Snowboard

ORÍGENS I EVOLUCIÓ DE L'SNOW:

Tot i que no és fàcil dir exactament quan va ser l'origen del snow, se sol fixar en l'any 1965 quan Sherman Poppen, un enginyer, va construir el primer “snurfer” (una barreja de les paraules “snow” i “surfer”). Era una taula de fusta sense agafadors pels peus i amb una corda a la part del davant per ajudar a mantenir l'equilibri. Hi va haver una empresa (Brunswik Company) que va decidir vendre l'Snurfer i va tenir una relatiu èxit de ventes durant els anys 60 i 70 del segle passat.

Durant la mateixa època, un surfista aficionat al esquí va disenyar una taula de la mida d'uns esquís però més ampla que permitia “surfejar” sobre de neu pols, va ser coneguda amb el nom de Winterstick.

Winterstick

En la dècada dels 70, Tom Sims i Jake Burton van començar a desenvolupar i evolucionar-ne el concepte, provant nous dissenys i nous materials, incloent-hi unes rudimentàries fixacions. Llavors, va tenir un esclat de popularitat, cosa que va fer augmentar el número d'empreses dedicades a aquest esport. Van començar, també, a popularitzar-se les competicions. El dessenvolupament de l'snow ha estat exponencial i fins i tot es va acceptar com un esport olímpic als Jocs Olímpics d'Hivern de Nagano, l'any 1998.

MODALITATS:

-Estil lliure o freestyle: es basa en la realització de piruetes, anomenades en anglès "tricks". Per les seves característiques, aquesta modalitat utilitza planxes molt més flexibles i fàcils de dominar, però difícils de controlar.

-Freeride: es caracteritza per la pràctica de l'snow a llocs extrems, fora de pistes. Les taules acostumen a ser més rígides, per incrementar el control sobre la taula.

-Carrera: consisteix en baixar el més ràpidament possible per les pistes.

-Splitboard: planxa de surf de neu tallada per la meitat en sentit longitudinal, que es transforma en esquís, els quals incorporant-t'hi unes pells de foca permeten als practicants progressar i ascendir sobre la neu. A l'hora del descens, s'uneixen les dues meitats i el splitboard es transforma en una planxa de surf de neu.

TÈCINCA BÀSICA:

-Posició bàsica: Hi han dos tipus de posició, la primera, el goofy que baixa amb la cama dreta al davant, i en segon lloc el regular que baixa amb l'esquerra. La cama del darrere és el timó de la taula, així que acostuma a ser la més forta.

-Col·locació del pes: s'ha de mantenir una posició d'atac o d'alerta, els braços han d'estar oberts per controlar l'equilibri, els genolls han d'estar flexionats, l'espatlla relaxada. Els genolls han d'estar flexionats sempre sobre el centre de la taula, si no hi poden haver caigudes.

-Aprendre a frenar: quan es baixa a poca velocitat només fent més pressió en una dels talons en permet reduir la velocitat fins arribar a frenar, però quan la velocitat és més alta o quan hi ha un obstacle (esquiador, snowboarder...) no és suficient això sinó que s'ha de presionar fermament la part del darrere de la taula (frenar en heelside) o en la part del davant (frenar en toeside) en el mateix moment que s'ha de girar la part superior del cos amb decisió. La taula derraparà fent una parada brusca, anomenada parada d' hoquei.

-Aprendre a caure: és molt important saber caure perquè hi ha el risc de fer-se lessions, sobretot a l'espatlla, els braços, els dits i els canells. Al caure, s'ha d'evitar frenar la caiguda amb els braços. Si la caiguda és endavant s'han de tancar els punya per protegir els dits i els palmells de les mans i s'ha de caure sobre els genolls i el pit. Si la caiguda és enrere, s'ha de caure

...