Les cares de Barcelona

“Les cares de Barcelona”

Així es titula l’exposició que es pot visitar al Museu Etnològic i de les Cultures del món de Montjuïc des del 2017. Adrià Pujol, antropòleg i escriptor, i també el comissari de l’exposició, volia que aquesta esdevingués un espai en canvi constant i que convidés als visitants a preguntar-se i reflexionar sobre les diferents facetes i els fenòmens en procés de la ciutat.  

D’aquesta manera, l’exposició mostra les transformacions que ha viscut la metròpolis agrupades en temàtiques: el carrer, la ciutat missatge, les cultures del món, gent de Barcelona, la ciutat icònica i gent de pas. A partir d’elements, objectes i materials que componen part del nostre paisatge quotidià -i que sovint passem per alt- cobren un sentit i evoquen a reflexionar sobre aquest procés de canvi constant que ha viscut i viu la ciutat de Barcelona: com ara cartells propagandístics històrics de la ciutat, audiovisuals i souvenirs, així com elements quotidians de la via pública barcelonina.

M’agradaria ressaltar un dels espais de l’exposició, dins de l’àmbit “Cultura en acció”, en que s’exposaven un conjunt de fotografies de casament en llocs emblemàtics de Barcelona, de la comunitat xinesa, la filipina o l’equatoriana. Proporcionant un clara visió de les divergències entre comunitats respecte aquells racons que cadascuna considera apropiats per aquest tipus de fotografia. Al mateix temps que se’n pot extreure el fet de que casar-se a Barcelona i deixar-ne constància a través de la fotografia, esdevé la materialització d’un ideal o imatge construïda pels propis actors socials i comunitats. Així doncs, un fet merament cultural i relegat a l’àmbit privat, adquireix una lectura antropològica que descriu les percepcions i les visions de les diferents comunitats que integren la ciutat.

Així doncs, l’exposició esdevé una convergència entre la nova reformulació de l’antropologia, que emfatitza en la interdisciplinitat, i l’adaptació d’aquesta en un nou context social i cultural amb l’aplicació de les noves tecnologies. El museu en si ja no és formulat com espai d’exhibició d’objectes i estris no occidentals, sinó que es mostra com un espai que busca interactuar amb el visitant, evocar missatges i promoure la reflexió d’allò proper.

...