Cançoner

Les parasòmnies són esdeveniments involuntaris, anormals i molestos, que ocorren durant el somni. No són pròpiament malalties sinó fenòmens que apareixen en son i disminueixen la seva qualitat. Solen acompanyar-se de canvis fisiològics. No tot procés anormal que apareix en somni es qualifica com parasomnia. Quan un trastorn del son s'acompanya de queixes subjectives sobre la qualitat del son o si hi ha símptomes diürns, en relació amb el trastorn del son, s'anomenen disòmnies. De la mateixa manera una malaltia en la qual les manifestacions coincideixen amb el somni tampoc es considera una parasomnia, com és el cas de les epilèpsies morfeiques. Les parasòmnies, segons la fase de son en què apareguin, es divideixen en trastorns del despertar, de la transició vigília-son o de la fase REM, i en un grup on s'inclouen altres trastorns sense una preferència tan rotunda. Aquesta classificació no és absoluta, però serveix per la tendència a la aparició de cadascuna d'elles en una fase o transició donada.

Estudis epidemiològics i genètics han confirmat l'associació d'alguns tipus de parasòmnies dins de famílies i en individus concrets com, per exemple, somniloquis amb somnambulisme, malsons o bruxisme. Són més freqüents en la infància, però també passa a l'edat adulta.

2. Què són les parasòmnies?

Les parasòmnies són fenòmens inesperats i indesitjables que ocorren a l'inici del son, durant el mateix o en despertar. Són molt freqüents en la infància (3 a 6 anys). Són una categoria de trastorns del son que impliquen moviments anormals i antinaturals, comportaments, emocions, percepcions i somnis que es produeixen mentre es queda adormit, durant les fases del son, o durant la privació del son. La majoria de parasòmnies són estats del somni que presenten despertars parcials durant la transició entre la vigília i el somni REM. El símptoma de presentació sol estar relacionat amb la conducta en si mateixa. Són més freqüents en nens, encara que poden persistir fins a l'edat adulta, en la qual tenen un major significat patològic.

Les parasòmnies són trastorns episòdics que succeeixen preferentment durant el son, que es caracteritzen per diversos fenòmens vegetatius i motors i s'associen a diferents graus d’alertament. Les parasòmnies, doncs, consisteixen en fenòmens episòdics que pertorben el somni nocturn sense que els seus mecanismes de control, ni els de la vigília, estiguin directament implicats. Un elevat nombre de nens amb parasòmnies tenen història familiar de problemes amb el somni de manera que la influència genètica en algunes parasòmnies és important.

La influència de la higiene de son en l'evolució de les parasòmnies és important: un desordre del despertar s'instal·la després de només dues nits de cinc hores de son, mentre que les tasques físiques poden no veure’s afectades després de nou nits de tres hores de son. El comportament violent relacionat amb el somni sol ocórrer en persones amb dèficit de son de manera que el seu somni profund és més prolongat del que és habitual, ja que davant el dèficit de son es produeix un augment del son més profund.

La diferència per sexes de la incidència de parasòmnies probablement sigui hormonal.

Les parasòmnies són un motiu de consulta molt freqüent en edat pediàtrica; el seu diagnòstic clínic ha de ser minuciós amb el suport (fer un video). Això últim permetrà efectuar un bon diagnòstic diferencial quan hi ha dubtes amb altres patologies, especialment amb l'epilèpsia.

Les parasòmnies més importants per la seva freqüència són el sonambulisme, els terrors nocturns, malsons, el bruxisme, la somnilòquia i Jactatio capitis. La enuresi, encara que també és un fenomen freqüent durant el son no sol tractar específicament en les unitats de son.

3. Diagnòstic

El diagnòstic de les parasòmnies es realitza a través dels testimonis de familiars o persones que dormen amb el malalts, ja que ells mateixos no recorden cap episodi.

El primer es diagnosticar exactament els episodis. Per això hem d’observar-los realitzant un estudi del somni. Es registra, si es possible, el electroencefalograma i altres variables durant la nit i la imatge en vídeo.

Hi han sistemes de registre amb llums infrarroges que permeten que el pacient dormi en situació pràcticament normal. El estudi de EEG i vídeo servirà per conèixer en que fase del somni succeeixen els episodis, com son. També serveix per descartar que es tracti d’altres fenòmens, com la epilèpsia que es la malaltia que hem d’excloure en aquests pacients.

4. Quan apareixen?

La majoria de les parasòmnies apareix durant la segona dècada de vida gràcies a la maduració progressiva de les projeccions inhibitories que descendeixen de l’escorça al tronc i la medul·la espinal.

Es necessari prendre consciència d’aquests trastorns del somni i conèixer la importància que aquests tenen no nomes del punt de vista mèdic sino també del punt de vista familiar. Les parasòmnies son una font important de estres i discomfort familiar. El impacte dels trastorns del son de la infància te directa relació amb la qualitat del somni dels seus propis pares, convertint-lo finalment en un cercle vicios, el qual, si no es controlat a temps, pot portat a trastorns psicològics tant del nen com dels seus familiars.

En general, es recomana protegir l’entorn on dorm la persona per evitar accidents. En cas de presenciar un episodi se sol intentar acompanyar-ho de nou al llit, i que sigui dormin, ja que encara ell no es conscient sí se sol poder establir un mínim de comunicació; despertar-ho de mode brusc no es ni bo ni dolent, únicament pot produir una situació desagradable amb perplexitat i esglai.

No tots els somnis son dolços i agradables com ho desitgem quan posem el cap en el coixí. Les parasòmnies son trastorns molt comuns en la infància i normalment desapareix quan el nen creix.

5. Tractament

En la majoria dels casos aquests trastorns es resolen en forma espontània, sense necessitat de tractament específic. Nomes el fet de que els pares sàpiguen que les parasòmnies son auto limitades en la majoria dels casos aconsegueix calmar la seva ansietat.

Alguns dels tractaments de les parasòmnies són:

Tractament conductual:

L'objectiu principal per al tractament de les parasòmnies és l'educació dels pares i dels fills, tranquil·litzar-los i explicar-los que el que succeeix és normal i que actualment ja existeix un tractament disponible. Aquesta tranquil·litat per si mateixa ajuda al fet que el nombre i la intensitat dels episodis disminueixin. La possibilitat que el seu fill abandoni el llit durant un episodi és estrany, però protegir al nen de possibles lesions és encara una prioritat. Es recomana que les finestres hagin d'estar tancades, i es pot inclús col·locar una campaneta en la porta per saber si abandona l'habitació.

Tractament psicològic:

Estrès, por, ansietat i preocupacions empitjoren les *parasomnias. L'especialista en trastorn del somni ha de detectar si alguna d'aquestes causes podria ser el desencadenant ja que el seu tractament podria fins i tot resoldre les *parasomnias.

També és important saber com és el comportament de la família davant aquests episodis, ja que certes conductes poden afavorir l'aparició dels episodis.

Tractaments psicològics, tals com a relaxació, teràpia d'imatges guiades han estat d'ajuda en alguns nens. La presència de malalties pot contribuir a desencadenar en parasòmnies. Identificar les causes requereix de l'assistència d'un psicòleg o psiquiatre.

Tractament mèdic:

La medicació rarament s'utilitza en les parasòmnies típiques. La medicació solament s'hauria d'administrar en certes circumstàncies:

➢ Quan els tractaments previs no han funcionat i els problemes del nen tenen una gran repercussió familiar.

➢ Si el nen té perill d'autolesionar-se.

6. Tipus

Les parasòmnies més importants són:

• Sonambulisme: consisteix a aixecar-se de llit quan s’està adormit. El sonàmbul manté els ulls oberts i fixos, pot inspeccionar l’ambient enviant els objectes trobats al se upas i fins i tot pot vestir-se i sortir de casa.

• Malsons: són somnis terrorífics que provoquen angoixa i sobresalts, i perturben la son de manera significativa.

• Terrors nocturns: Són depertars bruscos precedits per crits i plors, sense contingut oníric, per la qual cosa no deixen records.

• Somniloqui: Consisteix en parlar o emetre sons durant el son. Dura pocs segons i ocorre de forma esporàdica. No és un signe de desorde patològic.

• Bruxisme: (carrisquejar de dents) Sol aparèixer en les dues primeres fases del son i, malgrat el soroll produït, el nen no es desperta. La seva etiologia és desconeguda.

• Jactatio capitis: Aquest trastorn consisteix en fer cops rítmics del cap contra el coixí o moviments de balanceig de tot el cos al intentar agafar el son. Poden també aparèixer sons guturals.

...