El nuev Àngel Guimerà

ÀNGEL GUIMERÀ

1. Vida

• Neix a Tenerife. Aviat es passà al català
• L’amor no correspost – l’amor es el gran tema
• Impulsar del catalanisme

1. Primera etapa (1879-1890): la tragèdia romàntica

   Amb l’estrena de Gal·la Placídia introdueix una sèrie d’innovacions decisives per a la consolidació del teatre català romàntic: empra el decasíl·lab; cerca temes històrics no solament en el passar català, sinó també en la tradició cultural europea, i crea uns personatges i una acció que obeeixen més al dictat de la seva imaginació.

   En aquesta etapa, va escriure un conjunt de tragèdies en la mateixa línia que Gal·la Placídia. Així doncs, la majoria d’aquests obres se situen en èpoques passades com Judith de Welp, El fill del rei, Mar i Cel (1888), però ambientades cada cop més a prop de l’època contemporània. Cal dir que l’obra més ben construïda i representativa és Mar i Cel, que va ser traduïda a versos idiomes.

RESUM MAR I CEL

L’obra, ens narra el conflicte entre un musulmà, Saïd i una cristiana, Blanca,  que lluiten per un amor impossible perquè pertanyen a pobles enemics, de cultures i religions oposades. Aquesta tragèdia està bassada al segle XVII, tot comença amb la expulsió dels moriscos del Regne de València, on el protagonista (mestís) pateix la mort dels seus pares, causada per culpa dels cristians. Així doncs, es troba en un vaixell pirata, on venjarà als seus pares. Dins, porten capturats a uns cristians, entre ells Blanca, que vol saber la veritat de la cruel vida de Saïd i on sorgeix l’amor.  Lamentablement, té un final inesperat i tràgic. Saïd invoca el seu destí: “Al mar!” (símbol de les forces vitals de la natura). Blanca respon: “Al cel!” (símbol de les forces de l’esperit) i es llencen abraçats al mar, que no en deixa “ni rastre”. Aquesta tragèdia, ens recorda a Romeo i Julieta.

1. Segona etapa (1890-1900): el drama romàntic de caire realista

   És l’etapa de plenitud literària. Incorpora al seu teatre de base romàntica tècniques i elements realistes: abandona el vers per la prosa, s’aproxima a la llengua col·loquial, construeix diàlegs vius i àgils, presenta una estructura més simple i tracta problemes socials del moment.

   La seva visió del món continua sent romàntica: Guimerà tendeix a idealitzar la realitat; i els personatges, continuen tenint una actitud heroica. Amb aquest nou model de drama, Guimerà aconsegueix trobar punt d’equilibri entre el corrent romàntic i el realista.

   Durant aquesta època, Guimerà escriu la trilogia composta per les obres més importants: Maria Rosa (1894), apareix el món dels obrers i les dures condicions de treball; Terra baixa (1897), el món de la pagesia i el caciquisme rural, i La filla del mar (1900), el món dels mariners i les desigualtats entre rics i pobres. E conflicte central sempre gira entorn de la possessió amorosa i tots aquests drames tenen un final tràgic, sota la forma d’un assassinat.

RESUM TERRA BAIXA

Al primer acte, són presentats tots els personatges de l'obra, començant primer per en Xeixa, Pepa i Antònia, al llarg de la resta del primer acte van apareixent la resta de personatges. En aquest acte en Sebastià que és l'amo de tot, vol casar la Marta, que és com una mena de filla adoptada per a ell però que entre ells hi ha més que això. La vol casar per motius econòmics ja que ningú pot saber que entre ell i la Marta hi ha alguna relació amorosa, sinó, no podrà cobrar certs doblers. El marit que han buscat per la Marta és en Manelic, un noi procedent de la Terra Alta i que demostra que de veritat estima la Marta i que ell no es casa per conveniència. Tothom al poble sabia que el casament era tot un muntatge d'en Sebastià, tots menys un, el Tomàs que era l'ermità. Abans del casament, en Xeixa es nega a anar al casament i per això en Sebastià el fa fora. Una vegada casats el Manelic i la Marta i visguent junts, la Marta demostra que no estima al Manelic, però en canvi, ell es mostra ferit perquè ell l'estima de veritat a la Marta i es mostra molt il·lusionat per haver-se casat. En Manelic ja es casat amb la Marta i sembla que de tots el del poble, amb l'únic que més o menys es fa és amb na Nuri, cosa que a la Marta li atraurà molt l'atenció i la farà veure en Manelic d'una manera més diferent. La Marta li explica quin va ser el seu passat i com va conèixer en Sebastià. Més tard, en Tomàs explica una historia a les perdigonets on es reflexa la maldat d'aquestes. En Manelic, cansat de tanta burla i malícia per part de la gent del poble, s'entera de certes coses que el fan enfadar, és per això que de repent decideix agafar i tornar-se'n a la muntanya amb la Marta per fugir d'en Sebastià i de la Terra Baixa. En l'intent de fugir a la muntanya Manelic i Marta són atrapats per en Sebastià i en Mossèn. Quan en Sebastià coneix quines eren les seves intencions, fa cridar als pagesos i fan fora de la Terra Baixa a en Manelic. En aquest acte es veu al començament, l'arrepentiment dels pagesos per haver tret fora a en Manelic. Encara així segueix l'enfrontament entre el Manelic i el Sebastià. Es veu com la Marta enyora en Manelic i el troba a faltar, perquè els seus sentiments cap a ell des de el principi han anat canviant un poc. Al final, en Manelic va anar a veure a la Marta, però va ser sorprès per en Sebastià, en aquell moment la ràbia d'en Manelic el porta a matar-lo.

...