Ddurant molts anys.

El plaer: cal buscar-lo o evitar-lo?

Durant molts anys, la societat s’ha plantejat preguntes en relació al plaer. Al llarg de la història, s’han adoptat postures a favor i en contra de la recerca del plaer, i aquestes s’han mantingut invariables al llarg dels anys.

Per una banda, hi ha gent que considera que cal sacrificar-se i  s’ha d’evitar el plaer en tot moment. Això és conegut com estoïcisme. Aquesta gent creu, ja sigui degut a la religió o no, que cal evitar les comoditats materials. El bé i la virtut consisteixen en viure d’acord amb la raó, evitant passions, que no són més que desviacions de la nostra natura racional. Diuen que la passió és el contrari de la raó, i cal evitar-la en tot moment. Cal evitar el plaer, dolor i la por mitjançant l’autocontrol exercitat per la raó. Filòsofs com Sèneca van defendre l’estoïcisme

Per altra banda, trobem l’hedonisme. Els hedonistes són aquells que veuen el plaer com una font de felicitat i com un criteri moral. Es poden trobar dues branques de l’hedonisme: l’escola cirenaica i l’epicureisme. Els primers consideraven que el buscar el plaer i evitar el patiment proporciona la felicitat, i que el plaer és present, és a dir, que recordar un plaer passat o pensar en un plaer que vindrà, no proporciona plaer. Arístip de Cirene va ser un filòsof de l’escola cirenaica. Epicur, en canvi, deia que un plaer passat o un plaer futur pot produir plaer, i que el fet de no sentir patiment ja proporcionava plaer.

Havent analitzat les postures principals que s’han adoptat envers aquest tema, m’agradaria concloure dient que no és bo viure en un gaudi constant, ja que, quan el plaer és continu, s’acaba per no valorar-lo com es deuria; ni és bo viure evitant el plaer, perquè el plaer és un aspecte positiu de les nostres vides. Per tant, la postura que pren Epicur amb el seu càlcul de plaers, és, possiblement, la més adequada, ja que, analitzar els plaers per tal d’evitar problemes, ens permetrà gaudir de la vida amb sensatesa.

...