Escollit

El fragment escollit pertany al primer acte i, per tant, no correspon al moment de clímax màxim però sí és important dins el context de l’obra teatral.

El tema principal d’aquest fragment és l’incompliment de les lleis dictades per Creont, el rei de Tebes. Antígona menysprea l’edicte tot i saber els efectes que té l’incompliment d’aquestes normes. Antígona té un únic objectiu: donar sepultura dignament a Polinices, el germà desposseït per l’altre que ha estat declarat enemic pel poble de Tebes segons el propi Etèocles i Creont. El “crim contra la ciutat” suposa la destrucció humana com a individu i col•lectivitat i un crim contra el poble de Tebes que no deixarà de lamentar-se dels esdeveniments: perdrà els seus fills en la lluita, passarà gana, no tindrà forces per tirar endavant, perdrà la llibertat d’expressió i tornarà la dictadura més autoritària per part de la monarquia tirànica, etc. La guerra fratricida provocarà la destrucció de l’individu i la societat. n aquest fragment és molt present el poder, la força, la supremacia i l’autoritat per part d’Etèocles. El fet que Antígona anés a veure el seu germà, que ell mateix designa com un “enemic”, es anomenat de “crim”.

Antígona fa recordar al seu germà la infantesa de tots els germans i com es va comportar ella davant la difícil situació que li va tocar viure. Ella va ser la persona que els va cuidar i com diu el text: «Et portava a banyar al riu, jo, la germana gran, i sempre temia que, jugant, t’ofeguessis. Ja et barallaves amb Polinices.» En aquest passatge, Antígona li vol mostrar, a Etèocles, que ella tenia tota la responsabilitat del germans i que ja hi havia baralles entre ells dos. Es preocupava molt dels dos germans, però ell li retopa la preocupació. Creu que l’estimació no va ser igual entre Polinices i ell.

Tots aquests factors causen malestar al rei de Tebes i el porten a fer pensar que Antígona el menysprea i es salta les lleis. Etèocles està molt equivocat, però, i no veu el rerefons tan humà que té Antígona i el seu fet d’anar a veure el seu altre germà per pactar la pau.

Per tant, Etèocles pensa que ha estat traït per ella i li recau tota la culpabilitat. El coratge, l’esperit de renovació i lluita és propi del personatge d’Antígona que vol fer-ho saber a Etèocles:

Antígona ha defensat el seu poble en tot moment i, encara que els moments siguin durs, no es rendirà per recuperar la col•lectivitat ciutadana, i les seves gestes no seran correspostes ni contemplades per cap dels seus habitants. Pel que fa a l’estructura del fragment té tres parts. La primera aniria des de la línia 1 fins la 10, i apareixeria el concepte de crim i enemic que anomena Etèocles a la situació i el seu germà. Etèocles creu que ha estat una destrucció el què ha fet

Antígona i no s’adona que només volia posar pau entre ells dos. A partir

...