Què és la filosofia? Els éssers humans son molt curiosos...

Què és la filosofia?

Els éssers humans son molt curiosos, al igual que tots els primats, observem coses al nostre voltant, coses que ens desperten preguntes i qüestions, volem saber sempre el “perquè”.

La humanitat sempre s’ha fet preguntes, però no sempre hem estat filòsofs

Filosofia: “Filo”- estimar/voler “sofia” – saber

Filosofia: “voler saber”

Com actitud sempre hem estat filòsofs, però aquesta en sí neix entre el segle VII aC i el VI aC a la Jònia (Antiga Grècia). El primer filòsof registrat és Tales de Milet.

Utilitzaven mites per resoldre qualsevol dubte (deus, herois...)

El fill de dos deus era un déu

Els herois son fills entre deus i éssers humans

EL MITE DE TÀNTAL

Tàntal era el fill de Zeus i d’una humana mortal, la seva característica era que sempre tenia gana, gaudeix moltíssim amb el menjar i mai es sent prou satisfet.

Tenia tanta gana que un dia va anar a l’Olimp a veure al seu pare per robar-li nèctar (beguda dels déus) i l’ambrosia (menjar dels déus). Però aquestes estaven prohibides pels mortals, per tant Tàntal no podria ni beure nèctar ni menjar ambrosia.

Tàntal va robar nèctar i ambrosia, però li va agafar la mala consciència ja que va enganyar al seu pare. A més sabia que el seu pare el castigaria, i Zeus era famós pels seus càstigs.

Tàntal agafa al seu fill, el talla a taquets i li dona per menjar a Zeus com a sacrifici. Zeus s’enfada ja que Tàntal mata al seu net, i Zeus el castiga amb la tortura tantàlica. A la qual Tàntal sempre tindrà gana però no morirà de gana.

Zeus ressuscita al seu net convertint-lo en un heroi molt especial, Teseu

Lo etern és el que sempre ha existit i sempre existirà

Els Déus nascuts son immortals, els Déus primigenis sí que són eterns

Els herois NO són immortals

Els mites es caracteritzen per l’àmbit de la arbitrarietat, ja que tot passa perquè els deus ho volen en aquell mateix moment

Al arribar a l’època de Tales de Milet (s. VII – VI aC), s’abandonen els mites i es comencem a utilitzar els “logos”, amb els quals entrem en l’àmbit de lo racional, i neix la filosofia tal i com la coneixem.

Els mites es donen a terme en l’àmbit de l’arbitrarietat, ja que tot passa quan i com els deus volen que passi

LOGOS

• Els logos es caracteritzen per l’àmbit de la necessitat, les coses passen perquè han de passar on i quan han de passar, els deus no tenen res a veure.

• La relació causa-efecte és permanent i necessària
• Fisis: Hi ha allò permanent, es un sinònim de cosmos, orde, matèria ordenada
• Cosmos: Tot el que ens envolta
• A partir d’aquesta època, la gent comença a buscar el perquè de tot el que els envolta
• Els logos són permanents (l’aigua sempre es congelarà als 5ºC)
• QUAN ES DONEN LES CAUSES S’HAN DE DONAR ELS EFECTES!

A partir del Renaixement, la filosofia pateix un canvi substancial degut a Galileu Galilei, el qual descobreix el mètode científic. Abans, tot el coneixement humà es basava en la filosofia (Episteme).

A partir d’aquí la ciència i la filosofia es separen

Pas del Mite al Logos

• Els grecs creien que al principi tot era CAOS

• El caos es composava de:

• Terra
• Aigua
• Aire
• Foc

• El caos va passar a ser el COSMOS
• Els mites deien que els deus van fer aquesta funció d’ordenar la matèria, convertint el caos en cosmos
• El règim econòmic grec es basava en l’esclavisme
• Això va generar un estatus de vida molt alt ja que es pagaven pocs sous
• Es van fer molt mandrosos, tant que fins i tot agafaven esclaus llestos per fer de tutors
• Per als grecs la filosofia era un oci, aquest temps lliure va permetre als grec dedicar temps al pensament, ja que no havien de treballar
• A les polis no totes eren ciutadanes, els ciutadans com tal havien de ser homes i fills de famílies d’aquella polis
• Per als grecs la ciutadania era summament important
• Es van adonar que hi havia moltes altres civilitzacions, un contacte que els porta a generar el dubte de per que la mitologia grega havia de ser millor que les veïnes i a més perquè tot el que passava al món era per culpa o gràcies als deus
• Van anar posant en tela de judici les seves pròpies creences
• Els mites grecs fan que les divinitats tinguin característiques humanes

Etapa Homèrica

• La última etapa de la mitologia grega s’anomena Homèrica
• Les deïtats representades a les obres d’Homer eren molt humans

• Tenen enveja
• Senten odi
• Volen venjança

• Quan els deus tenen menys característiques divines, la gent per la seva fe ja que veuen que els deus tenen molts defectes
• La gent es reunia a les àgores per explicar mites i parlar

Obertura de l’home al món

• Nosaltres ens fem preguntes contínuament
• Som els únics éssers que podem prendre distància del món
• Malgrat que estiguem dins del món, som capaços d’observar i pensar el món quasi com si no estiguéssim en primera persona
• Podem tenir 3 àmbits de resposta

• Ciència: La resposta queda tancada ja que està comprovada, així que les respostes son 100% verídiques. No es opinable
• Filosofia: Són respostes no tancades ja que no es poden demostrar. Són respostes racionals, al igual que la ciència, però la resposta no serà científica ja que no es pot verificar, això fa que tothom pugui donar una resposta vàlida
• Religió: Entren en l’àmbit de lo irracional, ja que són preguntes que només es poden demostrar. Es basen en Déu

• Les preguntes tancades ens permeten construir un món propi
• Som constructors de mons, els construïm segons els nostres coneixements, desitges...
• Sense la ciència no es construirien mons

Logos

• Necessitat

• Allò permanent
• Allò essencial

• Essència aparença

• La aparença de l’aigua es diferent segons el seu estat, però no canvia la seva essència
• L’essència sempre es permanent

Preguntes filosòfiques

• Per què es dolent matar? Sempre ho és?
• Que volem dir quan diem que una cosa es dolenta o bona?
• Què hi fem com ésser humà en aquest món?
• Tenim proves de l’existència de Déu?
• Per què existim els éssers humans? Quin sentit té l’experiència humana?
• Necessitem lleis?
• Estem somiant o estem desperts?
• Per què Déu permet que hi hagin tantes desgràcies?
• Som lliures o estem determinats?
• Què fa que una cosa sigui considerada una obra d’art?

Episteme

• Durant el Renaixement es comença a utilitzar el mètode científic i es separa l’episteme en:

• Ciències

• Empíriques: biologia, química, física, astronomia, medicina...
• Formals: Tenen molt a veure amb la filosofia, es basen en realitats abstractes:

• Mates: Mai no he vist un número
• Lògica: Ciència del raonament
• Humanes:

• Tenen aspectes filosòfics
• Va ser la última en sortir
• (psicòleg)

• No ciència (filosofia)

• Coneixement humà

• Lògica

• Pensament del pensament

• Metodologia científica
• Epistemologia

• Teories del coneixement

Les Branques de la Filosofia

• Objectes

• Coneixement humà

• Metodologia de la ciència
• Epistemologia: estudi del coneixement
• Lògica 🡪 “òrganum” (instrument)

• Metafísica (la + complicada)

• Essència (substància de les coses) 🡪 Raó
• Andrònico de Rodes va trobar els manuscrits d’Aristòtil (metafísica d’Aristòtil)
• Metafísica = més enllà de la físics
• Taronja

• Color
• Sabor
• Acidesa
• Tacte
• Tot s’atribueix a la  substància (taronja).

• Substància: Coses que si canvien canvia el propi ser, deixa d’existir
• Accidents: Coses que encara que canviïn no canvia el ser

• Ésser humà: (antropologia)

• Teories de la hominització

• Ésser humà en relació amb els altres éssers humans

• Ètica

• L’art de viure bé – Aristòtil
• Disciplina que ens ensenya què es la felicitat – Xavi
• El que fa que les coses estiguin bé o malament està relacionant directament amb els altres

• Filosofia Social:

• Parts NO científiques de la sociologia

• Filosofia Política:

• Teories sobre com ha de funcionar la societat

• Estètica

• El que considerem que es ermós
• Ha variat molt durant la història

• El valor de la filosofia:

• Te dues tendències una positiva i l’altre negativa

  L’aspecte negatiu parla sobre l’escàndol de la filosofia, ortega i Gasset va ser el creador d’aquest

Critiques de la filosofia, aquestes critiques eren uns mancats de d’acords, al avanç de la filosofia sembla que no hi hagi avançat.

...