Guillem De Berguedà

COMENTARI DE TEXT, GUILLEM DE BERGUEDÀ

Guillem de Berguedà, nascut al 1138, fou el trobador català del qual ens hi ha arribat més textos. Fou un gentil baró de Catalunya, vescomte de Berguedà, cavaller i bon guerrer també. Participà de l'art de compondre poesies, és a dir, era trobador. Els joglars que divulgaven i cantaven les seves obres eren; Aimeric de Peguilhan, Arnaudó, Montaner i Ramon de Pau i Oliver entre d’altes. A l'entorn de 1170 escriu una bona part de les seves poesies. Cansoneta leu e plana i Oreneta, el teu cant m’enfurisma són les més famoses i reconegudes.

El 3 de març de 1175 assassina el vescomte Ramon Folc de Cardona, a qui anteriorment havia dedicat sirventesos, gènere poètic molt important en la lírica provençal trobadoresca basat en la polèmica. En aquests hi parlava sobre la seva traïdoria i en el segon parla sobre les relacions amoroses que havia mantingut amb la seva muller. Per aquest assassinat Guillem de Berguedà ha de fugir de Catalunya i perd bona part de les seves possessions. En l’últim episodi de la seva vida va viure tan violentament com va morir, assassinat per un soldat que segurament complia les ordres d'algun dels seus enemics. La mort ocorregué aproximadament l'any 1196.

Al llegir aquest poema ens situem a l’Edat Mitjana. I si ens fixem en la manera de parlar i algunes expressions com la paraula ‘’dama’’ trobem que parla d’una dona de la noblesa i ens fa pensar en una societat estamental, totalment present en aquella època. Dividits per classe alta (noblesa i clergat), mitjana (militars) o baixa (obrers). A tot això el sistema econòmic, social i polític era el feudalisme, que consistia en que els nobles tenien tantes terres que no les podien controlar totes aixi que contractaven a vassalls que li organitzaven una part. Els pagesos i obrers pagaven una part dels seus guanys als vassalls i nobles. Un tret molt important de la Edat Mitjana també fou la religió, un signe que unia a molta gent i un moviment molt important per aquella època.

El poema “Oreneta, ton can em fa enfurir” tracta sobre l’amor cortès. Aquesta obra reflecteix el amor entre el trobador i la dama. Apareix l’element de “l’oreneta” que forma part de la dona ja que és el seu medi de comunicació amb el trobador.

Identificant el poema; en la primera estrofa el trobador està enfadat ja que no compren que vol la oreneta d’ell i el desperta, però un cop ha entès que la oreneta transmet els missatges de la seva estimada el seu estat d’ànim canvia. En la segona estrofa la dama transmet al trobador el seu amor per ell i li explica que seria la dona més feliç si tingues la oportunitat de poder estar amb ell, però sap que això és impossible ja que ell ha d’estar al costat del seu marit al que no estima. En la tercera estrofa el trobador es disculpa per l’actitud que havia tingut al principi amb l’oreneta. En la quarta estrofa la dama explica al trobador que ha hagut d’amagar l’anell que el trobador li havia donat com a mostra del seu amor. En la cinquena estrofa el trobar confessa a la seva estimada que el rei l’obliga a marxar lluny d’allà. En l’última estrofa la dama expressa el seu sentiment de pena respecte les noves noticies que el trobador li ha donat, diu que estarà patint i sent pena.

Analíticament el poema consta de sis sextets, amb uns versos decasíl·labs d’art major que presenten una rima de: A-A-B-B-C-C.

El poeta Guillem de Berguedà utilitza bastant les figures retòriques, les més abundants són les hipèrbatons i les enumeracions, tot i que la clara figura retòrica és la personificació que li dona a l’oreneta que pot parlar.

En conclusió, m’ha deixat força sorpresa la manera de ser d’en Guillem de Berguedà i tot el que va fer durant la seva vida, però sobretot m’ha agradat molt la manera de veure

...