Blau immens

Pseudònim: carroot                                                                                                                                                                                                                              4t ESO C

BLAU IMMENS

Vaig sortir de l'habitació que em tancava presonera, encara no s'havia llevat ningú, intentava fer el mínim soroll possible, perquè no em tornessin a captura en aquella caixa de mida humana amb una única finestra. Em dirigia cap a la sortida quan vaig notar que alguna cosa m'observava des de lluny, dic alguna cosa perquè no semblava que m'observés un ésser humà o alguna cosa animada, vaig notar una sensació de perill, sense donar-me conte els meus peus es van començar a moure a una velocitat que mai hagués imaginat. No sabia a on em dirigien els peus o quan pararia, vaig acabar en una habitació que mai havia vist des de la meva estança en aquesta casa de caixes humanes. Vaig tancar la porta a darrere meu i contínuament el pestell. L'habitació estava molt fosca, em costà ajustar els ulls el començament, era una habitació diferent de les altres, era molt espaiosa amb moltes finestres, em va sorprendre que una presó com aquesta tingués una caixa tan gran, bonica i de la mida d'un gegant. Vaig començar a endinsar-me en aquella habitació, els meus peus encara tremolaven. Què podia ser aquella cosa? Podria ser que fos un ésser humà? No, impossible! Aquells ulls que no vaig poder ni veure, no em va donar una sensació d'ésser humà. Allò no podia ser un ésser humà, però doncs què era...?

Vaig notar alguna cosa freda en la meva esquena, que em començà a tocar per la zona lumbar, i després començà a puja a poc a poc fins a arribar a l'espatlla, no em podia girar, estava completament paralítica, vaig notar que aquella fredor se n'anava, em vaig girar, i vague una cosa que mai m'hagués imaginat, aquest cop vaig poder veure aquells ulls tan intensos, eren d'un color blau immens, un blau com el blau del fons del mar absolut, aquells ulls blaus em miraven sense apartar la seva mirada de mi, era la cosa més bella que havia vist en la meva vida, però no ser el perquè d'aquella por que emergia dins de mi, era una por causada per aquell mateix ésser, era com si no volgués que jo m'acostés a ell. Però jo necessitava acostar-m'hi, necessitava tocar-lo, acariciar-lo i abraçar-lo, tanmateix, la por que ell m'ocasionava no em deixava era com una barrera entre ell i jo, no podia acostar-mi, ni tocar-lo, ni acariciar-lo, ni abraçar-lo, aquests sentiments eran insoportables.

Aquell ésser se n'anà, i jo no sabia si el tornaria a veure, doncs el vaig seguir encara que la por no em deixes acostar-m'hi a una distància mínima de 2 metres. Ell va passar per una porta, on a sobre hi havia un dibuix, no el podia veure gaire, però podia distingir una lluna i una estrella, em va estranyar molt, però no li vaig fer gaire cas. El vaig continuar seguint, estava en un passadís, fins que vaig veure una llum cegadora, vaig continuar caminant i... De sobte estava a fora, havia sortit d'aquella presó! No m'ho podia creure, com podia ser? Vaig pensar que poder aquella criatura m'havia guiat fins aquí, però per què? No entenia res. A sí que m'hi vaig acostar a ell, havia de saber perquè, no m'importava la por que m'ocasionava, el meu amor era més fort que aquella estúpida por, doncs m'hi vaig acostar a ell. Li vaig preguntar què era, em va dir que m'apartes, que només em portaria mal i problemes, que era millor no involucrar-m'hi amb ell. Jo estava furiosa, com podia dir aquestes bajanades, no podia saber el què passaria si m'involucres amb ell, estava tan furiosa que l'únic que vaig fer va ser començar a plorar, segurament ell pensà que jo era una nena ximple i estúpida, vaig pensar jo en aquell moment, però no va ser així, se'n va acostar a poc a poc, em va tocar, em va acariciar i em va abraçar, estava tan feliç, però tan. Vaig poder veure'l detalladament, el pèl que tenia per sobre de la pell, per tot el cos, les seves grosses i fredes mans, no obstant això amb un xic de gentilesa i la seva humil cara, el rostre que em va deixar enamorada, encara no sabia què era, però el que si sabia és que l'estimaria fins al final dels meus últims dies.

...