The Wizard of Lives Trabajo

FITXA TÈCNICA

Títol original: The Wizard of Lies (TV)

Any: 2017 [pic 1]

Durada: 133 min.

País: Estats Units Estats Units

Direcció: Barry Levinson

Guió: Diana Henriques, Sam Levinson, Samuel Baum, John Burnham Schwartz

Música: Evgueni Galperine, Sacha Galperine

Fotografia: Eigil Bryld

Repartiment: Robert De Niro, Michelle Pfeiffer, Kristen Connolly, Lily Rabe, Hank Azaria, Alessandro Nivola, Nathan Darrow, Kathrine Narducci, Michael Goorjian, Sophie von Haselberg, Kelly Aucoin, Michael Kostroff, Marta Milans, Reagan Grella, Geoffrey Cantor, Doris McCarthy

Productora: HBO, Tribeca Productions

Gènere: drama | Telefilm. Borsa & Negocis. biogràfic

Sinopsi: Narra la història de l'inversor Bernie Madoff i la seva estafa Ponzi piramidal.

COMPARACIÓ DE LA REALITAT AMB EL QUE DIU LA PEL·LÍCULA

La pel·lícula es bastant exacte a la realitat del que va passar amb la vida del Bernie Madoff i del que va passar amb la seva tragèdia familiar, inclòs els personatges eren molt igual. Hem vaig fixar que la mort d’uns dels personatges mes significatius com va ser Frank Dipascali en la pel·lícula no es mostra, ni es dona massa interès i es una de les persones que va ajudar a Bernie a poder realitzar el seu esquema ponzi.

OPINIÓ MORAL DE LA PEL·LÍCULA

Des de la meva opinió personal la pel·lícula m’ha semblat molt interessant ja que Bernie Madoff va ser el major estafador de la historia i encara que sigui un crim es una persona que es d’admirar de certa manera, ja que va poder ser capaç de estar enganyant tant com a la seva família com a milers de inversionistes i milionaris durant 48 anys. Al final de la pel·lícula es va nombrar una infermetat molt curiosa que podia ser que tingues Bernie que es la sociopatia i això és un punt positiu per poder demostrar que una persona amb aquesta infermetat és capaç de poder estafar a tants bilions de dòlars.

CRISI DEL 2008

Va començar al 2005 després de l’esclat de la bombolla immobiliària als Estats Units i els preus de l’habitatge van continuar pujant durant molt de temps. Des de llavors, el nombre d’habitatges que poden amortitzar les hipoteques ha augmentat. Els prestadors han començat una pràctica anomenada hipoteques subprime, que inclou la prestació de préstecs a persones que no es poden hipotecar a causa de l’augment dels riscos d’incompliment. Les hipoteques subprime van començar primer amb tipus d'interès baixos i després van augmentar bruscament. En molts casos, el prestatari no és conscient de tots els riscos i pot refinançar la hipoteca en pocs anys per mantenir els tipus d’interès baixos. Els economistes han advertit d’aquest perill, però en general, ningú als Estats Units vol destruir l’ambient guerriller que envolta la bombolla immobiliària

Però el 2005-2006 era el moment de gastar diners. Els tipus d’interès de les hipoteques d’alt risc han augmentat i molts propietaris nous no poden pagar ni refinançar-se. Aquesta crisi hauria d’haver quedat en mans dels propietaris nord-americans, però, malauradament, en aquestes qüestions, els bancs i els prestadors han transferit el deute als inversors. Els actius de deute es divideixen i es venen a altres inversors i bancs de tot el món amb esquemes financers complexos, que gairebé ningú no pot entendre del tot. Durant el 2007, prop d’1,3 milions de cases dels Estats Units van patir activitat financera, un 79% més que el 2006 El pànic s’estén: sembla que ningú no sap la idea de posseir aquestes cases. El deute "inútil" es troba a tot el sistema financer mundial. De sobte, els bancs ja no estan disposats a proporcionar més préstecs, cosa que comporta una crisi creditícia o crisi creditícia. Dit d’una altra manera, com que ningú no demana prestat, hi ha poc flux de caixa al sistema. Les pèrdues van començar a acumular-se. El juliol de 2008, els bancs mundials i les principals institucions financeres van anunciar pèrdues d'aproximadament 435.000 milions de dòlars EUA.

...