Tit Livi

1. Pròleg.

Quines són les característiques positives que tenia en època antiga el poble romà, segons Livi?

“Mai no hi va haver cap estat més gran ni més irreprotxable ni més ric en bons exemples, ni dins cap altra ciutat no van penetrar més tard l’avarícia i la luxúria, ni hi va haver un altre lloc on la pobresa i l’austeritat fossin considerats honors importants durant tant de temps.”

Segons Livi l’antiga Roma era rica en bons exemples i era falta d’avarícia i luxúria i la pobresa i la austeritat eren considerades virtuts.

Quins són els mals que afligeixen el poble romà en la seva època, segons Livi?

Tit Livi ens diu que les riqueses han portat l’avarícia, i els plaers abundants provoquen el desig d’anar a la ruïna i de perdre-ho tot en el luxe i en la disbauxa.

2. Capítols 1-2.

Assenyala en el mapa l'itinerari seguit per Antènor i el que va seguir Eneas.

Delfos

Antènor: Fuig de Troia i se’n van cap a un golf a l’interior del mar Adriàtic i ocupen auestes mateixes terres.

Eneas: el seu primer destí despés de fugir de Troia és Macedònia, seguidament va a Sicília i al final acaba en territori Laurentí a Laci, el sud de Roma.

Completa els espais buits del mapa amb el nom dels llocs geogràfics citats al text.

1 Patàvium

2 Troia

3 Sicília

4 Mar Adriàtic

5 Macedònia

6 Troia

7 Paflagònia

8 Laci (Roma)

3. Capítols 3-4.

Completa els espais buits de l'arbre genealògic següent.

Rei ____1________

|

Lavínia ∞ ______2_______

|

_______3_______ = Julus

|

Silvi, Eneas Silvi, etc.

|

Aventí

|

________4______

| |

_______5________ Amuli

|

Déu ______6_______ ∞ Rea Sílvia

__________|_________________

| |

_____7__________ Rem

1 Llatí

2 Eneas

3 Ascani

4 Proca

5 Numitor

6 Déu Mart

7 Ròmul

4. Capítols 5-7.

Plànol de Roma durant la monarquia:

Escriu el nom dels turons a què fan referència les lletres següents en el plànol:

- H: Mont Palatí, on es feien els Lupercals.

- B: Mont Aventí des d'on Rem veu els seus auguris.

Resumeix la llegenda de Ròmul i Rem.

Segons diu la llegenda Ròmul i Rem són uns bessons fills de Rea Sílvia i el déu Mart. Amuli, rei en aquell moment, encadena a la mare i acomana la tasca d’assassinar als dos nens ofegan-los al riu. Els homes que ho han de fer no poden i deixen les “cunes” a la vora del riu esperant que la corrent se’ls emporti i els ofegi. Però la corrent d’aquell dia no era molt forta i per això no moren. Més tard una lloba se’ls troba, els alimenta amb la seva llet, i al final uns pastors anomenats Fàustul i Larència els crien i els eduquen com si fossin els seus fills. Van creixer i es van anar fent cada cop més forts. Per culpa de certes circumsàncies, Rem acaba empresonat pel rei Numitor, al qual acaba mort a mans de Ròmun per salvar al seu germà. Tots dos junts funden una ciutat i tenen una baralla pel tro d’aquesta. Finalment guanya Ròmul que mata al seu germà després que aquest travasses les seves muralles.

Resumeix la llegenda d'Hèrcules i Cacus.

Un dels treballs d’Hèrcules va ser el de robar uns bous a un gegant anomenat Gerion. Pel camí de tornada es va parar a descansar prop del riu Tíber. Cacus un habitant d’aquell lloc va robar els bous i els va portar estirant-los per la cua a una cova(perquè així sembles que havien anat cap a l’altre direcció). Heracles quan es va despertari va veure les petjades les va seguir però no va trobar res. Les vaques van començar a mugir als bous i aquests les van respondre, així l’heroi els va poder trobar. Cacus va caure mort defensant la cova. Després d’això els pastors el volien ajusticiar però Evandre, líder de la zona, el va reconèixer i li va erigir un altar.

5. Capítols 8-9.

Escriu el número del plànol de Roma que fa referència a la possible ubicació de l'asil, el lloc on es va reunir gent de tota mena per poblar Roma. Està entre dos turonets molt pròxims: 4

Què eren les fasces, el seient curul, la toga pretexta, els senadors?

Fasces: conjunt de bares en forma de paquet cilíndirc lligat amb cintes de cuir, de la part superior en sortia una destral. Ho portaven els cònsuls, pretors o dictadors. Les barres simbolitzaven la força i la destral la justícia

Seient curul: era una espècie de cadira plagable en forma de tamboret que utilitzaven els magistrats

Toga pretexta: era una toga romana que tenia una vora de color popra i era duta per les persones d’alts càrrecs com els dictadors, cònsuls i pretors. Ho portaven en certes cerimonies especials.

Senadors: eren els que componien el senat, una instituació del govern de l’antiga Roma. Era formada per 300 magistrats. La seva feina consistia en ratificar les lleis votades, aconsellar a altres magustrats i dirigir tant la política exterior, com les finanses.

Relaciona de manera adequada les paraules de la columna de la dreta amb les de l'esquerra:

Pan Liceu Rea Sílvia

Mart Evandre

Hèrcules Feretri

Carmenta Himeneu

Júpiter Cacus

Jocs Consuals Jocs Lupercals

Talassi Neptú

6. Capítols 10-13

Escriu el nom al qual fan referència les lletres i números del plànol de Roma següents:

- J: mont Capitoli on es va consagrar el primer temple romà.

- G: Arx, la ciutadella que defensava Espuri Tarpeu.

- 2: El camp de batalla que després va esdevenir el fòrum romà: llac Curci

Resumeix la llegenda del rapte de les sabines.

Segons la llegenda, als primers temps del regne de Roma la població era eminentment masculina. Per tal de solucionar això, Ròmul, el seu fundador i primer rei de Roma, va organitzar unes proves esportives en honor al déu Neptú, a les quals va convidar els pobles veïns. N'hi van acudir diversos, però els d'una població, la Sabíia, van ser especialment voluntariosos i hi van acudir amb les seves dones i fills, precedits pel seu rei.

Va començar l'espectacle del jocs i, tal com estava acordat, a un senyal cada un dels romans va raptar una dona, i després van fer fora els homes. Els romans van intentar aplacar les dones convencent-les que tan sols ho havien fet perquè volien que elles fossin les seves dones, i que elles haurien de sentir-se orgulloses de passar a formar part d'un poble que havia estat escollit pels déus.

Els sabins, evidentment enfadats per la traïció i el rapte de les seves dones, van atacar els romans i els van anar acorralant al Capitoli. Quan anaven a enfrontar-se en el que semblava ser la batalla final, les sabines es van interposar entre ambdós grups de combatents per tal que deixessin de matar-se, perquè -van raonar-, si guanyaven els romans, elles perdrien els seus pares i germans, i, si guanyaven els sabins, elles perdrien els seus marits i fills, ja que la guerra havia durat força anys. Les sabines van aconseguir fer-los entrar en raó, i finalment es va celebrar un banquet per tal de festejar la reconciliació. A més a més, el rei de Sabínia, Titus Taci, i Ròmul van formar una diarquía a Roma que va durar fins a la mort de Ròmul.

Resumeix la llegenda de Tarpeia.

Durant el setge de la ciutat de Roma pels sabins, Tarpeia, la jove filla de guardià de l'esmentada fortalesa, Tarpeio, s’oferí a obrir la porta de la roca als enemics a condició que li donessin els braçalets i els anells. Els sabins, però, l’aixafaren amb el pes dels seus escuts. En els seus orígens, Tarpeia degué ésser una divinitat del mont Tarpeu, o roca Tarpeia, que designava un espadat del Capitoli on eren estimbats, des dels temps més antics fins al segle I de l’Imperi, els culpables de delictes contra l’estat.

Quin és l'origen de les cúries romanes?

Després de que els sabins i els romans firmin la pau, ajunten les dos regios i les divideixen en trenta cúries, les qual reben el nom de les dones sabines ja que gràcies a elles i a les seves paraules de pau la guerra va acabar millor del que estava previst.

Quin és l'origen i el nom de les centúries de cavallers?

Ròmul va formar tres centúries de cavalleria. Una es va anomenar Ramnes en honor a Ròmul la segona Ticienses en honor a Tit Taci i la tercera Lúcers, no se sap perquè.

7. Capítols 1-15

La història de les primeres guerres romanes es pot trobar en aquests capítols. Completa els espais buits:

- Cap. 1. Guerra de troians contra els llatins

- Cap. 2. Guerra de troians i llatins contra els rútuls

- Cap. 9. i ss. Guerra de romans contra els Sabins

- Cap. 14. Guerra de romans contra els habitants de Fidenes

- Cap. 15. Guerra de romans contra els etruscs de Veios

Mapa del Laci:

Òstia

Completa, a mesura que progressis en la lectura del llibre, els espais en blanc.

1: ROMA, caput mundi.

2: CERE : Rica

...