ClubEnsayos.com - Ensayos de Calidad, Tareas y Monografias
Buscar

Introducción al programa SPSS en sus funciones más elementales y hacer una tabla con los pasos básicos en el tratamiento estadístico..


Enviado por   •  13 de Abril de 2018  •  Trabajos  •  2.043 Palabras (9 Páginas)  •  117 Visitas

Página 1 de 9

ANA BILBAO EGEA

AULA 6

PSICOLOGIA DE LA PERCEPCIÓ

Pregunta 1  

El neuròleg Oliver Snaks les atribueix al síndrome de Charles bonet. És una infermetat que afecta a les persones que han perdut la vista o si més no, una gran part de la visió es veu afectada per una degeneració macular. Aquest síndrome consisteix en tenir al·lucinacions degut a que quan una persona perd la visió, les parts visual del seu cervell ja no reben estímuls de manera que es tornen hiperactives y emeten imatges moltes vegades sense sentit i de manera espontània.

La diferència que hi ha entre aquestes al·lucinacions i les al·lucinacions psicòtiques és que en aquestes últimes l’individu mateix es sent implicat, pot arribar a tenir el sentiment d’humiliació, acusació, s’interactua amb elles. Passa el mateix quan les al·lucinacions són produïdes pel lòbul temporal, en dites al·lucinacions també intervenen els sentiments, es poden situar en un context  de un lloc i un espai determinat i estan dotades de coherència

L’explicació que dona el doctor és  que la senyora Rosalee ha perdut la vista progressivament fins finalment quedar-se cega, d’aquesta manera ha passat de rebre infinitat d’estímuls a no rebre cap ni un. És per això que el còrtex d’associació visual emet imatges  les quals ella veu com reals, però no deixen de ser meres percepcions ja que no poden tenir cap tipus de sensació. Concretament són percepcions errònies perquè els seus receptor sensorial de la vista no són capaç de rebre cap estímul.

PREGUNTA 2

  1. Si mirem aquesta imatge des d’ un punt de vista ecològic, tal i com diu la teoria de Gibson, aquesta imatge (l’estímul) té la suficient informació  per ser entès, d’aquesta manera no cal l’experiència prèvia ni altres mecanismes mentals de processament. Per tant podem afirmar que es tracta d’un procés de bottom-up, és a dir,  la informació la rebem directament de la imatge (estímul)  i sense tenir cap informació addicional, ni l’experiència ni processos mentals,  és per aquest motiu que és una percepció directe.

Basant-nos en aquesta teoria, davant d’una figura ambigua la informació que rebem de l’estímul va en funció de l’observador, del seu estat psicològic com del affordance , és a dir, de les necessitats socials, biològiques i personals.

Segons Watson i el conductivisme com el seu nom indica es basa en la conducta de l’individu de manera que no hi ha cap procés mental, únicament ens basem en les impressions. Dit això podem assegurar que es tracta d’un procés bottom-up perquè la informació que es rep procedeix directament de l’estímul, és prou ric en informació per poder comprendre’l,  per tan la imatge que en aquest cas vegi l’individu estarà directament relacionat amb les conseqüències i la finalitat que vol aconseguir però sempre des d’ un punt de vista en el que l’individu no és responsable de la decisió presa sinó que en aquest cas és de la imatge que sigui capaç de veure.

Per acabar, en contraposició de les altres dues teories, Hermann von Helmholtz amb el seu constructivisme, considerava que la percepció de l’estímul estava directament lligada a l’experiència prèvia viscuda per l’individu i el procés de construcció de la informació, de manera que la informació que rebuda per l’estímul queda en un segon pla , únicament complementa la informacio processada prèviament. Dit això es pot afirmar  que en aquest cas el processament que es fa és top-down pel fet de partir d’un procés mental previ i no directament de la imatge. De manera que en aquest cas l’individu pot ser capaç de veure les dues imatges perquè parteix del coneixement i de conceptes previs amb els quals pot entendre l’estímul, tant el senyor com el ratolí.

  1. La Teoria de la detecció de senyals (TDS) són els mecanismes  mitjançant els quals podem diferenciar entre un senyal o estímul i un soroll. Aquesta teoria s’utilitza per analitzar la sensibilitat (capacitat que té un esser viu de percebre els estímuls a través dels receptors sensorials) que té un individu en detectar un estímul. Aquest procés és fa mitjançant una senyal (estímul) acompanyada de soroll i per una altre banda el soroll sol, de manera que depenen de la sensibilitat de l’individu i de la intensitat del estímul, aquella persona tindrà més facilitat o no en detectar-la.

Dit això, un cop analitzats els resultats obtinguts podem dir que l’Anna té un percentatge de Falses alarmes del 48% ,de manera que sembla que les respostes donades hagin sigut a l’atzar ja que pràcticament la meitat de vegades ha dit que ha vist l’estímul i l’altre meitat que no. En canvi la Pilar, té una taxa de falses alarmes del 4% per tant ha detectat l’estímul pràcticament totes les vegades que ha estat present. Dit això, basant-nos en la corba de ROC, la Pilar hauria d’estar situada a l’extrem superior esquerra de la corba ja que la probabilitat d’encerts és molt més elevada a l’hora que l’Anna, que pràcticament no té sensibilitat, hauria d’estar situada a la diagonal que es crea des de l’extrem inferior esquerre a l’extrem superior dret .

Podem concloure doncs,  que la representació que s’ha fet a la Corba de ROC de l’exercici és errònia perquè on hauria d’estar situada la Pilar, està situada l’Anna i a l’inversa

PREGUNTA 3

  1. Les línies blanques horitzontals apareixen tenyides de verd mentre que les verticals de color rosat ( vermell amb menys intensitat)

La teoria que recolza l’efecte McCollought és la teoria dels processos oponents. Quan veiem un estímul de color vermell intercalat amb un estímul verd (colors contrastats) durant un període de temps determinat, aquets colors queden impregnats a les cèl·lules de les retines i posteriorment generen les postimatges. Les postimatges apareixem quan dirigim la mirada en un punt acromàtic(blanc) i la peculiaritat que tenen és que donen com a resposta el color oposat al que percebem de l’estim és a dir, a efectes pràctics, al inici de l’experiment les línees vermelles són horitzontals, en canvi  les verdes són verticals. Quan la imatge del final del experiment on s’intercalen línees blanques (llum) i negres, les blanques verticals queden tenyides de vermell i les horitzontals de verd, és a dir a la inversa de la seva posició inicial això és provocat per l’anomenada postimatge. El fet que en les postimatges les línees vermell es vegin amb més intensitat que les verdes és perquè el vermell és un color que respon positivament amb la llum a l’hora que el verd negativament i per tant no és tan apreciable.

...

Descargar como (para miembros actualizados)  txt (13.7 Kb)   pdf (153.2 Kb)   docx (18.7 Kb)  
Leer 8 páginas más »
Disponible sólo en Clubensayos.com