Biografia de Galileo Galilei

Biografia de Galileo Galilei

(nascut a Pisa el 15 de febrer de 1564, va morir el 8 de gener de 1642 a Florencia)

Va ser un físic, matemàtic, i filòsof italià que va tenir un paper molt important durant la revolució científica. Va millorar el telescopi, i per tant, l'observació astronòmica, i va donar suport a la teoria Heliocèntrica de Copèrnic, que deia que la terra no era el centre de l’Univers, sinó el Sol, molt contrari al pensament de l’època que col•loca la Terra immòbil com a centre de l’univers.

El 1581 Galileu va entrar a la universitat de Pisa per estudiar medicina, però acaba triant les matemàtiques. Demostra que Aristòtil estava equivocat al suposar que la rapidesa de caiguda dels cossos és proporcional al seu pes. Per demostrar-ho, llença pesos des de la torre inclinada de Pisa i en mesura el temps que triguen a caure.

El 1592, Galileu es fa professor de matemàtiques a la universitat de Pàdua, on treballa 18 anys.

El 1609 s'assabenta del descobriment holandès del telescopi (anomenades ulleres de llarga vista) i decideix construir-ne unes i aplicar-les a l'observació dels cels, les primeres van ser de 8 augments. Al final de 1609, Galileu tenia un telescopi de 20 augments que li permetia estudiar els cràters de la Lluna, descobrint així que no és l’astre llis que creien els antics, i aconsegueix distingir els estels de la Via Làctia, on podia observar la profunditat que formaven les estrelles i deixaven enrere la idea de una capa d’estrelles sòlida.

Galileu continua fent grans descobriments científics, observant les fases de Venus, que, amb els satèl•lits de Júpiter, el convencen de què Copèrnic no estava equivocat.

Publica els seus descobriments el 1610, però no el creuen perquè els altres científics no disposaven de telescopis que poguessin confirmar les seves observacions. Però l’única cosa que aconsegueix és una residència vigilada a Acetri (un poblet a prop de Florència) fins a la seva mort.

Galileu i el seu conflicte amb l’Església

Galileu sembla anar de triomf en triomf i convenç a tothom. Per tant, els partidaris de la teoria geocèntrica es converteixen en enemics i els atacs contra ell comencen. Ells no volen veure la seva ciència posada en qüestió. A principis de 1616 un cardenal va donar instruccions a Galileu perquè no defensés la teoria de que la Terra es movia. Galileu va guardar silenci sobre el tema durant alguns anys i es va dedicar a investigar altres coses.

Galileu va ser obligat a presentar-se a Roma per defensar-se i sobretot per tractar d'evitar una prohibició de la doctrina copernicana. Però li falta la prova indiscutible de la rotació de la Terra per recolzar les seves teories.

Malgrat passar dos mesos removent cel i terra, és convocat el 16 de febrer de 1616 pel Sant Ofici per a l'examen de censura. La teoria copernicana és condemnada com "una insensatesa, un absurd en filosofia” i es prega a Galileu exposar la seva tesi presentant-la com una hipòtesi i no com un fet comprovat, cosa que no va fer tot i que no li va ser possible demostrar-ho.

El 21 de febrer de 1632, Galileu, protegit pel papa Urbà VIII i el gran duc de Toscana, publica a Florència el seu “Diàleg sobre els principals sistemes del món” on es burla del geocentrisme.

Encara que ho tenia prohibit, presenta dues noves proves a favor de la teoria copernicana. La basada en el moviment de les marees i la basada en la rotació de les taques solars. Això va motivar la intervenció de la Inquisició, que només li permetia a Galileu el presentar la teoria com hipòtesi, i no presentar proves a favor seu.

El procés realitzat per la Inquisició va ser irregular, ja que tot i

...