Ombres

En aquest relat se’ns presenta la historia de dos cosines orfes: la Meleta i la Rita, per mitjà de la retrospecció en la vida de les noies.

Les dues noies, de vint anys d’edat, vivien juntes arran de la seva desgràcia i es trobaven molt unides per l’estimació mútua que es mostraven. La Meleneta era pàl•lida, de cabells i ulls foscos, i molt graciosa, en canvi, la Rita era moreneta, de cabells rossos, ulls verds i bona xicota. Les dues pubilles van trobar marit i es casaren. La rossa es casà amb en Geniset, un home treballador, mentre que la morena, que era molt pobre, va casar-se amb un hereu. Totes dues, amb molta pena, es van separar, ja que cadascuna va anar a viure amb el seu respectiu espòs i van prometre seguir sent el que eren.

Tres anys més tard, van tenir un fill cadascuna, no obstant això cada diumenge seguien veient-se. Passaren tres anys més i la Maleneta va començar a donar excuses per no veure la seva cosina i conseqüentment, s’espatllen les visites entre les cosines. Un dia, per sorpresa, va aparèixer desconsolada a casa de la Rita i li va declarar que no volia tornar mai més a casa seva, mes no va dir perquè i s’hi va negar totalment. En Genís sospitava que el marit de la Maleneta l’havia pegat, tot i així, per sortir de dubtes, va anar a visitar l’hereu per demanar explicacions. Allà tampoc va trobar cap resposta, però a l’hora del sopar, el matrimoni va intentar convèncer-la perquè tornés a casa seva. Ella va respondre negativament dient: <<me locaria!>>. La principal preocupació d’en Genís eren els comentaris del poble cap a una dona separada del seu home, ja que aquesta era mal vista. Finalment, gràcies a la seva insistència van aconseguir que tornés a casa seva, encara que tot dient: <<Me locaré! Me locaré!>>.

Una nit, va tornar a casa de la seva cosina amb un aspecte totalment descurat: els cabells despentinats, a mig vestir, descalça, etc. A tot lo que li preguntaven responia exclamant: <<és un bandoler!>>. En vista de la situació de la dona, en Geniset va anar a cercar el metge i aquest li va diagnosticar un ram de bogeria. El seu consell va ser que la boja es quedés a casa de la Rita, i així ho van fer. En Genís va anar a casa l’hereu per aplegar les pertinences de la Maleneta i aquest li va informar que havia caigut en ruïna. Finalment, es descobreix que l’anomenat “Sagristà”, per ser un home de bé, en realitat era un perdulari amb una vida misteriosa, però tot plegat no serveix al narrador per explicitar la causa de la bogeria de la Maleneta, sinó que el secret queda guardat en una tomba de misteri.

Van passar els anys i la Maleneta anava endreçadeta, però al cap d’un temps va tornar a embogir. El seu marit i el seu fill emigraren a Argentina perquè ho havien perdut tot i la seva sogra va morir. A partir d’aquí torna a l’inici del relat per descriure

...