces de metall.

Els primers llibres es van crear a planxes de fang, contenien caràcters o dibuixos fets un punxo. Els egipcis, grecs i romans van crear els llibres (més semblants els que coneixem avui en dia) amb llargues tires de papir i s’enrotllava a un pal de fusta, el text s’escrivia per una sola cara i es podia llegir desplegant el rotllo, la longitud del papir era variable, però es coneix que el més llarg va arribar a mesurar 40,5 metres (actualment es pot trobar al Museu Britànic de Londres), aquest sistema recorda el sistema del papir de Bayeux que també es podria enrotllar els setanta metres de tela amb un pal. Més endavant els llibres es van començar a dividir amb diferents rotllos i al segle IV els llibres eren confeccionats amb pergamí i plegats formant petits quaderns entre dues planxes de fusta i lligats amb corretges.

...